Canvis

El Palau del Real que no Palau Real com algunes vegades se li sol nomenar, ya que el seu nom prové de l'àrap "rahal" (casa de camp) o del castellanisat "Reial".  

El Palau del Real que no Palau Real com algunes vegades se li sol nomenar, ya que el seu nom prové de l'àrap "rahal" (casa de camp) o del castellanisat "Reial".  

Sobre el solar del [[Vivers|Jardins del Real]] o [[Vivers]], en el  seu sector més antic s'alçava la vila de recreació Omunya  Rahal, manada construir en el [[sigle XI]] pel Rei Moro [[Abd al-aziz]], i que El senyor [[Jaume el Conquistador]] va ampliar i va transformar a Alcàsser Regi. En este palau, després nomenat del Real, reedificat en els temps de [[Pere IV]], es varen estajar [[Juan I]], [[Martí l'Humà]], [[Alfons el Magnànim]] i la seua esposa la reina la senyora Maria, entre atres monarques, per als que va ser una de les seues residències favorites; circumstancialment es van estajar també en este palau [[Carles I]], [[Felip II d'Espanya|Felip II]] i [[Felip III]], en les bodes del qual en [[Margarita d'Àustria]] va servir de marc admirable.

Sobre el solar del [[Vivers|Jardins del Real]] o [[Vivers]], en el  seu sector més antic s'alçava la vila de recreació Omunya  Rahal, manada construir en el [[sigle XI]] pel Rei Moro [[Abd al-aziz]], i que El senyor [[Jaume el Conquistador]] va ampliar i va transformar a Alcàsser Regi. En este palau, despuix nomenat del Real, reedificat en els temps de [[Pere IV]], es varen estajar [[Juan I]], [[Martí l'Humà]], [[Alfons el Magnànim]] i la seua esposa la reina la senyora Maria, entre atres monarques, per als que va ser una de les seues residències favorites; circumstancialment es van estajar també en este palau [[Carles I]], [[Felip II d'Espanya|Felip II]] i [[Felip III]], en les bodes del qual en [[Margarita d'Àustria]] va servir de marc admirable.

Durant l'época virreinal fon el centre cultural que va propiciar l'aparició de multitut d'escritors i intelectuals  que varen desenrollar el [[Segle d'Or|sigle d'or de la llengua valenciana]].  

Durant l'época virreinal fon el centre cultural que va propiciar l'aparició de multitut d'escritors i intelectuals  que varen desenrollar el [[Segle d'Or|sigle d'or de la llengua valenciana]].  

Destacar ademés de l'extens jardí, existia ya en el [[sigle XV]] una important colecció zoològica, precedent per tant de l'actual parc zoològic instalat des de fa anys en els mateixos vivers municipals. Esta atra denominació en que es coneix als Jardins del Real procedix de l'[[horta del Vivel]], per la llacuna o viver que els regava, pero s'utilisa en realitat des de que en [[1903]] este parc va ser Donat a l'ajuntament per a planter o vivers d'arbres. Anteriorment havia pertanygut a la [[Diputació Provincial de Valéncia]], organisme a que havia segut cedida la propietat dels Jardins del Real pel [[Real Patrimoni]] en [[1869]]. La seua utilisació com a viver està documentada ya en [[1560]], data en que Felip II va dispondre li foren remesos de l' “Almaciga” del Real de Valéncia infinitat de [[tarongers]] i [[llimeres]] aixina com més de quatre mil plantes florals pera embelliment dels jardins del seu [[Palau d'Aranjuez]].  

Destacar ademés de l'extens jardí, existia ya en el [[sigle XV]] una important colecció zoològica, precedent per tant de l'actual parc zoològic instalat des de fa anys en els mateixos vivers municipals. Esta atra denominació en que es coneix als Jardins del Real procedix de l'[[horta del Vivel]], per la llacuna o viver que els regava, pero s'utilisa en realitat des de que en [[1903]] este parc va ser Donat a l'ajuntament per a planter o vivers d'arbres. Anteriorment havia pertanygut a la [[Diputació Provincial de Valéncia]], organisme a que havia segut cedida la propietat dels Jardins del Real pel [[Real Patrimoni]] en [[1869]]. La seua utilisació com a viver està documentada ya en [[1560]], data en que Felip II va dispondre li foren remesos de l' “Almaciga” del Real de Valéncia infinitat de [[tarongers]] i [[llimeres]] aixina com més de quatre mil plantes florals pera embelliment dels jardins del seu [[Palau d'Aranjuez]].  

En [[1810]], i en motiu de la guerra de la independència, el Palau del Real va ser totalment derrocat per presuntes raons estratègiques, salvant-se de la seua grandiosa fàbrica tan sols algun fragment de treginat que es conserva en l'[[Archiu del Regne]]. Fins eixa data va ser residència oficial dels virreis, primer, i dels capitans generals després. En [[1814]] el capità general de [[Valéncia]], el senyor [[Francisco Javier Elio]], va ordenar amontonar les runes del derrocat palau real i va formar en ells dos chicotets montanyetes (montanyetes d'Elio) que va rodejar de massiços sustentadors, ombrejos d'arbust i de flors. Este és el vestigi més antic dels actuals jardins que, destinats a jardí d'aclimatació i escola d'agricultura durant el sigle passat, des de principis d'este han anat sent progressivament embellits en andanes, emparrats, fonts, massiços, umbràculs, glorietes, bancs revestits de "manisetes", adorns, estàtues, etc.

