Divisa punzó

La divisa punzó va ser un distintiu polític utilisat pels federals, format per una franja de color roig, l'us del qual es va popularisar entre els seguidors de Juan Manuel de Roses durant el seu segon govern de la província de Buenos Aires, Argentina.

El color roig punzó és la deformació de "rouge ponceau" (és dir: roig rosella selvada), un matís de roig fort, intens, viu, utilisat en França en la moda de les primeres décades de el XIX. Entre els partidaris del Partit Federal el color roig punzó era un signe de lo popular ya que en les Províncies Unides del Riu de l'Argent i després en la seua continuïtat jurídica, l'Estat denominat Confederació Argentina, era un color prou fàcil d'obtindre a partir de la sanc dels abundants ganados (especialment vacuns).^{cita requerida}

En l'image es llig: "¡Vixca la Confederació Argentina! ¡Muiguen els salvages oixosos inmundos unitaris! ¡Muiga el loco traïdor salvage unitari Urquiza!" F o M significa "Federació o Mort" [sic].

Divises utilisades en l'época de Roses.

Martín Iraola Esnaola i el seu net Martín Iraola Brid, per Fernando García del Molino, c. 1840. El chiquet lluïx una insígnia circular en el lema «Federació o Mort» i el seu yayo una en retrat i idèntic lema.

El seu primer us massiu data de l'any 1831, quan va ser utilisada en la desfilada militar del 17 de març per tot l'eixèrcit federal.

Entre la població civil, el seu us es va impondre a partir del Tedeum en la Catedral de Buenos Aires el 27 de giner de 1832.

El 3 de febrer de 1832, el governador de la província de Buenos Aires, Juan Manuel de Roses, va firmar el decret que va oficialisar l'us obligatori de la divisa punzó considerant que

"...consagrar de la mateixa manera que els colors nacionals el distintiu federal d'esta província i construir-ho, no en senyal de divisió i d'odi, sino de fidelitat a la causa de l'orde i de pau i unió entre els seus fills baix el sistema federal, per a que recordant estos els bens que han gojat més d'una volta per l'influència d'este principi, i dels desastres que varen anar sempre el resultat de haver-ho abandonat s'afiancen al fi en ell, i ho sostinguen en avant en tant encabotament com la mateixa independència nacional..."

El text del decret és el següent:

L'us obligatori de la divisa punzó que va implantar Roses era un mig per a no ser considerat salvage i traïdor unitari. L'autoritarisme de Roses, proclamat "El Restaurador de les Lleis", va aplegar fins a tal punt que la divisa punzó era obligatòria en la vestimenta de tota la població i va alcançar inclús al clero.

La divisa punzó va passar a formar part del folklore impost pel governador federal a fi d'unificar a la població de Buenos Aires. El seu us era considerat com de "bon federal".

La divisa punzó ràpidament va invadir tot l'espai de la societat, tant el públic com el privat.

El rosisme va obligar a l'us de la divisa punzó fins a en l'educació. El decret del 27 de maig de 1835 diu:

Qualsevol persona que ometia l'us de la divisa punzó era vist com a traïdor i acossat per la Societat Popular Restauradora, organisació política fundada per l'esposa de Roses, Encarnación Ezcurra.

A la persecució i la delació portada a terme pels membres de la Societat Restauradora que informaven a través d'espies quí eren les persones que es negaven a usar la divisa punzó, a els qui es tildava de salvages unitaris, es va sumar els actes de terror eixecutats per la Mazorca —organisació per apolicial lligada a la societat rosista— que es va dedicar a atacar, torturar i assessinar a l'acusat de ser unitari.

L'importància de la divisa punzó va ser tal que va donar color a una postura política. Els federals varen ser a partir de llavors reconeguts per l'us del color roig, aixina com els unitaris per l'us del color celest.

Aixina, el roig va passar a ser part del color oficial i es va usar en els carrers, cases, en les parets, en les cortines, en les vestimentes de persones —els varons, ademés de la divisa punzó usaven el "jupetí federal"—, en els vestits de les dames, els castanyes de les chiquetes, en els palmitos i fins a en els carros fúnebres.