Esternó
El esternó (Plantilla:TA) o quilla en alguns animals és un os del tórax, pla, impar, central i simètric (per lo general), compost per vàries peces soldades (esternebras). L'esternó ajuda a protegir al cor i la vora anterior dels pulmons.
En sers humans
L'esternó està format per tres parts, el mànec o manubrio, el cos i el apófisis o procés xifoides, que té una forma molt variable. El manubrio i el cos s'articulen en una sínfisis formant el cridat àngul esternal (àngul de Louis), la qual pugues osificarse. L'apèndix (o apófisis) xifoides té un tamany indefinit (pot variar segons la persona, l'edat...) i experimenta una ossificació a partir dels 40 anys formant-se una sínfisis a on abans hi havia una sincondrosis esternoxifoidea. Té dos cares, l'anterior i posterior; dos vores laterals; i dos extrems, el superior o base i l'inferior o vèrtiç.[1]
L'esternó es troba en la part mija i anterior del tórax, s'articula en la seua part superior en les clavícules i en les seues vores laterals s'articulen per una part les costelles verdaderes per mig del cartílec esternocondral mentres que per una atra s'articulen les falses per mig d'un sol cartílec, que s'unix a la 7.ª, 8.ª, 9.ª i 10.ª costella. L'articulació del mànec en el cos és del tipo sínfisis i forma un àngul prou pronunciat (de 35° aproximadament) cridat àngul de Louis a l'altura de la segona costella, l'articulació més important que realisa és en la primera costella i en la clavícula formant el tipo d'articulació denominada esternocostoclavicular que en ossos adults pot aplegar a osificarse i queden totalment unides la primera costella i l'esternó, per lo tant el mànec posseïx dos superfícies articulares per a dits ossos. En la part alta de l'esternó (base) es troba la escotadura esternal (o yugular), la qual funge com una vora lliure. És possible tocar esta vora de l'esternó just baix d'a on termina el coll. Als costats es troben les escotaduras claviculares on s'articulen les clavícules, una a cada costat. En el cos hi ha tres estriaciones cridades crestes que són una chafada del periodo d'ossificació embrionari. Sobre les diferències de sexe el masculí sol ser més gran, allargat i estret. Les escotaduras són els llocs d'unió entre els cartílecs costals i l'esternó.
Articulacions
Els cartílecs costals de les sèt primeres costelles s'unixen en l'esternó formant les articulacions esternocostals. El cartílec costal de la segona costella s'articula en l'esternó en l'àngul esternal per lo que és fàcil de localisar. La clavícula dreta s'articula en la muesca esternal dreta i la clavícula esquerra s'articulada en la muesca esternal esquerra, respectivament.[2]
Malformacions
Hi ha dos tipos de malformacions en l'esternó: tórax en quilla i tórax en embut.
Dolor retro-esternal
El dolor retro-esternal, és un tipo de dolor característic de l'afectació del cor (isquemia cardíaca), consistix en un dolor opresivo, freqüentment irradiado al muscle, al braç, al coll o al epigastrio.[3]
En els animals
L'esternó en l'anatomia dels vertebrats, és un os pla que es troba en la part mija frontal de la caixa toràcica. És d'orige endocondral.[4] Provablement primer es va desenrollar tempranamente en els tetrápodos com una extensió de la cintura escapular. No es troba en els peixos. En els amfibis i reptils és típicament una estructura en forma d'escut, a sovint compost enterament de cartílec. Està absent en les tortugues i serps. En les aus és un os relativament gran i, per lo general, té la forma d'una enorme quilla que descolla, a la que estan units els músculs utilisats en el vol.[5] Solament en els mamífers l'esternó pren una forma allargada, i està segmentat com en els sers humans.
En quelicerados
En aràcnits, l'esternó és la porció ventral (inferior) del cefalotórax. Consta d'un esclerito, situat entre la coxa, front al closca.
Vore també
Referències
- ↑ (2006) Gray´s Anatomy per a Estudiants, Elsevier. ISBN 9788481748321.
- ↑ Agur, Anne M. R. (2009). Grant's Atles of Anatomy, Twelfth Edition (En anglés), Philadelphia, PA, p. 10. ISBN 978-0-7817-7055-2.
- ↑ Soto J. R.(2011).elsevier. es/es-revista-revista-medica-clinica-les-condes-202-articulo-dolor-toracico-S0716864011704783 «Dolor toràcic».Revista Mèdica Clínica Les Comtes.22(5)
- 655-664.Consultat el 27 de juny de 2022.
- 655-664.Consultat el 27 de juny de 2022.
- ↑ Kardong, Kenneth V. (1995). Vertebrates: comparative anatomy, function, evolution (En anglés), McGraw-Hill, pp. 55, 57. ISBN 0-697-21991-7.
- ↑ Romer, Alfred Sherwood (1977). The Vertebrate Body (En anglés), Philadelphia, PA: Holt-Saunders International, p. 188. ISBN 0-03-910284-X.
Enllaços externs
Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Erro al crear miniatura: Esternó en el Viccionari.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esternón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.