Desconte
En l'àmbit de l'economia financera, desconte[1] és una operació que es porta a terme en institucions bancàries en les que estes adquirixen pagarés o lletres de canvi del valor nominal del qual es desconta l'equivalent als interessos que generaria el paper entre la seua data d'emissió i la data de venciment.
Desconte financer
Baixe esta figura existixen dos tipos de descontes:
- El desconte llegal o racional. En el desconte racional, el desconte es calcula aplicant el tipo d'interés i les lleis de l'interés simple, mentres que en el comercial, el desconte es calcula sobre el valor nominal del document.
- <math>D= frac{N cdot i cdot t}{1+i cdot t}</math>
Desconte dels Títuls de Crèdit
És l'adquisició, per part del descontador, d'un crèdit a càrrec d'un tercer, de que és titular el descontatario, per mig del pagament al contat de l'import del crèdit, menys la taxa del desconte.
Es calculen utilisant la fòrmula:
- <math>D=N cdot d cdot t</math>
A on:
- D és igual al desconte efectuat
- N és el valor nominal del document
- i representa la taxa d'interés del desconte
- d representa la taxa de desconte aplicada
- t representa el temps.
Descontes i rebaixes
En l'àmbit de la mercadotècnia (màrqueting), desconte és la reducció d'un percentage sobre el preu d'un ben o servici. El desconte té com a finalitat oferir els productes excedents o de baixa demanda a un preu menor al prèviament anunciat en l'objectiu de promoure la demanda o de reduir l'inventari i els costs d'almagasenage que estos generen.