Un director/a de cine (també conegut com: cineaste o realisador/a de cine)[1] és la persona que dirigix la filmació o rodage d'una película de cine, dona instruccions a l'equip tècnic i artístic, decidix la colocació de les cambres, supervisa el decorat i el vestuari, i totes aquelles funcions necessàries per a dur a bon terme la producció. Prèviament haurà intervingut en numeroses llabors, principalment la realisació del guion tècnic (enquadrament, pla, moviments de cambra, objectiu i angulació), com la selecció o repartixc d'els qui actuaran i dels demés professionals, els escenaris naturals en els que es rodarà la película, els decorats o la redacció final del guion.

Terminologia

El terme director ve recollit per la RAER com a sinònim de «realisador».[1] En Espanya abdós denominacions s'apliquen indistintament en el cine, mentres que en la televisió solament s'utilisa el terme realisador referit a qui dirigix la fase tècnica de gravació tant en estudi com en exteriors, mentres que el director és el responsable dels continguts d'un programa.[2][3] En Amèrica Llatina (de la mateixa manera que en els Estats Units) no s'utilisa el terme realisador, sino únicament director o director general.

Responsabilitat

Els directors de cine creen una visió general per mig de la qual una película finalment es realisa.[4] Fer realitat esta visió inclou supervisar els elements artístics i tècnics de la producció cinematogràfica, aixina com dirigir l'agenda de rodage i complir en les dates llímit o d'entrega.[5][6] Açò implica organisar a l'equip de filmació de tal forma que conseguixca la seua visió de la película.[7][8] Açò requerix habilitats de liderage grupal, aixina com la capacitat de mantindre un enfocament singular inclús en l'entorn estressant i accelerat d'un plató de cine.[9] Ademés, és necessari tindre un ull artístic per a emmarcar les prens i donar indicacions precises a l'elenc i a l'equip,[10] per lo tant, contar en excelents habilitats de comunicació és obligatori.[11]


Ya que el director de cine depén de la cooperació exitosa de molts individus creatius en ideals diferents i visions artístiques possiblement contradictòries, també necessita tindre habilitats de resolució de conflictes per a mediar sempre que siga necessari.[12] El director assegura que totes les persones involucrades en la producció cinematogràfica treballen per a conseguir una visió idèntica de la película completa.[7] El conjunt de diferents desafius que té que enfrontar ha segut descrit com «un trencacaps multidimensional en distints egos a completar».[13] Se sumixca a la pressió de que l'èxit d'una película pot influir sobre quàn i cóm tornaran a treballar.[14] També són omnipresents els llímits del presupost de les películes.[15] Ademés, el director pot tindre que assegurar-se que la película rep una determinada classificació per edat.[16] Teòricament, l'únic superior d'un director és l'estudi que finança la película;[4][17] no obstant, una mala relació professional entre un director de cine i un actor podria donar com resultat la tongada del director si l'actor o l'actriu són una estrela de cine.[18] Aixina i tot, no es posa en dubte que el director és el que passa més temps en un proyecte, tenint en conte que és un dels pocs llocs que requerix una participació íntima durant cada etapa de la producció de películes. Per lo tant, el càrrec de director de cine és àmpliament considerat com molt estressant i exigent.[19] S'ha dit que «jornades de treball de 20 hores no són inusuals».[4]


Segons les lleis de l'Unió Europea, el director de la película és considerat el «autor» o un dels autors d'una película, en gran part com a resultat de l'influència de la teoria d'autor.[20] La teoria d'autor és un concepte de crítica cinematogràfica, ya que sosté que la película d'un director de cine reflectix la visió creativa personal del director, com si fora el principal autor (en francés: auteur).[21] A pesar de que la producció de la película és part d'un procés industrial, i en ocasions per ella, la veu creativa de l'autor és lo suficientment clara com per a lluir per mig de l'interferència de l'estudi i el procés colectiu.

