Domus Severiana
La Domus Severiana (en llatí: casa de Sever) va ser l'última ampliació de la Domus Augustana feta per Septimio Sever. Estava al surest del Palatino. El nom és un títul modern sense relació al nom que haja rebut en el seu temps.[1]
Descripció
En l'actualitat solament queden en peu els basamentos de rajola, una de les característiques típiques del tossal en eixe costat. Este basamento de rajola feya la funció d'una plataforma per a estendre més l'àrea del tossal ya que en el llavors no quedava espai per a construir la nova ala del palau. En la part l'edifici i la exedra de l'Estadi es troben pocs restants de les termes del palau, provablement construïdes per Domiciano i completament reconstruïdes per Majencio, a les quals aplegava una canonada del Aqua Claudia, salvant en un aqüeducte d'arcs (parcialment conservats) la vall entre el Celio i el Palatino.[1]
En el costat que dona a la Via Appia, al surest, es trobava el Septizodio, la frontera-nínfeo de varis pisos en columnes, construïda per a (en paraules del biógraf de l'emperador) impressionar als seus connacionals de l'Àfrica romana, els qui aplegaven a Roma precisament des del sur, per la Via Appia.[1]
L'edifici encara es conservava parcialment en el XVI i va ser demolit per órdens del papa Sixto V per a reutilisar els materials en atres construccions, entre elles, la capella que va manar construir en Basílica de Santa María la Major. Solament queden alguns dibuixos fets en la renaixença.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Coarelli, Filippo (1980). Archeologia vaig donar Roma, 3 edició (en italià), Arnoldo Mondadori Editore.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Domus Severiana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.