Canvis

[[Image:Puentedelreal2.jpg|250px|thumb|right|Pont i Porta del Real en la muralla de [[Valéncia]]]]

[[Image:Puentedelreal2.jpg|250px|thumb|right|Pont i Porta del Real en la muralla de [[Valéncia]]]]

El '''Palau del Real de Valéncia''' fon l'antic palau dels reis de la taifa valenciana, dels monarques de la [[Corona d'Aragó]] i d'[[Espanya]] en [[Valéncia]]. El seu orige ho trobem en el [[segle XI]] en una finca de recreació o almunia musulmana, dels reis de la [[Taifa de Valéncia]], a on es retiraven per a descansar. Es trobava situat extramurs de la ciutat, a l'atre costat del riu [[Túria]]. Va ser manada construir per a descans del [[rei Abd a l'Aziz]].  

El '''Palau del Real de Valéncia''' fon l'antic palau dels reis de la taifa valenciana, dels monarques de la [[Corona d'Aragó]] i d'[[Espanya]] en [[Valéncia]]. El seu orige ho trobem en el [[sigle XI]] en una finca de recreació o almunia musulmana, dels reis de la [[Taifa de Valéncia]], a on es retiraven per a descansar. Es trobava situat extramurs de la ciutat, a l'atre costat del riu [[Túria]]. Va ser manada construir per a descans del [[rei Abd a l'Aziz]].  

Situat en el cap i casal del regne, el Palau del Real, que va permanéixer des del [[sigle XI]] al [[sigle XIX]] i va ser seu règia per als reis de la [[Taifa]] musulmana, per als monarques de la Corona d'Aragó i els Àustria, pero no va gojar tant del favor dels Borbons, davall l'imperi dels quals, en la primera década del [[sigle XIX]], va ser desgraciadament derruït.  

Situat en el cap i casal del regne, el Palau del Real, que va permanéixer des del [[sigle XI]] al [[sigle XIX]] i va ser seu règia per als reis de la [[Taifa]] musulmana, per als monarques de la Corona d'Aragó i els Àustria, pero no va gojar tant del favor dels Borbons, davall l'imperi dels quals, en la primera década del [[sigle XIX]], va ser desgraciadament derruït.  

Sobre el solar del [[Vivers|Jardins del Real]] o [[Vivers]], en el  seu sector més antic s'alçava la vila de recreació Omunya  Rahal, manada construir en el [[sigle XI]] pel Rei Moro [[Abd al-aziz]], i que El senyor [[Jaume el Conquistador]] va ampliar i va transformar a Alcàsser Regi. En este palau, despuix nomenat del Real, reedificat en els temps de [[Pere IV]], es varen estajar [[Juan I]], [[Martí l'Humà]], [[Alfons el Magnànim]] i la seua esposa la reina la senyora Maria, entre atres monarques, per als que va ser una de les seues residències favorites; circumstancialment es van estajar també en este palau [[Carles I]], [[Felip II d'Espanya|Felip II]] i [[Felip III]], en les bodes del qual en [[Margarita d'Àustria]] va servir de marc admirable.

Sobre el solar del [[Vivers|Jardins del Real]] o [[Vivers]], en el  seu sector més antic s'alçava la vila de recreació Omunya  Rahal, manada construir en el [[sigle XI]] pel Rei Moro [[Abd al-aziz]], i que El senyor [[Jaume el Conquistador]] va ampliar i va transformar a Alcàsser Regi. En este palau, despuix nomenat del Real, reedificat en els temps de [[Pere IV]], es varen estajar [[Juan I]], [[Martí l'Humà]], [[Alfons el Magnànim]] i la seua esposa la reina la senyora Maria, entre atres monarques, per als que va ser una de les seues residències favorites; circumstancialment es van estajar també en este palau [[Carles I]], [[Felip II d'Espanya|Felip II]] i [[Felip III]], en les bodes del qual en [[Margarita d'Àustria]] va servir de marc admirable.

Durant l'época virreinal fon el centre cultural que va propiciar l'aparició de multitut d'escritors i intelectuals  que varen desenrollar el [[Segle d'Or|sigle d'or de la llengua valenciana]].  

Durant l'época virreinal fon el centre cultural que va propiciar l'aparició de multitut d'escritors i intelectuals  que varen desenrollar el [[Sigle d'Or|sigle d'or de la llengua valenciana]].  

Destacar ademés de l'extens jardí, existia ya en el [[sigle XV]] una important colecció zoològica, precedent per tant de l'actual parc zoològic instalat des de fa anys en els mateixos vivers municipals. Esta atra denominació en que es coneix als Jardins del Real procedix de l'[[horta del Vivel]], per la llacuna o viver que els regava, pero s'utilisa en realitat des de que en [[1903]] este parc va ser Donat a l'ajuntament per a planter o vivers d'arbres. Anteriorment havia pertanygut a la [[Diputació Provincial de Valéncia]], organisme a que havia segut cedida la propietat dels Jardins del Real pel [[Real Patrimoni]] en [[1869]]. La seua utilisació com a viver està documentada ya en [[1560]], data en que Felip II va dispondre li foren remesos de l' “Almaciga” del Real de Valéncia infinitat de [[tarongers]] i [[llimeres]] aixina com més de quatre mil plantes florals pera embelliment dels jardins del seu [[Palau d'Aranjuez]].  