Existixen diferents tipos de directors de cine, ací alguns d'ells:

  1. Director autor: és aquell que té un estil molt personal i una visió artística única, i que es preocupa per la creativitat i originalitat de les seues obres. Eixemples de directors autors són Woody Allen o Pedro Almodóvar.
  2. Director comercial: és aquell que es preocupa per la rendabilitat de les seues películes, i que busca complaure al públic massiu. Eixemples de directors comercials són Steven Spielberg o Michael Bay.
  3. Director independent: és aquell que produïx i dirigix les seues películes en un presupost llimitat i sense l'ajuda de grans estudis, i que sol tindre una visió més arriscada i experimental. Eixemples de directors independents són Quentin Tarantino o Darren Aronofsky.
  4. Director de gènero: és aquell que s'especialisa en un gènero específic, com el cine de terror, ciència ficció o comèdia. Eixemples de directors de gènero són John Carpenter o James Wan.
  5. Director d'actors: és aquell que s'enfoca en l'actuació i en traure lo millor dels seus actors, conseguint actuacions memorables. Eixemples de directors d'actors són Martin Scorsese o David O. Russell.
  6. Director de fotografia: és aquell que s'enfoca en l'estètica visual de les seues películes, creant imàgens impactants i memorables. Eixemples de directors de fotografia són Roger Deakins o Emmanuel Lubezki.

Estos són solament alguns dels tipos de directors de cine que existixen, encara que molts d'ells poden tindre característiques de més d'un tipo.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 RAER (2023). «realisador, ra» (en espanyol). Diccionari de la llengua espanyola. Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 31 de decembre de 2023. «. m. i f. En el cine i la televisió, responsable de l'eixecució d'una película o programa.»
  2. ↑ Crespo, Miguel Ángel (6 de maig de 2013). Direcció Cinematogràfica Manual Alvançat d'Aprenentage Creatiu., MAC Edicions, pp. 11-15. ISBN 9781291640731. Consultat el 26 de decembre de 2023.
  3. ↑ Fernández Díez, Federico; Martínez Abadia, José (17 de giner de 2013). Manual del productor audiovisual, Editorial UOC, S.L.. ISBN 9788490299449. Consultat el 26 de decembre de 2023.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Lluïxes, cambra, acció.» (en es). Llums, cambra, acció.. Consultat el 2022-04-09.
  5. ↑ «TV or film director». National Careers Service. United Kingdom: British Government (Dumenge, 16 d'abril de 2017). Archivat des de l'original, el 30 de juliol de 2017. Consultat el Dimecres, 10 de maig de 2017.
  6. ↑ «Employment Film Director». Consultat el 17 d'abril de 2018.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Career snapshot». Consultat el 17 d'abril de 2018.
  8. ↑ «They must work with producers, writers, cast members, crew members, designers and other professionals in order to implement that vision». Consultat el 17 d'abril de 2018.
  9. ↑ «A film director needs...». Archivat des de l'original, el 9 de maig de 2013. Consultat el 17 d'abril de 2018.
  10. ↑ «Film Director Career». Consultat el 17 d'abril de 2018.
  11. ↑ «Job Profile». Consultat el 17 d'abril de 2018.
  12. ↑ McRae, Alex. «You have to be a diplomat. You have to marshal a whole lloeu of creative people, who often don't get on with each other, and your job is to stop things turning into a bun-fight.», The Independent(London), Dijous, 1 de juny de 2006. Consultat el 17 d'abril de 2018.
  13. ↑ «What is a Director?». Archivat des de l'original, el 17 de giner de 2013. Consultat el 17 d'abril de 2018.
  14. ↑ «directors work under a lot of pressure, and most llaure under constant stress to find their next job.». Consultat el 17 d'abril de 2018.
  15. ↑ «The director is bound by financial conditions, which however should not hinder him from developing his own artistic signature.». Archivat des de l'original, el 10 de maig de 2013. Consultat el 17 d'abril de 2018.
  16. ↑ Hornaday, Ann. «Realizing that an NC-17 rating could hurt business (some theaters and newspapers won't show or advertise NC-17 movies), Mr. Verhoeven cut 47 seconds of the most graphic sex and violence», The New York Times, 16 de maig de 1993. Consultat el 17 d'abril de 2018.
  17. ↑ «Career as a film director». Consultat el 17 d'abril de 2018.
  18. ↑ Brennan, Judy. «The Fight Over 'Broadway Brawler'», Los Angeles Times, 13 de març de 1997. Consultat el 17 d'abril de 2018.
  19. ↑ «Princeton review». Consultat el 17 d'abril de 2018.
  20. ↑ Pascal Kamina (2002). Film Copyright in the European Union, Cambridge University Press, p. 153. ISBN 978-1-139-43338-9.
  21. ↑ «auteur theory | Definition & Directors», Encyclopedia Britannica. Consultat el 17 d'abril de 2018 (en en).

Enllaços externs