Entrenador
L'entrenador, entrenador deportiuentrenador[1]director tècnic (DT) és la persona encarregada de l'entrenament físic, mental i tècnic d'un atleta o d'un grup de deportistes. La seua gestió del personal és molt important per a l'organisació d'un club deportiu. Si és l'entrenador d'una selecció absoluta, s'encarregarà —com seleccionador— d'elegir als millors jugadors en la finalitat de conformar el millor equip.
Funcions bàsiques
El terme «entrenador» fa clara referència a l'entrenament, fase en la que el deportiste es prepara i adecua per a disputar una prova. A principi és llògic pensar que un deportiste pot preparar-se solament; no obstant, l'entrenament exigix numerosos coneiximents que van més allà de la pròpia aptitut i adequació físiques. Ya que esta preparació pot referir-se a una única prova o a una temporada a on es disputen vàries d'eixes proves, en el cas de les quals es deuran dosificar les sessions i plantejar distints tipos d'entrenament en funció a les necessitats, la presència de l'entrenador facilita, i inclús assegura, un nivell de competitivitat òptim.
Ademés de la pròpia preparació física i tècnica, l'entrenador pot eixercir una llabor sicològica, aportant un respal important al deportiste, sobretot en competicions de gran desgast anímic i emocional.
A nivell d'equips, un entrenador té, ademés de les funcions anteriors, el deure elegir les estratègies que els seus deportistes deuran desenrollar en la següent prova deportiva, a fi d'explotar les seues millors virtuts i paliar els seus defectes, aixina com, en el seu cas, contrarrestar al rival.
Atres funcions, no tan arraïlades a la persona de l'entrenador, són les d'observar i estudiar als rivals, contractar i descartar deportistes o desenrollar entrenaments específics, no orientats a la competició (per eixemple, recuperació de lesionats). Estes funcions, en moltes ocasions, les efectuen atres empleats.
En les seleccions nacionals, a l'entrenador se li crida «seleccionador», degut a que selecciona els jugadors que conformen una selecció nacional.
Entrenadors particulars
Els entrenadors particulars són els que preparen i dirigixen l'entrenament d'un deport individual. A este respecto, no és necessari que entrene únicament a un deportiste; per eixemple, un entrenador d'atletisme pot entrenar a varis atletes al mateix temps, sense que per això deixe de ser un deport individual.
En la preparació d'un deportiste individual, l'entrenador deu plantejar activitats per a millorar la forma física i tècnica. Això implica, per un costat, dissenyar i portar a terme eixercicis físics que desenrollen dites facetes, i, per un atre, fomentar l'adopció d'hàbits de vida saludables, tals com a alimentació, activitats d'oci i higiene personal.
En els deports en que el deportiste s'enfronta activament a un rival, l'entrenador tractarà d'estudiar la millor estratègia per a superar-ho.
Entrenadors d'equips
Un entrenador d'equip té exactament les mateixes responsabilitats que un entrenador particular, a les que cal sumar les que són pròpies de la direcció d'un colectiu.
En primer lloc, l'entrenador ha de triar qué deportistes són els que disputaran la següent prova, seleccionant, segons els seus criteris, ad aquells en les aptituts tècniques, físiques i anímiques que puguen donar el millor resultat. A esta elecció deurà sumar-se l'estudi de l'estratègia adequada, punt casi ineludible en qualsevol deport de colectiu. També, si aixina ho permet la competició, l'entrenador és qui determina, mentres es disputa la prova, quines estratègies ha d'adoptar l'equip, si un deportiste ha de ser substituït i quin suplent li substituïx.
Els entrenaments en un deport d'equip es dividixen en varis eixercicis, en els que predominen la tècnica, la tàctica i el físic. Ad ells se sumen atres eixercicis que, en els equips de major categoria, estan dirigits per empleats subordinats a l'entrenador, tals com a eixercicis de recuperació, de fisioteràpia, etcétera.
En aquells deports colectius en els que existix un gran component mediàtic a el seu entorn, l'entrenador eixercix de portaveu davant els mijos de comunicació, a través de rodes de prensa i un atre tipo d'intervencions.
Qualitats d'un entrenador
Un bon preparador de deportistes deu reunir una àmplia gama de qualitats i característiques. Podem identificar certes habilitats que marquen la diferència en favor dels bons tècnics:[2]
- Capacitat per a motivar: l'entrenador deportiu deu conéixer fins a l'últim racó emocional dels seus deportistes. Este domini de la personalitat dels seus pupils deu complementar-se en una àmplia formació en tècniques de motivació i reactivació de l'esperit competitiu i de l'aprenentage.
- Disciplina: deu conseguir el acatament d'unes normes de conducta i entrenament, a partir de la comprensió llògica de la seua utilitat per part dels deportistes.
- Domini de l'estratègia: deu ser capaç de detectar els temors de l'adversari i fer-li'ls reviure en el moment oportú, o en saber equilibrar adequadament les pautes d'atac i defensa que deuen aplicar-se en cada disputa competitiva.
- Control, evaluació i millora contínua: ser capaç d'establir sistemes eficients de control del rendiment i estar preparat per a adoptar les mides correctores oportunes que permeten evolucionar el mètoto d'entrenament.
Formació
Els entrenadors solen rebre formació física, tècnica, tàctica, de maneig de grups, de preparació anímica i llegislació laboral i deportiva. Per lo general, en tots els deports existixen vàries categories d'entrenadors, en funció als seus coneiximents i a les responsabilitats que poden assumir. Esta formació sol ser dissenyada per les federacions deportives.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ «El entrenador: funciones e impacto en el deportista». Unisport Management School (27 de octubre de 2020). Consultat el 11 de marzo de 2022.