Cimolsa
El orillo és l'remat natural d'una peça de tela o de teixit de punt. El orillo evita que el teixit es deshilache.[2] Tradicionalment, el terme «orillo» s'aplica solament als tisajes o teles pero actualment es pot aplicar també als teixits de punt fets a mà.

En teixit procedent de tejeduría és la vora paralela a l'urdimbre que es produïx en donar el regrés un fil de trama al final d'una llínea durant el procés de fabricació dels teixits.[3] En teixits de punt el orillo és la vora lateral, sense terminar, que no és ni el principi, ni l'remat de la peça.
En teixits de teler o tejeduría
Els fils que corren a lo llarc de la tela (longitudinalmente) són la urdimbre; els fils que recorren de costat a costat el teler, entrecreuant-se en la urdimbre, són la trama. Els orillos es formen en les dos vores laterals, segons emergix la tela del teler, durant el procés de teixit.
El tipo de teixit utilisat per a construir el orillo pot ser el mateix o diferent de l'utilisat per a la tela. La majoria dels orillos són estrets, pero alguns poden ser tan amplis com 2 cm. Els fabricants de teles aprofiten el orillo per a identificar-se o proporcionar informació sobre la composició del teixit.
En l'àmbit del cort i confecció el orillo es rebuja. Els orillos estan «arrematats» i no es deshilachan ya que els fils de la trama tornen sobre sí mateixos i s'enllacen per davall i per damunt de la urdimbre.[4]
El orillo de teler manual vs industrial
Els telers industrials imiten als manuals existixen menudes diferències en els orillos de les teles teixides en teler manual o teler industrial. El orillo dels telers industrials sol ser més gros que el propi teixit i pot tindre un fil com a reforç en el llom.
El orillo d'una tela teixida en un teler en llançadora, propi dels telers manuals, està format pel regrés que dona el fil de la trama al final de cada passada (o cada dos passades). És necessari per a evitar el deshilachado i protegir la tela durant el procés de teixit i els posteriors (és dir, apresto, teñir i llavat); idealment no deuria restar valor a la tela acabada a través d'ones, ondulació o contracció.[4]
El orillo dels teixits manualment tenen generalment la mateixa gruixa que el restant de la tela; el tipo de teixit o «lligament» pot o no ser el mateix que en el restant del teixit. Quan el tipo de teixit és diferent, el orillo sol realisar-se en lligament tafetán.
El orillo dels teixits industrials pot ser més gros que el restant de la tela; els fils de trama principals es reforcen en un atre més tens per a evitar que es deshilache. Senzillament, els fils de la trama "terminen" les vores esquerre i dret de la tela a mida que ix del teler, en l'omnipresent lligament tafetán. Els orillos industrials a sovint tenen menuts forats tot a lo llarc en la part grossa; també pot tindre alguns flocs.
El tipo de orillo depén de la tècnica o el teler utilisat. Un teler d'aigua o de chorrada d'aire crea un orillo en flocs del mateix pes que el restant de la tela, ya que el fil de la trama es expele per una filtre, que envia els fils de trama a través de «la «calada» (o obertura) en una chorrada d'aigua. El orillo es conseguix gràcies a un tallador de calor que retalla el fil en abdós extrems prop de la vora de la tela i despuix ho colpeja. Aixina es crea un orillo ferm en la mateixa gruixa que el restant de la tela.
Usos del orillo
Lo més freqüent és que el orillo no s'utilise i es rebuge, ya que pot tindre un tipo de teixit diferent, pot carir de pèl o d'estampat presents en el restant de la tela; ademés, els teixits industrials solen tindre el orillo més gros que el restant de la tela, i reacciona de manera diferent: pot encollir-se o rullar-se durant el llavat i fer que el restant de la penyora quede frunzida també.[5] Açò obliga a tallar el orillo i fer un sobrehilado o un dobladillo.
Els orillos grossos són més difícils d'coser. Les modisto i sastres d'alta costura eliminen el orillo just despuix de llavar la tela i just abans de tallar la penyora, d'acort en els patrons, per a coser.
En algunes penyores de vestir prêt-à-porter, no obstant, el orillo es pot utilisar com un component estructural sense necessitat de doblar la vora per a evitar que es deshilache. Aixina s'elimina un treball innecessari, per lo tant la peça es pot confeccionar més ràpidament, la penyora terminada és menys voluminosa i es pot coser a màquina en la seua totalitat. Açò és útil per a la producció en massa de la societat moderna, no obstant, és menys utilisat en «la «roba a mida» degut la tendència del orillo a ondular-se.
En l'ornamentació de penyores de vestir, especialment en plisados i volants, el orillo pot ser un «auto-acabat», no requerix ni dobladillo ni cinta de biés per a evitar el deshilachado.
En teixits de punt
És relativament recent l'ús del vocablo orillo en teixits de punt fet a mà. Les vores del teixit de punt realisat a màquina mai es diuen orillos.
El orillo en un teixit de punt pot ser un patró especial treballat en els punts primer i últim o simplement ser la vora del teixit. Els orillos més comuns són el punt «elàstic» i el punt «desbroma», abdós dels quals produir una vora agradable.[6] El punt «elàstic» es realisa en un punt del dret i un atre del revés, en les passades impars i un punt del revés i un atre del dret en les passades parells.[6] En el punt «desbroma», tots els punts són del dret en totes les passades. Es poden realisar orillos en només una llínea de punt desbroma o en una combinació de les tècniques anteriors.[6]
El teixit de punt en orillo és més fàcil d'coser. També fa que siga més fàcil de «traure» punts per a teixir el coll, un bojaca... i és una bona base per a teixir una vora de ganchillo.
En l'impressió i la filatelia
El orillo en l'impressió industrial es referix a la zona d'excés d'un full imprés o perforades de qualsevol material, tal com l'àrea de vora blanca d'un full de sagells o els amplis màrgens d'un gravat, etc. El terme també s'utilisa àmpliament en filatelia.
Referències
- ↑
- ↑ Ehrlich, Laura (2004). The Complete Idiot's Guide to Quilting Illustrated (en inglés), Alpha Books, pp. 57. ISBN 1-59257-201-4. Consultat el 9 de julio de 2009.
- ↑ Udale, Jenny (2008). «El uso de los textiles en el diseño de moda», Diseño textil, tejidos y técnicas., Primera edició, Barcelona (España): Editorial Gustavo Gili, S.L, pp. 142. ISBN 978-84-252-2269-6. Consultat el 18 de julio de 2014. «El orillo es el borde del tejido que corre paralelo a la urdimbre y se porduce en el proceso de fabricación para evitar que la tela se deshilache»
- ↑ 4,0 4,1 Horrocks, A. Richard; Anand, Subhash (2000). «Chapter 4.3 Selvedge», Handbook of Technical Textiles (en inglés), CRC Press Woodhead Publishing, pp. 74-75. ISBN 1-85573-385-4. Consultat el 18 de julio de 2014.
- ↑ Watson, Kate Heintz (1907). Textiles and Clothing (en inglés), Chicago, EE.UU.: American School of Home Economics. Consultat el 18 de julio de 2014. «No selvage should ever be used on a hem. The selvage is more closely woven and will draw or pucker in laundrying»
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Eldershaw, Jane (2002). «Chapter 6. Edges, Rib Stich and Casting Off — Selvages: Special Side Stiches», «Everything Books» (ed.). The Everything Knitting Book (en inglés), Avon (Massachusetts, EE.UU.): Adams Media, an F+W Publications Company, pp. 60-61. ISBN 1-58062-727-7. Consultat el 9 de julio de 2009.