En [[1810]], i en motiu de la guerra de la independència, el Palau del Real va ser totalment derrocat per presuntes raons estratègiques, salvant-se de la seua grandiosa fàbrica tan sols algun fragment de treginat que es conserva en l'[[Archiu del Regne]]. Fins eixa data va ser residència oficial dels virreis, primer, i dels capitans generals despuix. En [[1814]] el capità general de [[Valéncia]], el senyor [[Francisco Javier Elio]], va ordenar amontonar les runes del derrocat palau real i va formar en ells dos chicotets montanyetes (montanyetes d'Elio) que va rodejar de massiços sustentadors, ombrejos d'arbust i de flors. Este és el vestigi més antic dels actuals jardins que, destinats a jardí d'aclimatació i escola d'agricultura durant el sigle passat, des de principis d'este han anat sent progressivament embellits en andanes, emparrats, fonts, massiços, umbràculs, glorietes, bancs revestits de "manisetes", adorns, estàtues, etc.

El preclar llinage històric d'este parc, la seua extensió i cuidada jardineria, i la mateixa relativa profusió de monuments escultòrics o d'un atre tipo que realcen el seu entorn, lo convertixquen en el més notable de la ciutat.

El preclar llinage històric d'este parc, la seua extensió i cuidada jardineria, i la mateixa relativa profusió de monuments escultòrics o d'un atre tipo que realcen el seu entorn, lo convertixquen en el més notable de la ciutat.

La quinta de recreació "Omunya" coneguda com "Rahal", construïda en el [[segle XI]] pel Rei Moro [[Abd Al-Aziz]], per al seu us i dels seus descendents, va ser transformada en [[Alcàsser Regi]] i ampliada pel senyor [[Jaume I]] el conquistador. Al palau, conegut com del Real i reedificat per [[Pere IV d'Aragó]], es varen allojar [[Juan I d'Aragón|Juan I]], [[Martín l'Humà]], [[Alfons el Magnànim]] i la seua esposa la [[reina la senyora Maria]], entre atres monarques, va ser una de les seues residències favorites; ocasionalment es varen allojar [[Carles I d'Espanya|Carlos I]], [[Felip II d'Espanya|Felipe II]] i [[Felip III d'Espanya|Felipe III]], a les bodes de la qual en [[Margarita d'Àustria]] va servir de marc admirable.

La quinta de recreació "Omunya" coneguda com "Rahal", construïda en el [[segle XI]] pel Rei Moro [[Abd Al-Aziz]], per al seu us i dels seus descendents, va ser transformada en [[Alcàsser Regi]] i ampliada pel senyor [[Jaume I]] el conquistador. Al palau, conegut com del Real i reedificat per [[Pere IV d'Aragó]], es varen allojar [[Juan I d'Aragón|Juan I]], [[Martín l'Humà]], [[Alfons el Magnànim]] i la seua esposa la [[reina la senyora Maria]], entre atres monarques, va ser una de les seues residències favorites; ocasionalment es varen allojar [[Carles I d'Espanya|Carlos I]], [[Felip II d'Espanya|Felipe II]] i [[Felip III d'Espanya|Felipe III]], a les bodes de la qual en [[Margarita d'Àustria]] va servir de marc admirable.

Fins al seu derrocament va ser residència oficial dels virreis, primer, i dels capitans generals després.

Fins al seu derrocament va ser residència oficial dels virreis, primer, i dels capitans generals despuix.

== Apunts descriptius ==

== Apunts descriptius ==

En primer lloc cal destacar que este palau hui en dia, ya no existix, va desaparéixer l'any [[1810]] en un conflicte bèlic i encara que parega estrany no per obra de les tropes franceses de [[Napoleó]], sino pels propis espanyols que davant de la possibilitat que el palau poguera convertir-se en una plaça forta dels assaltants va ser demolit abans de l'arribada d'este davant  les muralles de la ciutat. Açò ocorria un [[12 de març]] de [[1810]] seguint les ordenes del general espanyol Blake.

En primer lloc cal destacar que este palau hui en dia, ya no existix, va desaparéixer l'any [[1810]] en un conflicte bèlic i encara que parega estrany no per obra de les tropes franceses de [[Napoleó]], sino pels propis espanyols que davant de la possibilitat que el palau poguera convertir-se en una plaça forta dels assaltants va ser demolit abans de l'arribada d'este davant  les muralles de la ciutat. Açò ocorria un [[12 de març]] de [[1810]] seguint les ordenes del general espanyol Blake.

