Es diu control de versions a la gestió dels diversos canvis que es realisen sobre els elements d'algun producte o una configuració del mateix. Una versió, revisió o edició d'un producte, és l'estat en el que es troba el mateix en un moment donat del seu desenroll o modificació.

En 1968, el sistema NLS (on-line System) presentat en «la mare de totes les donem», desenrollat per Douglas Engelbart, va introduir mecanismes primerencs de gestió de documents digitals, incloent el registre i modificació estructurada de canvis, considerats antecedents directes dels sistemes moderns de control de versions.[1]

Encara que un sistema de control de versions pot realisar-se de forma manual, és molt aconsellable dispondre de ferramentes que faciliten esta gestió donant lloc als cridats sistemes de control de versions o VCS (de l'anglés Version Control System). Estos sistemes faciliten l'administració de les distintes versions de cada producte desenrollat, aixina com les possibles especialisació realisades (per eixemple, per a algun client específic). Eixemples d'este tipo de ferramentes són entre uns atres: CVS, Subversion, SourceSafe, ClearCase, Darcs, Bazaar, Plastic SCM, Git, SCCS, Mercurial, Perforce, Fossil SCM, Team Foundation Server.

El control de versions es realisa principalment en l'indústria informàtica per a controlar les distintes versions del còdic font donant lloc als sistemes de control de còdic font o SCM (sigles de l'anglés Source Code Management). No obstant, els mateixos conceptes són aplicables a atres àmbits com en treball d'oficina tals com a documents, images, llocs web, etc.

Característiques

Un sistema de control de versions deu proporcionar:

  • Mecanisme d'almagasenament dels elements que dega gestionar (ej. archius de text, images, documentació...).
  • Possibilitat de realisar canvis sobre els elements almagasenats (ej. modificacions parcials, afegir, borrar, renombrar o moure elements).
  • Registre històric de les accions realisades en cada element o conjunt d'elements (normalment podent tornar o extraure un estat anterior del producte).

Encara que no és estrictament necessari, sol ser molt útil la generació d'informes en els canvis introduïts entre dos versions, informes d'estat, marcat en nom identificatiu de la versió d'un conjunt de fichers, etc.

Terminologia

La terminologia amprada pot variar de sistema a sistema, pero a continuació es descriuen alguns térmens d'us comú.[2][3]

Repositori

El repositori és el lloc en el que s'almagasenen les senyes actualisades i històrics de canvis, a sovint en un servidor. A voltes se li denomina depòsit o depot. Pot ser un sistema d'archius en un disc dur, un banc de senyes, etc..

Mòdul

Conjunt de directoris i/o archius dins del repositori que pertanyen a un proyecte comú.

Revisió ("version")

Una revisió és una versió determinada de l'informació que es gestiona. Hi ha sistemes que identifiquen les revisions en un contador (Ej. subversion). Hi ha atres sistemes que identifiquen les revisions per mig d'un còdic de detecció de modificacions (Ej. Git usa SHA1). A l'última versió se li sol identificar de forma especial en el nom de HEAD. Per a marcar una revisió concreta s'usen els ròtuls o tags.

Etiquetar o Rotular ("tag")

Donar-li a alguna versió de cada u dels fichers del mòdul en desenroll en un moment precís un nom comú ("etiqueta" o "ròtul") per a assegurar-se de retrobar eixe estat de desenroll posteriorment baix eixe nom. En la pràctica es rotulen tots els archius en un moment determinat. Per a això el mòdul es "congela" durant el rotulat per a impondre una versió coherent. Pero baix certes circumstàncies pot ser necessari utilisar versions d'alguns fichers que no coincidixen temporalment en les dels atres fichers del mòdul.

Els tags permeten identificar de forma fàcil revisions importants en el proyecte. Per eixemple se solen usar tags per a identificar el contingut de les versions publicades del proyecte.
En alguns sistemes es considera un tag com una branca en la que els fichers no evolucionen, estan congelats.

Llínea base ("baseline")

Una revisió aprovada d'un document o ficher font, a partir del com es poden realisar canvis subsegüents.