Destacar ademés de l'extens jardí, existia ya en el [[sigle XV]] una important colecció zoològica, precedent per tant de l'actual parc zoològic instalat des de fa anys en els mateixos vivers municipals. Esta atra denominació en que es coneix als Jardins del Real procedix de l'[[horta del Vivel]], per la llacuna o viver que els regava, pero s'utilisa en realitat des de que en [[1903]] este parc va ser Donat a l'ajuntament per a planter o vivers d'arbres. Anteriorment havia pertanygut a la [[Diputació Provincial de Valéncia]], organisme a que havia segut cedida la propietat dels Jardins del Real pel [[Real Patrimoni]] en [[1869]]. La seua utilisació com a viver està documentada ya en [[1560]], data en que Felip II va dispondre li foren remesos de l' “Almaciga” del Real de Valéncia infinitat de [[tarongers]] i [[llimeres]] aixina com més de quatre mil plantes florals pera embelliment dels jardins del seu [[Palau d'Aranjuez]].  

=== Ambient cortesà ===

=== Ambient cortesà ===

La seua formació cultural, va ser decisiva per a crear un ambient cortesà en la Valéncia del [[segle XVI]] ya que, si be la cort imperial de [[Carles V del Sacre Imperi Romà|Carlos V]], net del seu primer espós, era itinerant, en [[Valéncia]] i baix la protecció de l'última reina d'[[Aragó]], es va crear una cort estable seguint l'eixemple de les italianes del seu moment; va florir entre dames i cavallers la poesia, l'humanisme, la diversió, inclús els problemes polítics varen prendre un cert tint cultural.

La seua formació cultural, va ser decisiva per a crear un ambient cortesà en la Valéncia del [[sigle XVI]] ya que, si be la cort imperial de [[Carles V del Sacre Imperi Romà|Carlos V]], net del seu primer espós, era itinerant, en [[Valéncia]] i baix la protecció de l'última reina d'[[Aragó]], es va crear una cort estable seguint l'eixemple de les italianes del seu moment; va florir entre dames i cavallers la poesia, l'humanisme, la diversió, inclús els problemes polítics varen prendre un cert tint cultural.

Esta va ser una de les claus per a situar a [[Valéncia]] en l'òrbita europea de la seua época, i perque la cort virreinal es relacionara en atres corts europees.

Esta va ser una de les claus per a situar a [[Valéncia]] en l'òrbita europea de la seua época, i perque la cort virreinal es relacionara en atres corts europees.

== Apunts descriptius ==

== Apunts descriptius ==

Tornem a insistir que va nàixer com a finca de recreació musulmana, va continuar a partir del [[segle XIV]] com a palau dels reis d'[[Aragó]], més tart seria residència oficial dels virreis de [[Valéncia]] per a acabar sent Capitania General fins a la seua destrucció en [[1810]].  

Tornem a insistir que va nàixer com a finca de recreació musulmana, va continuar a partir del [[sigle XIV]] com a palau dels reis d'[[Aragó]], més tart seria residència oficial dels virreis de [[Valéncia]] per a acabar sent Capitania General fins a la seua destrucció en [[1810]].  

Pareix que es tractava d'un gran edifici, la seua frontera principal va arribar a conseguir els 200 metros, se li ha nomenat el Palau de les 300 claus en alusió al número d'habitacions que va arribar a tindre, i sempre va dispondre d'unes quantes torres ben fortificades, certament pel fet que la seua condició d'estar situat extramurs de la ciutat lo feyen fàcilment vulnerable en cas de guerra.  

Pareix que es tractava d'un gran edifici, la seua frontera principal va arribar a conseguir els 200 metros, se li ha nomenat el Palau de les 300 claus en alusió al número d'habitacions que va arribar a tindre, i sempre va dispondre d'unes quantes torres ben fortificades, certament pel fet que la seua condició d'estar situat extramurs de la ciutat lo feyen fàcilment vulnerable en cas de guerra.  

Les habitacions del rei se situaven en la torre principal nomenada dels Àngels i fàcilment visible en els gravats antics perque en ella campejava un gran escut real. Ya hem indicat que les habitacions de la reina se situaven en un atre lloc del palau.  

Les habitacions del rei se situaven en la torre principal nomenada dels Àngels i fàcilment visible en els gravats antics perque en ella campejava un gran escut real. Ya hem indicat que les habitacions de la reina se situaven en un atre lloc del palau.  

Seria en el [[segle XVII]] quan se va acometre una gran transformació en el palau modificant la seua estructura interna i sobretot l'externa, afegint una galeria d'arcs en la seua frontera principal i eliminant les finestres de tradició gòtica que donaven al palau un aspecte excessivament medieval.  

Seria en el [[sigle XVII]] quan se va acometre una gran transformació en el palau modificant la seua estructura interna i sobretot l'externa, afegint una galeria d'arcs en la seua frontera principal i eliminant les finestres de tradició gòtica que donaven al palau un aspecte excessivament medieval.  

Els gravats i pintures que disponem hui dia corresponen a este periodo de l'història del palau.  

Els gravats i pintures que disponem hui dia corresponen a este periodo de l'història del palau.