Encara que molt pocs anys després de la seua demolició, pareix que va haver un intent de reconstruir-ho. Això és lo que diu [[Vicente Vidal Corella]] en una de les seues cròniques en "Las Provincias", i que arreplega en el llibre "La Valéncia d'atres temps". Diu Vidal que el general Elío, nomenat capità general de Valéncia per [[Ferran VII]] en [[1813]] “en trobar-se davant de les runes del Palau Real, derrocat durant la Guerra de la Independència, va pensar a reedificar-lo, pero davant dels inconvenients que se li van posar, va ordenar reunir els restos del memorable i gloriós monument, formant en ells dos montículs immediats, que les gents varen denominar “les montanyetes d'Elio”.  

Encara que molt pocs anys despuix de la seua demolició, pareix que va haver un intent de reconstruir-ho. Això és lo que diu [[Vicente Vidal Corella]] en una de les seues cròniques en "Las Provincias", i que arreplega en el llibre "La Valéncia d'atres temps". Diu Vidal que el general Elío, nomenat capità general de Valéncia per [[Ferran VII]] en [[1813]] “en trobar-se davant de les runes del Palau Real, derrocat durant la Guerra de la Independència, va pensar a reedificar-lo, pero davant dels inconvenients que se li van posar, va ordenar reunir els restos del memorable i gloriós monument, formant en ells dos montículs immediats, que les gents varen denominar “les montanyetes d'Elio”.  

La veritat és que no estaven els temps a favor de l'existència d'un Palau Real en Valéncia. [[Teodor Llorent]] dona la clau de l'“incomoditat política” del Palau Real en els temps de la uniformitat borbònica que convertiria els antics regnes en meres províncies.  

La veritat és que no estaven els temps a favor de l'existència d'un Palau Real en Valéncia. [[Teodor Llorent]] dona la clau de l'“incomoditat política” del Palau Real en els temps de la uniformitat borbònica que convertiria els antics regnes en meres províncies.  

Estos documents oferixen detalls que mai fins ara s'havia conegut del Palau Real ubicat en els [[jardins de Vivers]].  

Estos documents oferixen detalls que mai fins ara s'havia conegut del Palau Real ubicat en els [[jardins de Vivers]].  

Els plans es varen realisar en [[1802]] per l'ingenier militar [[Manuel Cavallero]] i anys després varen ser traslladats a [[França]] pel mariscal Suchet, governador de [[Valéncia]].  

Els plans es varen realisar en [[1802]] per l'ingenier militar [[Manuel Cavallero]] i anys despuix varen ser traslladats a [[França]] pel mariscal Suchet, governador de [[Valéncia]].  

Fins ara es coneixia la primera planta del palau, pero es desconeixia les diferents altures que tenia, la distribució de les habitacions i l'ubicació dels patis a on descansava la família real. “Sens dubte és un gran troballa i és el punt de partida per a noves investigacions que tinguen com a protagonista a qui durant molt de temps va ser la residència dels reis en les seues estades”, va senyalar el geógraf Boira.  

Fins ara es coneixia la primera planta del palau, pero es desconeixia les diferents altures que tenia, la distribució de les habitacions i l'ubicació dels patis a on descansava la família real. “Sens dubte és un gran troballa i és el punt de partida per a noves investigacions que tinguen com a protagonista a qui durant molt de temps va ser la residència dels reis en les seues estades”, va senyalar el geógraf Boira.  

La residència real va acollir els reis de la [[Corona d'Aragó]] i per a comentar tots i cada un d'estes detalls Boira ha publicat un llibre "El Palau Real de Valéncia" finançat per l''''Ajuntament de Valéncia'''.  

La residència real va acollir els reis de la [[Corona d'Aragó]] i per a comentar tots i cada un d'estes detalls Boira ha publicat un llibre "El Palau Real de Valéncia" finançat per l''''Ajuntament de Valéncia'''.  

En [[1986]] i a arrel d'unes obres realisades en els colectors de la ciutat, va ser alçat l'asfalt del carrer General Elio, i davall ella varen aparéixer els restos del palau, cosa que d'atra banda es coneixia. Després d'una forta polèmica sobre si els restos devien tornats a ser soterrats o deixats al descobert, es va optar després de fer les cates i investigacions corresponents per tornar a soterrar els restos ya que el carrer és una de les artèries principals de la ciutat. Per tant els restos tornaven novament a ser soterrats davall l'asfalt de la nostra ciutat.

En [[1986]] i a arrel d'unes obres realisades en els colectors de la ciutat, va ser alçat l'asfalt del carrer General Elio, i davall ella varen aparéixer els restos del palau, cosa que d'atra banda es coneixia. Després d'una forta polèmica sobre si els restos devien tornats a ser soterrats o deixats al descobert, es va optar despuix de fer les cates i investigacions corresponents per tornar a soterrar els restos ya que el carrer és una de les artèries principals de la ciutat. Per tant els restos tornaven novament a ser soterrats davall l'asfalt de la nostra ciutat.

== Proyectes de noves excavacions ==

== Proyectes de noves excavacions ==