Doom Engine
Doom Engine o aneu Tech 1 és el motor gràfic que id Software va usar per als seus videojocs Doom i Doom II. Este motor gràfic també és usat per Hexen, Heretic, Strife i HacX, i atres jocs produïts per licenciatarios. Va ser creat per John Carmack, en les funcions auxiliars escrites per Michael Abrash, John Romero, Dave Taylor i Paul Radek. Originalment desenrollat en computadores NeXT, va ser portat a DOS per al llançament inicial de Doom, per a despuix ser portat a atres consoles i sistemes operatius.
El còdic font per a la versió Doom de Linux va ser llançat al públic en 1997 baix una llicència que garantisa els drets d'ús del motor mentres no siga per a us comercial, i va ser rellançat baix la llicència GNU en 1999. Les versions de Doom no oficials que han segut creats des de llavors ha permés que el joc córrega en sistemes operatius que antany no eren soportats i inclús millorant la funcionalitat del motor i agregant en algunes conversió noves característiques.
No és un verdader motor "3D", ya que no és possible mirar dalt i avall adequadament, i 2 sectors no poden ser traslapados, pero és un elegant sistema que permet renderizado en pseudo-3D. En el seu temps Doom va ser revolucionari en la seua habilitat de proveir un ambient 3D ràpit per mapejat de textures.
Estructura dels nivells de Doom
Vist des d'una perspectiva aérea (de dalt avall), tots els nivells de Doom són de dos dimensions, demostrant una de les llimitacions clau del motor gràfic de Doom: no és possible tindre "quartos sobre quartos". Esta llimitació té la seua ventaja: pot mostrar-se fàcilment un "Modo Mapa", el qual representa les parets i la posició del jugador, tal com es mostra en l'image de la dreta.
Objectes Bàsics
- L'unitat bàsica és el Vertex, el qual representa un punt en 2D.
- Els vèrtiços (o "vertex" com són referits internament en el motor) són units per a formar llínees, conegudes com "linedefs".
- Cada linedefs pot tindre un o dos costats, els quals són coneguts com "sidedefs".
- Els sidedefs són agrupats per a formar polígons; estos són cridats "sectors". Els sectors representen àrees particulars del nivell.
Sectors (Polígons)
Cada sector conté un número de propietats: una altura del sol, altura del sostre, nivell d'allumenament, la textura del sol i la textura del sostre. Per a tindre un allumenament diferent en un àrea particular, un nou sector deu ser creat específicament per a eixa àrea en un nivell d'allumenament diferent. Els linedefs d'un costat representen "parets sòlides", mentres els linedefs de dos costats representen rectes "pont" entre sectors (o polígons).
Sidedefs
Els Sidedefs són usats per a colocar textures per a la paret; estos estan totalment separats de les textures del sol i el sostre. Cada sidedef pot tindre 3 textures; estes són cridades textures altes, miges i baixes. En els linedefs d'un costat solament la textura mija és usada per a les textures en la paret. En els linedefs de dos costats la situació és més complexa. Les textures altes i baixes són usades per a omplir els buits quan sectors adjacents tenen diferent altura sobre el sol o al sostre: per eixemple les textures baixes són usades per a escalons. Els sidedefs poden tindre textura mija també, pero la majoria no ho usen; esta és usada per a "penjar textures en mig de l'aire. Per eixemple quan una textura transparent en barra és vista formant una gàbia és un eixemple d'una textura mija en un linedef de dos costats.
Coses
Finalment, hi ha una llista d'objectes en el nivell que en Doom són conegudes com a coses ("things"). Estes són usades per a situar al jugador, mònstruos, powerups, etc. Cada cosa té una coordenada en 2D, com ocorre en els vèrtiços. Les coses són automàticament colocades en el sol o en el sostre depenent del seu tipo.
Açò és solament una ullada a l'estructura bàsica dels nivells de Doom, la majoria de les estructures de senyes es carreguen en propietats extra, com per eixemple, desplaçament de textures i propietats especials per al modo de joc.
Binary space partitioning (Particionado Binario de l'Espai)
Doom fa us d'un sistema conegut com BSP (Binary space partitioning). Una ferramenta és usada per a generar les senyes BSP per al nivell de bestreta. Depenent del tamany del nivell este procés pot prendre prou temps, açò es deu a que no és possible moure les parets en 'Doom; mentres les portes i elevadors es mouen dalt i avall, cap d'ells es mou cap als costats.
El nivell és dividit en un arbre binari: cada localisació en l'arbre és un "nodo" el qual representa un àrea particular del nivell (en el nodo raïl representant el nivell sancer). En cada branca de l'arbre hi ha una llínea divisòria la qual particiona el nodo en dos subnodos. Al mateix temps la llínea dividix els linedefs en segments de llínea cridats "segs".
Les fulles de l'arbre són polígons convexos, a on no és útil dividir el nivell. Estos polígons convexos són referits com subsectores (o "SSECTORS"), i estan units a un sector particular; cada subsector té una llista de segs associats.
El sistema BSP realment és una forma molt inteligent d'ordenament de subsectores en l'orde correcte per a renderizado, l'algoritme és molt simple:
- Comença en el nodo raïl.
- Traça els nodos fill d'este nodo recursivament. El nodo fill més propenc a la cambra és traçat primer. Açò pot trobar-se mirant en cual costat de la llínea divisòria del nodo esta la cambra.
- Quan un subsector és alcançat, es traça (dibuixa).
El procés està complet quan la columna completa de píxels és omplida (no queden més buits). Este ordenament assegura que no es desperdicie temps dibuixant objectes que no estan visibles, com resultat els mapes poden ser molt grans sense degradar la velocitat a la que corre el joc.