Obrir branca ("branch") o ramificar

Un mòdul pot ser branched o bifurcado en un instant de temps de manera que, des d'eixe moment en avant es tenen dos còpies (branques) que evolucionen de forma independent seguint la seua pròpia llínea de desenroll. El mòdul té llavors 2 (o més) "branques". La ventaja és que es pot fer un "merge" de les modificacions d'abdós branques, possibilitant la creació de "branques de prova" que continguen còdic per a evaluació, si es decidix que les modificacions realisades en la "branca de prova" siguen preservades, es fa un "merge" en la branca principal. Són motius habituals per a la creació de branques la creació de noves funcionalitats o la correcció d'errors.

Desplegar ("Check-out", "checkout", "co")

Un desplegament crea una còpia de treball local des del repositori. Es pot especificar una revisió concreta, i predeterminadamente se sol obtindre l'última.

Consolidar, Publicar o Enviar ("commit", "check-in", "ci", "install", "submit")

Un commit succeïx quan una còpia dels canvis fets a una còpia local és escrita o integrada sobre el repositori.

Conflicte

Un conflicte ocorre quan el sistema no pot manejar adequadament canvis realisats per dos o més usuaris en un mateix archiu. Per eixemple, si es dona esta seqüència de circumstàncies:

  1. Els usuaris X i I despleguen versions del archiu A en que les llínees n1 fins a n2 són comunes.
  2. L'usuari X envia canvis entre les llínees n1 i n2 al archiu A.
  3. L'usuari I no actualisa el archiu A despuix de l'enviament de l'usuari X.
  4. L'usuari I realisa canvis entre les llínees n1 i n2.
  5. L'usuari I intenta posteriorment enviar eixos canvis al archiu A.

El sistema és incapaç de fusionar els canvis. L'usuari I deu resoldre el conflicte combinant els canvis, o elegint un d'ells per a descartar l'atre.

Resoldre

L'acte de l'intervenció de l'usuari per a atendre un conflicte entre diferents canvis al mateix archiu.

Canvi ("change", "diff", "delta")

Un canvi representa una modificació específica a un archiu baix control de versions. La granularidad de la modificació considerada un canvi varia entre diferents sistemes de control de versions.

Llista de canvis ("changelist", "change set", "patch")

En molts sistemes de control de versions en commits multi-canvi atòmics, una llista de canvis identifica el conjunt de canvis fets en un únic commit. Açò també pot representar una vista seqüencial del còdic font, permetent que el font siga examinat a partir de qualsevol identificador de llista de canvis particular.

Exportació ("export")

Una exportació és similar a un check-out, llevat perque crea un arbre de directoris net sense els metadatos de control de versions presents en la còpia de treball. S'utilisa a sovint de forma prèvia a la publicació dels continguts.

Importació ("import")

Una importació és l'acció de còpia un arbre de directoris local (que no és en eixe moment una còpia de treball) en el repositori per primera volta.

Integració o fusió ("merge")

Una integració o fusió unix dos conjunts de canvis sobre un ficher o un conjunt de fichers en una revisió unificada de dit ficher o fichers.

  • Açò pot succeir quan un usuari, treballant en eixos fichers, actualisa la seua còpia local en els canvis realisats, i afegitons al repositori, per atres usuaris. Análogamente, este mateix procés pot ocórrer en el repositori quan un usuari intenta check-in els seus canvis.
  • Pot succeir en acabant de que el còdic haja segut branched, i un problema anterior al branching siga arreglat en una branca, i es necessite incorporar dit apany en l'atra.
  • Pot succeir en acabant de que els fichers hagen segut branched, desenrollats de forma independent per un temps, i que llavors s'haja requerit que anaren fosos de nou en un únic trunk unificat.

Integració inversa

El procés de fondre branques de diferents equips en el trunk principal del sistema de versions.

Actualisació ("sync" o "update")

Una actualisació integra els canvis que han segut fets en el repositori (per eixemple per atres persones) en la còpia de treball local.

