L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Collar de diamants de Napoleón

El collar de diamants de Napoleón és una peça de joyeria encarregada per Napoleón I de França cap a 1811-1812 al joyer parisenc Marie-Étienne Nitot. Actualment es troba en el Museu Nacional Smithsonian d'Història Natural de Washington D. C.

El collar de diamants Napoleón expost en el Museu Nacional Smithsonian d'Història Natural de Washington D. C.

Descripció

El collar de diamants de Napoleón és alguna cosa atípic sobre atres obres contemporànees de Marie-Étienne Nitot.[1] Atres peces que li va encarregar l'emperador Napoleón, com les dos parures que celebren la boda de l'emperador en la archiduquesa María Luisa d'Àustria, la diadema de María Luisa, les joyes de boda de l'emperatriu Josefina, etc., mostren una predilecció per les florituras molt decoratives en l'armassó. Estos adorns van des de volutes d'argent i motius florals, fins a complexes curves entrellaçades. En canvi, el collar de diamants de Napoleón és relativament senzill i elegant. Consta d'un únic fil d'argent, en engastes d'or que contenen 28 diamants talla mina. Del fil central ix una franja que alterna diamants talla pendeloque i talla briolete. Els cinc pendeletes en forma de pera estan montats cada u baix d'un chicotet diamant talla lluent. Els quatre pendeletes ovalats estan montats sobre dissenys que incorporen 23 diamants talla lluent cada u. Cada briolete està engastat en 12 diamants talla rosa,[2] lo que fa un total de 234 diamants.

Encara que les gemes del collar de diamants de Napoleón mai han segut classificades professionalment ni pesades per un lapidario (ya que mai s'han tret dels seus ensellaments), l'anàlisis espectroscópico per infrarrojos dels diamants ha demostrat que són principalment incoloros de tipo Ia. Un número menor -13 dels 52 diamants més grans- són de la rara varietat de tipo IIa.[3] Alguns diamants de tipo Ia presenten imperfeccions de sulfur en els cristals.[4] El pes total dels diamants s'estima en 263 quilats (52,6 g), i el pes del diamant més gran s'estima en uns 10,4 quilats (2,08 g).[1]

Procedència

Habsburgo

 
Retrat de María Luisa, duquesa de Parma, en el collar de diamants de Napoleón


En 1810, Napoleón es va divorciar de l'emperatriu Josefina, incapaç de donar-li un hereu,[5] i dos mesos més tart es va tornar a casar en la archiduquesa María Luisa d'Àustria. Al cap d'un any, María Luisa va tindre un fill, Napoleón II. Per a celebrar-ho, en juny de 1811 Napoleón I va encarregar a Marie-Étienne Nitot, la seua joyera oficial, dos parures (un dels quals incloïa la diadema de María Luisa) i el Collar de Diamants de Napoleón. Va ordenar que es reunira a «tots els joyers més importants del món» per a que aportaren el número necessari de diamants.[6] El collar va ser dissenyat pel propi Nitot i produït per la seua empresa en París, la Casa Chaumet. En el passat, Nitot havia creat atres peces per a l'Emperador, com la tiara papal de Napoleón, la seua corona de coronació, la seua espasa ceremonial i les joyes de boda de la seua primera esposa, Josefina de Beauharnais.

El malbarat de diamants en la peça -una pedra preciosa increiblement rara, ya que encara no s'havien explotat fonts modernes com Suràfrica i Siberia- va ser una mostra delliberada de extravagancia per part de Napoleón. Per a subrallar-ho, va encarregar a un atre joyer, Ernst Paltscho, de Viena, que taxara el valor del collar. Eixe mateix any, Paltscho va presentar la seua taxació, 376.274 francs francesos,[4] a la cort imperial. Esta suma equivalia a tot el presupost anual de la casa de l'emperatriu.[7]

Existixen varis retrats contemporàneus de María Luisa lluint el collar de diamants de Napoleón, entre ells varis dels artistes François Gérard[8][9] i Giovan Battista Borghesi.[10] Varis anys més tart, en 1815, Napoleón va ser exiliat a Santa Elena. Com el collar formava part de les seues pertinences personals, i no era propietat de l'Estat com les joyes de la Corona, María Luisa li'l va dur en si quan va abandonar el país. Es va instalar en Parma i va seguir duent-ho en públic durant el restant de la seua vida.

En fallir el seu fill abans que ella, en 1847 María Luisa es va vore obligada a repartir el seu patrimoni entre els parents que li quedaven de la família Habsburgo. El collar de diamants de Napoleón va passar a l'archiduquesa Sofia d'Àustria, esposa de l'archiduc Francisco Carlos d'Àustria, germà de María Luisa. A petició de la princesa Sofia, es varen retirar dos diamants del collar per a acurtar-ho. Estos diamants es varen colocar en un parell de pendents, el parador dels quals es desconeix en l'actualitat.[7]


A la mort de Sofia en 1872, el collar va ser heretat conjuntament pels seus tres fills supervivents, els archiducs Carlos Luis, Luis Víctor i Francisco José d'Àustria. Més tart, Carlos Luis va adquirir les participacions dels seus germans en el collar i, a la seua mort en 1896, ho va traspassar a la seua tercera esposa, María Teresa de Portugal.[4] Com a joya exquisita i de moda en una història interessant, María Teresa va aprofitar totes les oportunitats per a lluir el collar en actes d'Estat, inclosa la coronació del sar Alejandro III en 1883, a on va ser tan popular entre els invitats que el sar va demanar que es mostrara baix vigilància als invitats durant vàries hores al dia durant la semana següent.[1]