Renderizado
Traçat de parets
Totes les parets en Doom són dibuixades verticalment, és per açò que no és possible mirar dalt i avall adequadament. Pero es pot agregar una forma de vore dalt i avall, per un mètoto cridat "i-shearing" el qual ampren moltes conversió modernes de Doom. Açò es fa incrementant la resolució vertical, i despuix colocant una "finestra" en eixe espai. En moure la finestra dalt i avall és possible donar l'ilusió de mirar dalt i avall pero açò podria distorsionar la perspectiva del jugador.
El motor gràfic de 'Doom' renderiza les parets de la mateixa manera que l'arbre BSP, dibuixa subsectores per orde de distància de la cambra, aixina que el segs més propenc és dibuixat primer. Conforme els segs són dibuixats, són almagasenats en una llista d'enllaçat. Açò és usat per a unir atres segs més tart, prevenint traçat de més. També és usat per a unir les vores dels sprites.
En quant el motor gràfic aplega a una paret sòlida (d'un costat) en alguna coordenada x en particular, no es necessiten dibuixar més llínees en eixa àrea. Per a les unions el motor gràfic guarda un "mapa" d'àrees de la pantalla en a on parets sòlides han segut alcançades. Açò dona temps al motor per a unir parts del nivell completament, llunt del punt de vista del jugador.
El format gràfic de Doom guarda les textures de les parets com a sets de columnes verticals, açò és útil a l'hora de renderizar, ya que les parets són dibuixades com a moltes columnes de textures unides (com un tapís).
Sol i sostre
El sistema per a dibuixar sols i sostres ("plans") és menys elegant que l'usat per a les parets. Els plans són dibuixats per mig d'un algoritme semblat al "flood fill (algoritme de farcidura per difusió)", per açò si s'usa mal un constructor de BSP algunes voltes el nivell tindrà "buits" quan la perspectiva passe per les vores del sol o el sostre. És per açò que quan el jugador ampra el cheat de noclip (no unions en les parets), sembla que el sol i el sostre s'estenen en el buit.
El sol o el sostre són dibuixats com a plans ("visplanes"). Les textures dels plans en pantalla es disponen horisontalment, ya siga un sol o sostre a una altura en particular, nivell d'allumenament i textura (si dos sectors adjacents tenen el mateix tipo de textura es fusionen en un sol visplano). Cada posició x en el visplano té una llínea vertical particular de textura que deu ser dibuixada.
Per esta limitante de dibuixar una llínea vertical en cada x posicions, algunes voltes és necessari dividir un visplano en múltiples visplanos. Per eixemple en mirar un sol en dos quadrats concèntrics, el quadrat més propenc dividirà verticalment al sol circumdant. En el ranc horisontal a on el quadrat més propenc és dibuixat 2 visplanso es necessiten per al sol circumdant.
Açò nos conduïx a una de les limitantes clàssiques conegudes del Doom, la qual frustre a molts creadors de mapes per molt temps. DOOM conté un llímit estàtic respecte al número de visplanos que pot manejar, si s'excedix d'eixe número el programa colapsara i tornarà un mensage en DOS: "No more visplanes!". La manera més fàcil de provocar l'eixida d'este mensage és creant un sol en patrons tipo escacs, açò creara un gran número de visplanos.
Conforme els segs són renderizados, els visplanos són agregats també, estenent-se des de les vores verticals de la pantalla. esta extensió ocorre fins que alcancen algun visplano existent. Pel modo en que treballa, el sistema depén dels segs hagen segut renderizados en orde pel motor gràfic en general. És necessari dibuixar els vsiplanos més propencs per a que es puguen llevar els que es troben més lluntans. Si no és detingut este procés el sol i el sostre es correran ("bleed out") en les vores de la pantalla com es va descriure prèviament. Finalment els visplanos formen un "mapa" de les diferents àrees de la pantalla en les que dibuixara textures en particular.
Mentres els visplanos són construïts essencialment de "tires" (strips) verticals, el renderizado de baix nivell actual és eixecutat en la forma de "spans" horisontals de textura. En acabant de que tots els visplanos són construïts passen a ser convertits en spans els quals són els que rendearan la pantalla. Açò sembla ser una compensació: és fàcil construir visplanos com tires verticals, pero per la naturalea de com les textures del sol i el sostre apareixen, és més fàcil el dibuixar-les com tires horisontals. Per la naturalea dels visplanos, la conversió és molt trivial.
Coses (Sprites)
Cada sector en el nivell està unit a una llista de coses guardades en eixe sector. Conforme cada sector és dibuixat els sprites són colocats conforme la llista del sector. Si no es troben els sprites en el camp de visió, estos sprites són ignorats.
Les vores dels sprites són unides per chequeo de les llistes de segs prèviament dibuixats. Els sprites en Doom són guardats en el mateix format de columna base de la mateixa manera que les parets, lo que és útil a l'hora de renderizar. Les mateixes funcions que s'usen per a dibuixar parets s'ampren per a dibuixar sprites.
Mentres subsectores són guardats per a estar en orde, els sprites en ells no. Doom guarda una llista de sprites a ser dibuixats ("vissprites") i ordena la llista abans del renderizado. Sprites lluntans són dibuixats abans dels propencs, açò causa que es dibuixe de més pero usualment és insignificant.
Hi ha un detall final en les textures miges en llínees de 2 costats, usades en barres transparents per eixemple. Estes són mesclades i dibuixades en els sprites al final del procés de rendereo, en lloc de fer-ho en les atres parets.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Doom Engine» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.