Còpia de treball ("workspace")

La còpia de treball és la còpia local dels fichers d'un repositori, en un moment del temps o revisió específics. Tot el treball realisat sobre els fichers en un repositori es realisa inicialment sobre una còpia de treball, d'ahí el seu nom. Conceptualment, és un caixó d'arena o sandbox.

Congelar

Significa permetre els últims canvis (commits) per a solucionar les falles a resoldre en una entrega (release) i suspendre qualsevol atre canvi abans d'una entrega, en la finalitat d'obtindre una versió consistent. Si no es congela el repositori, un desenrollador podria escomençar a resoldre una falla la resolució del qual no està prevista i la solució del qual done lloc a efectes colaterals imprevists.

Formes de colaborar

Per a colaborar en un proyecte usant un sistema de control de versions lo primer que cal fer és crear-se una còpia local obtenint informació del repositori. A continuació l'usuari pot modificar la còpia. Existixen dos esquemes bàsics de funcionament per a que els usuaris puguen anar aportant les seues modificacions:

  • De forma exclusiva: en este esquema per a poder realisar un canvi és necessari comunicar al repositori l'element que es desija modificar i el sistema s'encarregarà d'impedir que un atre usuari puga modificar dit element. Una volta feta la modificació, esta es compartix en el restant de colaboradors. Si s'ha terminat de modificar un element llavors es llibera eixe element per a que uns atres lo puguen modificar.
Este modo de funcionament és el que usa per eixemple SourceSafe. Atres sistemes de control de versions (eixemple: subversion), encara que no obliguen a usar este sistema, disponen de mecanismes que permeten implementar-ho.
  • De forma colaborativa: en este esquema cada usuari modifica la còpia local i quan l'usuari decidix compartir els canvis el sistema automàticament intenta combinar les diverses modificacions. El principal problema és la possible aparició de conflictes que deguen ser solucionats manualment o les possibles inconsistencias que sorgixquen en modificar el mateix ficher per vàries persones no coordinades. Ademés, esta semàntica no és apropiada per a fichers binarios.
Els sistemes de control de versions Subversion o Git permeten implementar este modo de funcionament.

El control de versions Team Foundation Server permet triar qualsevol de les dos formes de colaboració.

Arquitectura d'almagasenament

Podem classificar els sistemes de control de versions atenent a l'arquitectura utilisada per a l'almagasenament del còdic:

  • Distribuïts: cada usuari té el seu propi repositori. Els distints repositoris poden intercanviar i mesclar revisions entre ells. És freqüent l'us d'un repositori, que està normalment disponible, que servix de punt de sincronisació dels distints repositoris locals. Eixemples: Git i Mercurial.
  • Centralisats: existix un repositori centralisat de tot el còdic, del com és responsable un únic usuari (o conjunt d'ells). Es faciliten les tasques administratives a canvi de reduir flexibilitat, puix totes les decisions fortes (com crear una nova branca) necessiten l'aprovació del responsable. Alguns eixemples són CVS, Subversion o Team Foundation Server.

Ventages de sistemes distribuïts

  • Necessita menys voltes estar conectat a la ret per a fer operacions. Açò produïx una major autonomia i una major rapidea.
  • Encara que caiga el repositori remot la gent pot seguir treballant
  • En fer dels distints repositori una rèplica local de l'informació dels repositoris remots als que es conecten, l'informació està molt replicada i per tant el sistema té menys problemes en recuperar-se si per eixemple es crema la màquina que té el repositori remot. Per tant hi ha menys necessitat de backups. No obstant, els backups seguixen sent necessaris per a resoldre situacions en les que certa informació encara no haja segut replicada.
  • Permet mantindre repositoris centrals més nets en el sentit de que un usuari pot decidir que certs canvis realisats per ell en el repositori local, no són rellevants per al restant d'usuaris i per tant no permet que eixa informació siga accessible de forma pública, ya siga perque conté versions inestables, en procés de codificació o en etiquetes personalisades i d'us exclusiu de l'usuari.
  • El servidor remot requerix menys recursos que els que necessitaria un servidor centralisat ya que gran part del treball ho realisen els repositoris locals.
  • En ser els sistemes distribuïts més recents que els sistemes centralisats, i en tindre més flexibilitat per tindre un repositori local i un atre o atres remots, estos sistemes han segut dissenyats per a fer fàcil l'us de branques (creació, evolució i fusió) i poder aprofitar al màxim el seu potencial. Per eixemple es poden crear branques en el repositori remot per a corregir errors o crear funcionalitats noves. Pero també es poden crear branques en els repositori locals per a que els usuaris puguen fer proves i depenent dels resultats fusionar-los en el desenroll principal o no. Les branques donen una gran flexibilitat en la forma de treball.

