La digitalisació de documents és un procés tecnològic que permet, per mig de l'aplicació de tècniques fotoeléctricas o d'escàner, convertir l'image continguda en un document en paper en una image digital.[1]

Digitalisant obres del domini públic en Uruguai.

La digitalisació de documents és una forma de capturar i almagasenar imàgens utilisant la tecnologia computacional.[2] Per mig d'una càmara digital o un escàner s'obtenen imàgens de forma electrònica, que convertix el document en una image per mig de softwares de captura.[1] L'informació digitalisada queda registrada en un dispositiu d'almagasenament de senyes i pot ser usada per a atres operacions o archivada per a futures consultes sense perdre calitat o claritat pel pas del temps.

La digitalisació de documents forma part essencial de la preservació digital, que és un conjunt de tècniques dissenyades per a la conservació de l'informació dels documents.

Objectiu

L'objectiu bàsic de la digitalisació de documents és la transferència de l'informació a un atre soport distint de l'original. El document passa d'un estat analògic a un digital o informàtic.[1] Els documents en format informàtic, són aquell digitalisat en almagasenament en soport magnètic o òptic.[2] L'informació queda registrada per senyals binàries; la calitat i contingut de les còpies sempre és idèntica a la del document original.

La digitalisació de documents permet:

  • Preservar els documents originals de la deterioració pel seu us i generar copies de seguritat.
  • Preservar solament el contingut informatiu.
  • Agilitar i descentralisar la consulta dels documents digitalisats.

La tecnologia digital permet capturar els valors de qualsevol image al marge del seu soport, polaridad, dimensions, etc. Qualsevol image o conjunt d'elles pot ser estructurada en bases de senyes i ser recuperada en nous formats.

Evolució

El començ de la digitalisació, es va donar per la necessitat del ser humà per almagasenar i transmetre l'informació necessària en distints soports. Abans de realisar-se la digitalisació tal i com la coneixem hui en dia, es varen crear una série d'instruments modificats en el pas del temps explicats a continuació.

En 1895 l'instrument utilisat es denominava Telediágrafo, permetia transmetre les imàgens al format digital per mig de métodos elèctrics. El seu us consistia en dibuixar l'image en una làmina d'estany amprant una tinta no conductora de goma-laca en alcohol, per a posteriorment ser fixada en un rodell que treballava com a transmissor. Entretant el receptor utilisava un llapis òptic sincronisat en el Telediágrafo, per lo que enviava i rebia llínea a llínea l'image que pretenia digitalisar-se. Este procés de digitalisació podia costar fins a mija hora.[3]


Posteriorment, en l'arribada del Belinógrafo en 1913 la tècnica utilisada va millorar notablement, ya que s'utilisava una fotocelda per a traspassar l'image per mig de la llínea telefònic conegut com Fax. En els anys 40, en la construcció de les primeres computadores, es varen escomençar a agregar números per a realisar múltiples càlculs. Ya en la década dels 80 es realisaven els primers escáneres digitals, lo que en lloc d'enviar-se l'image a fax s'almagasenava en un PC.[3]

Estos primers aparats mencionats en capturar els documents que pretenien digitalisar-se contenien una deficient resolució, pero en l'alvanç de la tecnologia i el pas del temps han millorat notablement fins a l'actualitat, utilisant per al procés de digitalisació sistemes molt més innovadors i eficaços.


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 González Taula, Elda(2006).«La digitalisació de documents, ¿amiga o enemiga?».La Habana, Cuba.Consultat el 14-1502017.
  2. ↑ 2,0 2,1 Societat informàtica del Govern Vaco(2008).«Metodologia de Digitalisació de Documents».Vitòria-Gasteiz.Consultat el 14 de decembre de 2017.
  3. ↑ 3,0 3,1 Imaging Center. «Orige i concepte de Digitalizacion». Archivat des de l'original, el 15 de novembre de 2017. Consultat el 16 de decembre de 2017.