El diamant Portugués és una gema de gran tamany, en un pes de 127.01 quilates (25.4 g). Està tallat en forma de coixí octogonal, i és conegut per la seua carència de defectes i claritat.[1] Baix radiació ultravioleta, la pedra emet una intensa fluorescència; i baix la llum diürna o artificial, desprén una suau fluorescència i una boira terrera azulada.[2]

El nom "Diamant Portugués" li va ser donat pel joyer neoyorquí Harry Winston, qui ho va adquirir de la ballarina Peggy Hopkins Joyce.[2] coneguda pels seus numerosos matrimonis i romançades en hòmens adinerats. A la seua volta, el propi joyer va concertar un intercanvi en 1963 en l'actual propietari del lluent, l'Institució Smithsonian, per 3800 quilates (760 g) de diamants més menuts.[1]

Història

Segons una llegenda, el diamant es va extraure en Brasil en el XVIII i es va convertir en part de les Joyes de la Corona Portuguesa. No obstant, no existix documentació que respale esta versió. Els informes documentats sobre el diamant indiquen que provablement es va trobar en la Mina Premier, en el Kimberly, en Suràfrica, a principis del XX, despuix de lo que va ser propietat de distintes persones.[3]

La pedra va ser documentada inicialment com a propietat de Black, Starr & Frost. Peggy Hopkins Joyce, una artista de Ziegfeld Follies coneguda pels seus matrimonis i romançades en hòmens adinerats, la va adquirir en febrer de 1928 a canvi d'un collar de perles de 350.000 dólars i d'atres 23.000 dólars en efectiu. Joyce la va manar montar en un collar curt de platí tipo choker. Winston li va comprar el diamant a Joyce en 1951 i ho va afegir al seu "Cort de Joyes", i en 1963 ho va intercanviar en l'Institució Smithsonian a canvi d'un conjunt de diamants més chicotets que totalisaven un pes de 3800 quilates (760 g).[1]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Portuguese Diamond - Smithsonian Institution» (en en). Consultat el 8 de febrer de 2017.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Portuguese Diamond» (en en). InternetStones. Consultat el 2 d'octubre de 2025.
  3. ↑ «Portuguese Diamond» (en en). Smithsonian. Consultat el 2 d'octubre de 2025.