La cultura Baïa (500 BCE–500 CE) va ser una cultura precolombina en Equador.[1]Es va originar en lo que hui és la província de Manabí en la costa del Pacífic i es va estendre a Baïa de Caráquez i al peu dels Andes. La seua tradició ceràmica és una de les primeres trobades al nort dels Andes.[2]

Chirije, un port marítim, va anar un important lloc arqueològic de Baïa descobert per Emilio Estrada en la década de 1950. Els comerciants comerciaven en productes terminats i Spondylus princeps o closques d'ostres espinoses roges al sur de Chile i al nort fins a Mèxic a canvi de materials preciosos com a coure i or.[1]

Història

editar

Descobriment i territori

editar

Varen ser descoberts els seus primers jaciments arqueològics per A. Dorsey, en 1901 durant una visita a l'illa de l'Argent. No obstant el seu estudi va continuar desarrollandose fins que en 1940 seria anunciat oficialment una nova civilisació precolombina per l'arqueòlec Francisco Horta Rendón. Els estudis varen continuar per Emilio Estrada, qui afondaria en la periodizaació fent una distinció entre la cultura Baïa I i Baïa II, calculant per a cada una d'elles uns 500 anys.[3]

Es creu que el seu territori ocupava des del piedemonte de la cordillera dels Andes, per l'est, fins a l'oceà Pacífic per l'oest. Aixina mateix des de Baïa de Caráquez, d'ahí el seu nom, fins a l'actual llímit de les províncies de Manabí i Guayas, pel sur. Es creu que les seues vivendes eren fetes de fusta o canya. La seua estratificació social era més be militar que religiosa.[3]

Ceràmica i cerimònies

editar

Esta cultura es va caracterisar per la seua elaborada ceràmica que està conformada per figurines antropomorfos, antropozoomorfos i zoomorfos. Comunament eren usats ademés com a instruments de vent en les cerimònies i rituals. Dins de l'inventari que existix en els museus en Equador es calcula un total de 1038 figurines, i es varen identificar 873 en motius antropomorfos, 143 zoomorfos, 22 antropozoomorfos. Açò implica una producció en série d'estos figurines i una tècnica important desenrollada per a repetir-ho. Sobre el significat de la simbologia a través d'un anàlisis semiòtic es va poder determinar la presència d'oposts representats que es poden resumir aixina:[4]

  • mal clima – bon clima (aixina es definix el seu calendari)
  • presencia – absència (aigua)
  • femení – masculí (elements)
  • dia – nit (animals)
  • aigua – terra (animals, cultiu, recursos)
  • abans – despuix (maternitat)
  • mare – fill (rols)
  • dalt – avall (distribució d'elements, colors, intercanvi de bens)
  • subjecte – objecte (indumentària, tocat, aixovar)
  • naturalea – cultura (animals sense va abillar)

A açò se suma l'enfocament de gènero i es creu que del total de figurines, el 41,35% són femenins, 43, 64% són masculins i el 15 % indeterminats. En general el propòsit de les cerimònies a on estos figurines eren usats té que vore en "el relacionat en l'aigua, la closca Spondylus, la corrent del chiquet i la temporada d'agricultura i el segon que fa referència al rito de sanaació i guia del grup, a on el jaguar juga un paper molt importen"[4]

Vore també

editar

Referències

editar
  1. 1,0 1,1 "Chirije-Equador." (retrieved 3 May 2011)
  2. "La Bahia." History of Equador. (retrieved 3 May 2011)
  3. 3,0 3,1 «Cultura Baïa - Enciclopèdia de l'Equador» (en és). www.enciclopediadelecuador.com. Consultat el 2024-07-11.
  4. 4,0 4,1 «Religiositat en la Cultura Baïa, una perspectiva iconográfica».Antropologia Quaderns d'Investigació.(13)
    53–75.ISSN 2631-2506.doi:10.26807/ant.v0i13.58.Consultat el 2024-07-11.


Referències

editar