En l'àmbit de l'economia financera, desconte[1] és una operació que es porta a terme en institucions bancàries en les que estes adquirixen pagarés o lletres de canvi del valor nominal del qual es desconta l'equivalent als interessos que generaria el paper entre la seua data d'emissió i la data de venciment.


Desconte financer

Baixe esta figura existixen dos tipos de descontes:

  • El desconte llegal o racional. En el desconte racional, el desconte es calcula aplicant el tipo d'interés i les lleis de l'interés simple, mentres que en el comercial, el desconte es calcula sobre el valor nominal del document.
<math>D= frac{N cdot i cdot t}{1+i cdot t}</math>

Desconte dels Títuls de Crèdit

És l'adquisició, per part del descontador, d'un crèdit a càrrec d'un tercer, de que és titular el descontatario, per mig del pagament al contat de l'import del crèdit, menys la taxa del desconte.

Es calculen utilisant la fòrmula:

<math>D=N cdot d cdot t</math>

A on:

  • D és igual al desconte efectuat
  • N és el valor nominal del document
  • i representa la taxa d'interés del desconte
  • d representa la taxa de desconte aplicada
  • t representa el temps.


Descontes i rebaixes

En l'àmbit de la mercadotècnia (màrqueting), desconte és la reducció d'un percentage sobre el preu d'un ben o servici. El desconte té com a finalitat oferir els productes excedents o de baixa demanda a un preu menor al prèviament anunciat en l'objectiu de promoure la demanda o de reduir l'inventari i els costs d'almagasenage que estos generen.


Referències

Enllaços externs