Energia alternativa, o fonts d'energia alternativa, són aquelles fonts d'energia plantejades com a alternativa a les tradicionals. No obstant, no existix consens respecte a quines tecnologies que estan englobades en este concepte, i la definició de "energia alternativa" diferix segons els distints autors: en les definicions més restrictives, energia alternativa seria equivalent al concepte d'energia renovable o energia verda, mentres que les definicions més àmplies consideren energies alternatives a totes les fonts d'energia que no impliquen la crema de combustibles fòssils (carbó, gas i petròleu); en estes definicions, ademés de les renovables, estan incloses l'energia nuclear o inclús l'energia hidroelèctrica.[1][2]

Erro al crear miniatura:
Energia alternativa

Els combustibles fòssils han segut la font d'energia amprada durant la revolució industrial, pero en l'actualitat, les seues utilisacions presenten fonamentalment dos problemes: per un costat són recursos finitos, i es preveu l'agotament de les reserves (especialment de petròleu) en determinis més o menys propencs, en funció dels distints estudis publicats. Per una atra part, la crema d'estos combustibles llibera a l'atmòsfera grans cantitats de CO2, que ha segut acusat de ser la causa principal del calfament global. Per estos motius, s'estudien distintes opcions per a substituir la crema de combustibles fòssils per atres fonts d'energia carents d'estos problemes.[3][4]

Erro al crear miniatura:
Planta dona energia nuclear Gundremmingen

Les energies alternatives es dividixen en dos grans grups:

Erro al crear miniatura:
Energia eòlica en Tecnópolis. Argentina.

No tots coincidixen en classificar l'energia nuclear dins de les energies alternatives, puix de la mateixa manera que els combustibles fòssils, es tracta d'un recurs finit, i ademés presenta problemes migambientals importants,[5] com la gestió dels residus radiactius o la possibilitat d'un accident nuclear. No obstant, la reduïda emissió de CO2 d'esta tecnologia, i l'encara insuficient capacitat de les energies renovables per a substituir completament als combustibles fòssils, fan de l'energia nuclear una alternativa subjecta a forta polèmica.

Sorgiment

L'explicació del perqué el sorgiment de les energies alternatives, influenciat per la preocupació del mig ambient i de l'hàbitat en que vivim, ha superat les dimensions científiques per a aplegar a la comunitat i ser tema de divulgació coloquial. Els problemes ambientals varen deixar de considerar-se part d'una visió fatalista i imaginària, sino que han passat de lo general a lo particular, sent un problema que afecta a tota la humanitat.[6]


"Vivim en la societat del benestar i del consum a on les idees de progrés o prosperitat s'assenten en l'explotació desmesurada de la naturalea, carent de drets i incompetent per a generar deures"[7]

L'orige d'estes preocupacions va escomençar en la década dels anys 70 en haver una concientisació sobre el poder destructiu de la nova tecnologia i de la interdependencia entre processos biològics. Aixina va ser com la naturalea va deixar de convertir-se un simple objecte per a convertir-se en un subjecte de deures i drets, duent implícits valors que tots estaríem obligats a respectar.[6] El concepte «energia alternativa» va nàixer cap als anys 70 del passat sigle, quan va escomençar a tindre's en conte la possibilitat de que les energies tradicionalment usades, energies de procedència fòssil, s'agotaren en un determini més o menys curt (idea especialment estesa a partir de la publicació, en 1972, de l'informe al Club de Roma, Els llímits del creiximent) i era necessari trobar alternatives més duradores. Actualment, ya no es pot dir que siguen una possibilitat alternativa: són una realitat i l'us d'estes energies, per llavors casi quiméricas, s'estén per tot lo món i formen part dels mijos de generació d'energia normals.

Recursos inagotables

Són els que l'home utilisa en baixa proporció sobre la cantitat disponible en la naturalea. Els recursos inagotables es troben en cantitats abundants i es recuperen o regeneren per sí mateixos, ya que complixen els cicles bioquímics de la matèria. L'aigua i l'aire són eixemples de recursos inagotables i que ademés poden aprofitar-se d'una manera senzilla.


Referències

  1. ↑ «Les energies renovables mostren la seua resistència a el COVID-19».
  2. ↑ «Glossari de Térmens Ambientals». Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2010. Consultat el 19 d'octubre de 2009.
  3. ↑ «El gir vert del capitalisme».
  4. ↑ ONU: Programa per al mig ambient.. «Goal 7: Affordable and clean energy». Consultat el 9 de decembre de 2019.
  5. ↑ «¿Quins són els principals problemes de les centrals nuclears?».
  6. ↑ 6,0 6,1 Ibáñez, Inés. (2000). "Mig ambient: Enfocament ètic-religiós"
  7. ↑ Ibáñez, Inés. (2000). "Mig ambient: Enfocament ètic-religiós". pág. 04