El diamant Centenari de De Beers és, en un pes de 273.85 quilates (54.8 g), el tercer diamant més gran trobat en la Mina Premier. Entre els diamants de color superior, solament els Cullinan I i II són més grans que el diamant Centenari.[1] Va ser classificat en el color de grau D pel Gemological Institute of America (GIA), que és el grau més alt de diamant incoloro (perfecte interna i externament). Deu el seu nom a que va ser presentat en bruto per a la Celebració del Centenari de la companyia De Beers Consolidated Mines l'11 de maig de 1988, i es va mostrar en la seua forma final, una volta tallat, en maig de 1991.

Descobriment

El diamant Centenari va ser descobert en la Mina Premier el 17 de juliol de 1986 per mig del seu sistema d'imàgens de rajos X. El diamant en bruto original pesava 599 quilates (119.8 g), i es va presentar l'11 de maig de 1988 en la Celebració del Centenari de les Mines Consolidades de De Beers. Com va declarar el llavors president, Julian Ogilvie Thompson: «Hem recuperat en la Mina Premier un diamant de 599 quilats de color perfecte. De fet, és un dels diamants de color superior més grans jamai trobats. Naturalment, se li cridarà el Diamant del Centenari».

Tallat

Tallar un diamant tan gran i valiós va requerir experiència i una inversió considerable. Gabi Tolkowsky va ser elegit per a dirigir l'equip responsable de tallar el Diamant del Centenari, junt en Geoff Woolett, Jim Nash i Dawie du Plessis, en l'ajuda d'un grup especialment seleccionat d'ingeniers, tècnics elèctrics i guàrdies de seguritat.[2][3] Es va dissenyar una sala subterrànea especial en el Laboratori d'Investigació de Diamants de De Beers en Johannesburgo, Suràfrica, en l'únic propòsit de treballar en el diamant Centenari. Les especificacions de disseny incloïen resistència i estabilitat per a evitar la vibració mecànica i les variacions de temperatura, minimisant aixina qualsevol factor que poguera interferir en el seu tallat.

Els treballs inicials es varen realisar a mà, en lloc d'en làser o serra, per a no calfar ni produir vibracions en el diamant. Despuix de tallar i retirar 50 quilates (10 g) de material badat durant 154 dies, l'equip va obtindre una gema en forma d'ou d'aproximadament 500 quilates (100 g). Es varen presentar tretze dissenys diferents a la junta directiva de De Beers, en una recomanació ferma per a lo que finalment es va convertir en el disseny modificat en forma de cor. La forma es va descriure com: «En efecte, el Diamant Centenari té forma de cor, pero no té recalat. L'image que l'equip tenia en ment era una forma que adornaria la corona d'un maharajá indi».


Referències

  1. ↑ «The Centenary Diamond». Worthy.com. Consultat el 29 de juny de 2015.
  2. ↑ «The Centenary Diamond». Famousdiamonds.tripod.com. Consultat el 4 de febrer de 2022.
  3. ↑ «A Letter from Gabi Tolkowsky, Master Diamond Cúter». Famousdiamonds.tripod.com. Consultat el 4 de febrer de 2022.