Apropiació indeguda i venda

 
María Teresa de Portugal en el collar de diamants de Napoleón (avall), c.1900

Al començ de la Gran Depressió, en 1929, María Teresa va intentar vendre el collar de diamants Napoleón junt en atres joyes heretades per a reforçar les finances de la família. Va intentar vendre-ho vàries voltes a través d'agents, primer a Fuad I d'Egipte i de nou a un coleccioniste privat dels Països Baixos. Despuix de no tindre molt èxit, va contractar a dos persones que es presentaven com el coronel Townsend, del servici secret britànic, i la princesa Gervez Baronti, filla del príncip Baronti d'Itàlia, per a vendre el collar a comissió en Estats Units. Els dos havien conseguit que el nebot indigent de María Teresa, l'archiduc Leopoldo de Habsburgo, responguera de la seua personalitat i li varen prometre que el collar alcançaria un preu d'a lo manco 450.000 dólars.

Hi ha poques proves de que la parella intentara alcançar eixe preu; despuix de fracassar les negociacions en el joyer Harry Winston, un advocat cridat Harry Berenson i la dama de l'alta societat Marjorie Merriweather Post, finalment varen vendre el collar a David Michel, un comerciant de pedres precioses de Nova York, per 60.000 dólars.[6] D'eixe preu, la parella va reclamar 52.730 dólars en concepte de despeses, remetent només 7.270 dólars dels 450.000 promesos a María Teresa.

En ser informada de la venda, María Teresa va otorgar un poder notarial a la seua amiga Anna Eisenmenger, esposa de Victor Eisenmenger, i va solicitar la seua ajuda per a recuperar la seua propietat. Eisenmenger es va posar en contacte en Michel, que finalment va accedir a tornar el collar per 50.000 dólars, assumint una pèrdua personal de 10.000 dólars per la venda.[7] També va buscar compensació llegal en nom de María Teresa. Poc despuix, Thomas C. T. Crain, fiscal del comtat de Nova York, va anunciar que els Townsend estaven acusats de furt major. L'escàndal va aplegar al New York Claves l'1 de març de 1930,[6] junt en els primers informes de que els Townsend havien llevat vàries pedres del collar per a vendre-les per separat. Estes informacions varen resultar ser falses, pero la parella va fugir del país i mai va ser detinguda. La «princesa Baronti» va escriure en la seua autobiografia autopublicada en 1935 que abdós varen passar per Chicago i després per Anglaterra abans de separar-se, i que Townsend planejava traslladar-se a Japó i la pròpia Baronti viajar a l'Índia fins que passara l'escàndal.[11]

L'archiduc Leopoldo va ser acusat de complicitat en el robo i d'un atre delicte de furt major per haver acceptat 20.000 dólars dels Townsend com a pagament per les seues referències.[6] Leopoldo es va entregar voluntàriament i va passar dotze dies en The Tombs, un complex penitenciari de Manhattan, ans que un veí pagara el seu fiança. Finalment va ser absolt del primer càrrec i es va anular la seua condena pel segon.


Despuix de resoldre l'incident, María Teresa va conservar el collar fins a la seua mort en 1944. Quatre anys més tart, la família Habsburgo ho va vendre a l'industrial francés Paul-Louis Weiller. En 1960, Weiller va vendre el Collar de Diamants de Napoleón a Harry Winston, qui va creure que el significat històric de la peça la faria més valiosa que si es retiraven les pedres i es revenien individualment, com era pràctica comuna en l'época,[12] per lo que ho va conservar intacte, revenent-ho eixe mateix any a Marjorie Merriweather Post. Post donó el collar al Institut Smithsoniano en 1962, i des de llavors permaneix expost en el Museu Nacional d'Història Natural de Washington D. C., Estats Units. La donació incloïa també el estuche de cuiro original del collar, encarregat per Napoleón en els colors oficials de l'emperatriu (verda i dorat) i inscrit en els seus inicials.[1]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «The Smithsonian National Gem Collection: Unearthed.».Abrams.
  2. ↑ «An Examination of the Napoleon Diamond Necklace"».Gems and Gemology.
  3. ↑ «"An Examination of the Napoleon Diamond Necklace"».Gems and Gemology.
    355.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Mineral Sciences | Smithsonian National Museum of Natural History» (en en). naturalhistory.si.edu. Consultat el 2024-09-17.
  5. ↑ McLynn, Frank (1998). Napoleon. ISBN 0-7126-6247-2.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Napoleon Necklace Reported Missing; Crain Orders Hunt».New York Claves (New York).
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «An Examination of the Napoleon Diamond Necklace».Gems and Gemology.
  8. ↑ «Portrait of Marie-Louise, Empress of France with Her són Napoleon II, King of Rome».Wikimedia.
  9. ↑ «Portrait of Marie-Louise as Empress of France».Wikimedia.
  10. ↑ «"Maria Luigia, Duchess of Parma"».Wikimedia.
  11. ↑ «Life and Loves of a Prodigal Daughter».Baronte Press (London).
  12. ↑ «Diamonds Unearthed» (en en). Smithsonian Magazine. Consultat el 2024-09-18.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Collar_de_diamants_de_Napoleón&oldid=1512669»