Ventages de sistemes centralisats

  • En els sistemes distribuïts hi ha menys control a l'hora de treballar en equip ya que no es té una versió centralisada de tot lo que s'està fent en el proyecte.
  • En els sistemes centralisats les versions vénen identificades per un número de versió. No obstant en els sistemes de control de versions distribuïts no hi ha números de versió, ya que cada repositori tindria els seus propis números de revisió depenent dels canvis. En lloc d'això cada versió té un identificador al que se li pot associar una etiqueta (tag).

Fluix de treball

El fluix de treball d'un sistema de control de versions indica cóm es relacionen els distints usuaris per a colaborar entre sí en la consecució dels objectius del proyecte.

En els sistemes de control de versions centralisats el disseny del sistema restringix la forma en que els distints usuaris colaboren entre sí. No obstant en els sistemes de control de versions distribuïts hi ha molta més flexibilitat en la forma de colaborar ya que cada desenrollador pot tant contribuir com rebre contribucions. Hi ha distints fluix de treball, a on cada u s'adapta millor a cert tipo de proyectes. Vejam alguns eixemple habituals que també es poden combinar per a aixina adaptar-se millor el proyecte concret (per eixemple podria usar-se en general un fluix centralisat, i usar un gestor d'integració per a certes parts crítiques i d'especial importància).[4]

Fluix de treball centralisat

En el fluix de treball centralisat (en anglés Centralized Workflow) cada desenrollador és un nodo de treball. Per un atre costat hi ha un repositori remot central que funciona a modo de punt de sincronisació. Tots els nodos de treball operen en peu d'igualtat sobre el repositori remot central.

Si es tracta d'un sistema de control de versions distribuït cada nodo de treball consistix en un repositori local privat.

Una desventaja d'esta manera de treball és que si dos usuaris clonen des d'un punt central, i abdós fan canvis; tan sol el primer que envie els seus canvis ho podrà fer limpiamente. El segon desenrollador deurà fusionar prèviament el seu treball en el del primer, abans d'enviar-ho, per a evitar sobreescribir els canvis del primer. És dir, és necessari fer un pas previ ya que no es poden pujar canvis no directes (senar-fast-forward changes).

Fluix de treball en un Gestor d'Integració

En el fluix de treball en un Gestor d'Integració (en anglés Integration-Manager Workflow) en el que cada desenrollador té accés d'escritura a un repositori propi públic i accés de llectura als repositoris públics de tots els demés usuaris. Per un atre costat hi ha un repositori canònic, representant 'oficial' del proyecte.

Per a contribuir en estos proyectes cada desenrollador crea el seu propi clon públic del repositori canònic i envia els seus canvis (realisats en un repositori privat) a ell. Per a 'pujar' els seus canvis al repositori canònic cada desenrollador té que realisar una petició a la persona gestora del mateix.

La principal ventaja d'esta forma de treballar és que pots continuar treballant, i la persona gestora del repositori canònic podrà recuperar els teus canvis en qualsevol moment. Les persones colaboradores no tenen per qué esperar a que els seus canvi siguen incorporats al proyecte, cada cual pot treballar al seu propi ritme.

Fluix de treball en Dictador i Tinents

El fluix de treball en Dictador i Tinents (en anglés Dictator and Lieutenants Workflow) és una ampliació del fluix de treball en gestor d'integració. És utilisat en proyectes molt grans, en centenars de colaboradors, com el núcleu Linux.

