La Companyia Real de Diamants Asscher (nom original en neerlandés: Koninklijke Asscher Diamant Maatschappij) va ser fundada en 1854 per la família Asscher de talladores. La companyia és responsable del tallat d'alguns dels diamants més famosos del món, inclós el Cullinan, una dels majors diamants jamai trobats. La seua sèu central encara es troba en la seua ubicació original, en el número 127 del carrer Tolstraat d'Ámsterdam, Països Baixos. La companyia també conta en sèus regionals en la ciutat de Nova York (Royal Asscher of America) i Tòquio (Royal Asscher of Japan).

L'antiga sèu de la fàbrica de diamants Asscher en el carrer Tolstraat 127 d'Ámsterdam

La firma, que seguix sent propietat de la família Asscher, va alcançar la fama a principis del sigle XX gràcies a Joseph i Abraham Asscher, i es va convertir en la "Companyia Real de Diamants Asscher" en 1980, incloent la denominació otorgada per la reina Juliana dels Països Baixos en reconeiximent al prestigi del país. En 2011, Beatriz dels Països Baixos va mantindre el dret a utilisar l'adjectiu Real per atres 25 anys.

Història

En 1854, Joseph Isaac Asscher va fundar la companyia de diamants I.J. Asscher, nomenada en honor al seu fill Isaac Joseph Asscher, qui va seguir els passos del seu pare i es va adinsar en l'indústria del diamant. Va transmetre la seua experiència als seus cinc fills, entre ells Joseph i Abraham. Baixe la direcció de Joseph i Abraham, la companyia es va conéixer com la Companyia de Diamants Asscher, i tallava gemes per a engastar en joyes de tendes de renom mundial. Com una de les majors empreses de poliment de diamants de l'época, entre els seus clients privats es trobaven membres de la realea, celebritats i polítics.

Cort Asscher

En 1902, Joseph Asscher va dissenyar i va patentar la seua cort Asscher original, el primer brot de diamant patentat del món, per a protegir-ho de l'imitació. La companyia va mantindre la seua palesa exclusiva fins a l'inici de la Segona Guerra Mundial, i va experimentar un fort creiximent en vendes internacionals, especialment durant les décades de 1920 i 1930.

El disseny original presentava 58 facetes escalonades, una taula menuda, una corona alta i un pabelló pronunciat en cantons tallats. Una descripció precisa seria un diamant de talla esmeralda quadrada en cantons retallats.

També coneguts com talles esmeralda quadrades, els diamants de talla Asscher tenen una forma aproximadament quadrada vists des de dalt, pero presenten cantons retallats per a permetre l'entrada de més llum. Solen tindre entre 50 i 58 facetes, i la seua proporció ideal entre llongitut i esgambi és d'1 a 1,04.

La talla Asscher va ser un element bàsic de la joyeria art déco i art nouveau, en les seues llínees rectes i la disposició de les facetes que s'alineaven en els elements nets i gràfics propis d'este moviment. Gràcies a la disposició de les facetes, la seua corona alta i la seua profunditat, els diamants Asscher són coneguts per crear un efecte de "sala d'espills".

Casi 100 anys despuix de la concepció original de la talla Asscher, els nebots nets de Joseph Asscher, Edward i Joop Asscher, varen revisar el disseny, afegint setze facetes adicionals per a que recordara al diamant Cullinan II de la Corona Imperial britànica. El resultat és un diamant quadrat de talla escalonada en 74 facetes. En afegir facetes en la superfície exterior del diamant, el brot lluent redó Royal Asscher elimina alguns dels elements més obscurs presents en un diamant redó tradicional, inclús en un brot ideal. El resultat és un centre nítit i clar que, si be conserva la forma del diamant redó, es distinguix pels seus 74 facetes, en comparació a les 58 del diamant comú.

La família Asscher va llançar el brot ovalat Royal Asscher en 2018. De la mateixa manera que atres corts de diamant de la companyia, el brot ovalat Royal Asscher està patentat, en 74 facetes front a les 58 habituals del diamant redó. Edward Asscher (quinta generació) i Mike Asscher (sexta generació) varen experimentar en les proporcions i els patrons de facetado, creant un estil de facetado de lluent modificat.


El brot coixí Royal Asscher es va llançar en 2018. Este diamant presenta facetado adicional en la taula i en la base, lo que realça la seua lluentor sense perdre la suau i elegant forma del tall. De la mateixa manera que atres corts de diamants de Royal Asscher, el disseny està patentat.

