El Conchalito és un jaciment arqueològic localisat en el sur de la península de Califòrnia, en la ciutat de La Pau, capital de l'estat mexicà de Baixa Califòrnia Sur. L'importància del Conchalito radica que és un lloc en una alta concentració d'enterres prehispànics corresponents al poble pericú, que va desaparéixer en el XVII despuix de l'arribada dels missions jesuïtes a la península de Califòrnia. Donada la concentració de materials arqueològics del Conchalito, les investigacions en este jaciment arqueològic han tirat llum sobre les costums culturals dels natius.

Localisació del territori pericú. En la costa de la baïa de la Pau es troba ubicat el jaciment arqueològic del Conchalito.

Descripció

El jaciment del Conchalito, com el seu nom ho indica, és un conchal. Té evidència d'ocupació humana en una antiguetat aproximada de 3000 anys.[1] Es tracta d'un lloc en importants cúmuls de residus originats per l'aprofitament humà de closques marines. Entre els pericúes, els moluscs en closques s'ampraven en propòsits alimenticis[2] pero també principalment com un be de consum suntuario. Entre les costums funeràries dels pericúes es trobava el sepeli dels morts acompanyats per ofrenes d'artículs suntuaris confeccionats en fibres naturals i closques marines.[3] Els enterrament del Conchalito semblen haver segut realisats en dos etapes. El primer moment corresponia al sepeli immediat a la mort de la persona. En un segon moment, els restants del cos eren exhumats i fracturats a l'altura de la vèrtebra lumbar quan el cos es trobava en un estat de descomposició alvançat. Els restants eren novament sepultats entre closques polvorisades, arena i cendra.

D'acort en les excavacions realisades per Harumi Fujita, ha segut possible determinar que els pobles que varen ocupar la regió de la baïa de la Pau (pericúes i guaicures) varen tindre una organisació social complexa, en contra de les descripcions fetes sobre ells pels misionero europeus en el XVI. La diferenciació social dels ocupants del Conchalito es reflectix en les magnituts de les ofrenes rebudes pels personages sepultats en la zona.[4]

Vore també

Notes

  1. ↑ Rosers López et. al, 2000.
  2. ↑ En la seua obra sobre el jaciment arqueològic, Rosers López i Fujita (2000: 126) senyalen que la recolecció de moluscs de closca no va ser essencial en l'economia dels grups que visitaven El Conchalito. Encara que estos grups varen desenrollar la peixca i la recolecció d'aliments, l'aparició de ferramentes d'os mostren que la cacera tenia una activitat preeminent en la subsistència d'estes societats seminómadas.
  3. ↑ Fujita, 2003: 42.
  4. ↑ Escoto, 2001.


Referències