Hi ha una série de gestors d'integració que s'encarreguen de parts concretes del repositori, als que es denominen tinents. Tots els tinents rendixen contes a un gestor d'integració; conegut com el dictador. El dictador integra tots els aportes dels tinents publicant el treball en un repositori de referència del que recuperen tots els colaboradors.

Este sistema de treball permet al líder del grup (el dictador) delegar gran part del treball en els tinents, relegant el seu treball en recolectar el frut de múltiples punts de treball.

Us de branques

Les branques, en un sistema de control de versions, constituïxen una potent ferramenta que flexibilisa la forma en la que els colaboradors cooperen en el proyecte (en anglés Branching Workflows). Les branques són solament una ferramenta que és possible utilisar de distintes formes per a conseguir distints objectius. Vejam algunes possibilitats.[4][5]

Branques de llarc recorregut

En alguns proyectes es tenen vàries branques sempre obertes, que indiquen diversos graus d'estabilitat del contingut. Per eixemple, en la branca ‘master’ és freqüent mantindre únicament lo que és totalment estable. Despuix es tenen atres branques que revelen distints graus d'estabilitat. Per eixemple podríem tindre una branca 'beta' (versió beta) i una atra 'alfa' (versió alfa), en les que es va treballant. Quan s'alcança cert grau d'estabilitat superior a la branca en la que s'està llavors es realisa una fusió en branca d'estabilitat superior.

Branques puntuals

Les branques puntuals, també cridades branques de soport, són branques que es creen de forma puntual per a realisar una funcionalitat molt concreta. Per eixemple afegir una nova característica (se'ls crida branques de nova funcionalitat o directament pel seu nom en anglés topic branch o feature branch) o corregir un fallo concret (se'ls crida branques per a corregir error o directament pel seu nom en anglés hotfix branch).

Este tipo de branques permeten treballar centrant-nos exclusivament en el desenroll d'una característica concreta i quan esta estiga conclosa es fusiona en una de les branques de llarc recorregut (normalment en la de més baix nivell d'estabilitat, per a que siga provada en eixe entorn). La fusió solament es realisa quan s'està 'segur' de que eixa característica està correctament implementada, en lloc de fusionar en l'orde que es van desenrollant les coses. Açò permet per un costat tindre un historial de les distintes versions que s'han tingut fins a conseguir la funcionalitat. Per un atre costat permeten que l'historial de les branques de llarc recorregut no siga 'embrutats' en distintes modificacions relatives a una funcionalitat concreta.

L'us d'este tipo de branques permeten més flexibilitat a l'hora de provar possibles solucions. Solament es fusiona en branques de llarc recorregut una volta que estem segurs d'elegir la solució millor.

Un tipo de branques d'este tipo que tenen un funcionament especial són les nomenades branques de versió o branques de release (en anglés release branch). Este tipo de branques es creen per a donar soport a la preparació d'una nova versió de producció. Permeten tindre baix control el contingut de la versió i poder realisar cert manteniment sobre ella (afegir-li chicotetes millores i correcció d'errors).

És freqüent i una bona pràctica utilisar en el nom de la branca un prefix que indique el tipo de branca de la que es tracta. Per eixemple podria usar ‘feature-’ per a branques de nova funcionalitat, ‘hotfix-’ per a branques que arreglen errors, i ‘release-’ per a branques de versió.

Vore també

Referències

  1. ↑ Engelbart, Christina. «A Lifetime Pursuit - Doug Engelbart Institute» (en en). dougengelbart. org. Consultat el 2026-03-28.
  2. ↑ Collins-Sussman, Ben; Fitzpatrick, B. W. and Pilato, C. M. (2004). Version Control with Subversion, O'Reilly.
  3. ↑ Wingerd, Laura (2005). Practical Perforce, O'Reilly. ISBN ISBN 0-596-10185-6. Consultat el 27 de maig de 2007.
  4. ↑ 4,0 4,1 Scott Chacon, "Pro Git". Apress 2009.
  5. ↑ Vincent Driessen, "A successful Git branching model".