El desterro[1] és un tipo de pena que un Estat pot impondre a una persona per haver comés un delicte o una fechoría. Consistix en expulsar a algú d'un lloc o d'un territori; això es diu desterro determinat (que normalment és el territori fins a a on s'estén la sobirania de qui impon el castic).

Columna d'Al-Mu'tamid, (Jardí de la Galera, Jardins dels Reals Alcassers, Sevilla).

Antigament, era una pena molt comuna i s'utilisava com la pena immediatament inferior a la pena de mort. Lo normal era que l'incompliment de la pena de desterro se sancionara en la mort.

En l'actualitat l'aplicació d'esta pena és molt més difícil. El principal problema és que el país veí no té per qué acceptar al desterrat.

En el Còdic Penal de Chile, el desterro consistix en l'expulsió del penat fòra del territori de la República, en residència forçosa en un lloc determinat, mentres que en el Còdic Penal de Cuba, el desterro implica la prohibició de residir en un lloc determinat o l'obligació de permanéixer en una localitat determinada.[2]


Desterros famosos

Luis Colón i Rojas, I duc de Veragua, títul de 1556, aixina com el de Marqués de Jamaica, mort en l'exili en Orà, ara en Argèlia, en 1573, acusat de poligàmia, germà d'Isabel Colón i Rojas, casada (circa 1515) en Jorge de Portugal i Melo (I Comte de Gelves).

Abdós "Colón", Isabel i Luis, procedien del matrimoni de Diego Colón i Moniz Perestrello (n. 1474 illa de Porte Sant, Madeira -possessió portuguesa en l'Atlàntic- i + Pobla de Montalbán, Toledo, Espanya, febrer 1526) en la coneguda com María de Toledo i Rojas, (n. 1490, + 11 de maig de 1549).


Vore també


Referències

Enllaços externs