La família Asscher també va patentar el talle trillante en la década de 1970.[1]

El diamant Excelsior

En 1903 es va descobrir el diamant Excelsior, que en un pes de 997 quilates (199.4 g) era el diamant més gran trobat fins a la data. La gema va requerir l'intervenció d'experts per al seu correcte tallat, ya que les inclusions de la pedra en bruto impedien polir-ho com una sola peça. Abraham Asscher va ser l'encarregat de tallar el Excelsior. Per a minimisar les imperfeccions, ho va dividir en dèu diamants que es varen vendre principalment a compradors anònims. Abunden els rumors i mits sobre l'ubicació dels diamants.

El diamant Excelsior va ser la peça central del sostenidor Fantasy Bra de Victoria's Secret de 2003, valorat en aproximadament 13 millons de dólars, en una braguita enjoyada per un milló de dólars adicionals.[2]

El diamant Cullinan

 
Joseph Asscher dividint el diamant Cullinan

En 1905 es va descobrir el Cullinan. En un pes de 3106 quilates (621.2 g), es va convertir en una troballa llegendària que va alcançar fama mundial a l'instant. La pedra va ser presentada al rei Eduardo VII del Regne Unit, qui va invitar als germans Asscher a Londres per a discutir el seu tallat. Es va decidir que Joseph Asscher dividiria el Cullinan en tres parts, per les inclusions presents en el diamant en bruto. Es varen tallar nou pedres grans, sent la major el Cullinan I, que pesa 530.2 quilates (106 g).

En febrer de 1908, una multitut es va reunir per a observar a Joseph Asscher dividir l'enorme pedra. Per a obtindre diamants grans i bells, necessitava colpejar el Cullinan en el lloc exacte. En el seu primer colp, el seu full es va trencar, mentres que la pedra va permanéixer intacta. Va despedir a tots els presents i es va posar a treballar creant ferramentes més grans i resistents. La semana següent, armat en noves ferramentes, Joseph va recomençar el seu treball, permetent l'entrada a la sala de cort únicament a un notari públic. La llegenda urbana conte que Joseph es va desmayar despuix de colpejar el diamant Cullinan en un trement impacte. Més tart va comentar que l'adrenalina que ho va recórrer en el moment en que la pedra es va partir va ser tan intensa que lo únic que va poder fer va ser examinar la pedra i comprovar el seu treball una i una atra volta abans de córrer a l'habitació contigua per a compartir la bona notícia. Posteriorment, els diamants Cullinan varen ser polits i varen passar a formar part de les Joyes de la Corona britànica.

Segona Guerra Mundial

Durant la batalla dels Països Baixos en la Segona Guerra Mundial, els nazis, com a part dels seus plans d'extermini, varen entrar en la sèu de la Companyia de Diamants Asscher en Ámsterdam i es varen apoderar dels seus diamants. Ya que la família Asscher era judeua, va ser deportada dels Països Baixos i internada en camps de concentració junt en casi tots els 500 mestres pulidores de la companyia. La majoria de la família Asscher i més del 96% dels pulidores varen ser assessinats pels nazis, sobrevivint solament dèu membres de la família i quinze dels cinccents pulidores.[3]


Durant la guerra, la palesa del brot Asscher original va expirar. Al no haver ningú que la renovara, atres companyies varen escomençar a utilisar este tall, lo que va generar confusió en el mercat sobre l'orige de molts diamants. Algunes companyies varen optar per denominar als seus diamants en brot Asscher com talles esmeralda quadrats. Molts d'estos diamants es varen tallar per a optimisar el rendiment i no necessàriament varen seguir els càlculs de proporció originals de Joseph Asscher per al brot Asscher, que especificaven paràmetros per a l'altura de la corona, el tamany de la taula i l'alliniació de les facetes del diamant. Encara que en el seu moment va ser la capital mundial del poliment de diamants, l'indústria diamantífera de Ámsterdam va quedar pràcticament aniquilada durant la guerra, incloent la Companyia de Diamants Asscher. Posteriorment, Amberes es va consolidar com un important centre de poliment de diamants.

En 1946, Joop i Louis Asscher varen ser invitats a fundar una nova empresa en Nova York, pero varen optar per permanéixer en la seua ciutat natal, Ámsterdam, i reconstruir la Companyia de Diamants Asscher. Durant les décades de 1950 i 1960, la firma va escomençar a explorar nous mercats i es va convertir en una destacada companyia del sector del tallat de diamants en Japó.

Premis i reconeiximents

En 1980, la reina Juliana dels Països Baixos va otorgar a la Companyia de Diamants Asscher el títul real en reconeiximent a la trayectòria centenària de liderage de l'empresa i de la família Asscher en l'indústria del diamant. En este reconeiximent, la firma va passar a cridar-se Companyia Real de Diamants Asscher.


Referències