Ecorregió
Una ecorregió o regió ecològica, és un àrea biogeogràfica relativament gran que es distinguix pel caràcter únic del seu ecologia, clima, geomorfologia, sols, hidrologia, flora i fauna.
IntroduccióEditar
El Fondo Mundial per a la Naturalea (World Wide Fund or Nature o WWF) definix una ecorregió com un àrea extensa de terra o aigua que conté un conjunt geogràficament distintiu de comunitats naturals que compartixen la gran majoria de les seues espècies i dinàmiques ecològiques, compartixen condicions migambientals similars i interactuen ecològicament de manera determinant per a la seua subsistència a llarc determini. Les ecorregions més conegudes són les del WWF, no obstant, la delimitació de les mateixes pot variar segons els autors i les institucions ambientals governamentals.
L'us del terme ecorregió és conseqüència d'una onada d'interés pels ecosistemas i el seu funcionament. En particular, s'està prenent consciència de l'influència de l'escala espacial en l'estudi i la conservació dels païsages. Se sol reconéixer que els ecosistemes interconectats es combinen per a formar un tot que és "major que la suma de les seues parts". Hi ha moltes tentatives de respondre als ecosistemes d'un modo integrat per a conseguir païsages "multifuncionals"; des d'investigadors agraris fins a ecologistes usen les "ecorregions" com a unitat d'anàlisis.
El WWF dividix la superfície terrestre en huit ecozones, dividides a la seua volta en un total de 867 ecorregions terrestres. S'ha propost utilisar esta divisió com a base per a iniciatives de democràcia biorregional. Les ecozones estan molt be definides, pero els llímits de les ecorregions estan encara subjectes a canvis i a controvèrsia. Sobre la catalogació de les ecorregions marines i d'aigua dolça, encara no ha segut publicada.
El WWF ha elegit 238 ecorregions com les més representatives dels diferents biomas del nostre planeta. Estes 238 regions s'agrupen en el proyecte Global 200.
BiomasEditar
En ecorregions terrestresEditar
Les 867 ecorregiones terrestres es distribuïxen també entre 14 biomas diferents:[1]
- selva plujosa
- bosc sec
- bosc subtropical de conífera
- bosc templat de frondoses
- bosc templat de conífera
- taiga
- sabana
- praderia
- sabana inundada
- praderia de montanya
- tundra
- bosc mediterràneu
- desert
- manglar
En ecorregions d'aigua dolçaEditar
Les ecorregions d'aigua dolça es cataloguen en 12 biomas:
- grans llacs
- grans deltes
- aigües polars
- rius de montanya
- costas templades
- planures aluvials i chapullés templats
- replanells templades
- costes tropicals i subtropicals
- planures aluvials i chapulls tropicals i subtropicals
- replanells tropicals i subtropicals
- conques endorreiques i xerófiles
- illes oceàniques
En ecorregions marinesEditar
Les ecorregions marines es repartixen en 5 biomas:
- marés polars
- mars i plataformes continentals templats
- corrents templades
- corrents tropicals
- secs de coral
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- Brunckhorst, D.. , Harwood Academic Publishers.
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ecorregió.- World Wildlife Fund: ecoregions.
- Freshwater Ecoregions of the World (Ecoregiones de agua dulce).
- Ecoregions of North America.
- Interactive map and images of North American ecoregions at bioimages.vanderbilt.edu.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Ecorregión de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.