Chipre
La República de Chipre (en grec: Κύπρος, Kýpros) és un país euroasiàtic situat en l'illa del mateix nom, que és membre de l'Unió Europea. La seua capital és la ciutat de Nicòsia.
.svg)
Esta república és un estat internacionalment reconegut, pero a soles controla els dos terços del sur de l'illa. El terç nort fon ocupat per Turquia en l'any 1974, instaurant la República Turca del Nort de Chipre. Este últim territori a soles està reconegut per Turquia. En l'illa també es troben els enclavaments sobirans del Regne Unit d'Acrotiri i Dhekelia.
L'illa de Chipre està situada en la Mar Mediterrànea, a 113 km al sur de Turquia, 120 km a l'oest de Síria i 150 km al est de Grècia (illa Kastelloriço). Chipre ingressà com a membre de les Nacions Unides el 20 de setembre de 1960.
En tamany, Chipre és la tercera illa més gran de la Mediterrànea, despuix de Sicília i Sardenya. Esta illa té una llongitut d'uns 160 km, als que cal afegir els 72 km d'un estret braç de terra situat en el seu extrem nort-oriental. L'esgambi màxim de Chipre és de 97 km.
Per lo que l'història sembla indicar, Chipre hagué de ser la “Kitim” de les Escritures Hebrees. (Isa 23:1, 12; Dona 11:30.) L'illa era famosa no solament pel seu coure, sino també per la seua excelent fusta, en particular la de ciprer, que s'exportava a Tir, en la costa fenícia, per a la construcció de barcos. (Eze 27:2, 6.)
HistòriaEditar
- Artícul principal → Història de Chipre.
PrehistòriaEditar
El lloc en la primera activitat humana coneguda en Chipre és Aetokremnos, situat en la costa sur, que indica que els caçadors-recolectors estaven actius en l'illa al voltant del 10.000 a. C., en comunitats estables en llogarets que daten de 8.200 AEC L'arribada dels primers humans se correlaciona en l'extinció dels hipopótams nanos i elefants nanos. En descobrir els arqueòlecs pous d'aigua en l'oest de Chipre, els varen classificar entre els més antics del món, datats en 9.000 a 10.500 anys.
Govern i políticaEditar
- Artícul principal → Govern i política de Chipre.
El govern de Chipre s'organisa d'acort en la constitució de 1960, que va repartir el poder entre les comunitats grecochipriota i turcochipriota.
En l'any 1974, Turquia va conseguir el control de la tercera part del territori, al nort del país.
En 2004 Chipre va ingressar en l'Unió Europea. No obstant, l'aplicació del patrimoni comunitari es llimita a la part sur de l'illa, fins que es produïxca la reunificació.
Des de l'any 2008 i fins a l'any 2013 va governar el parlament el Partit Progressiste dels Treballadors de Chipre (nom del Partit Comuniste a partir de 1941, conegut com AKEL). Va ser rellevat pel Partit Democràtic de Chipre, despuix de perdre majoria el partit comuniste, en el context de la greu crisis econòmica.
Organisació polític-administrativaEditar
- Artícul principal → Organisació territorial de Chipre.
La República de Chipre es troba dividida en sis districtes administratius: Nicòsia, Famagusta, Limassol, Pafos, Lárnaca i Kyrenia. Cada districte està governat per un representant del govern central. Els districtes de Famagusta, Kyrenia i part del de Nicòsia, es troben enclavats dins de l'autoproclamada República Turca del Nort de Chipre (en turc: Kuzey Kıbrıs Türk Cumhuriyeti [KKTC])
A l'hora, els territoris de les bases de sobirania d'Acrotiri, en el sur de l'illa, i de Dhekelia, cap a l'est, estan baix el mandat d'un administrador designat pel Regne Unit. En estos territoris existixen bases militars del govern britànic.
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chipre.
| Portal UE | Unió Europea (UE) | 
|
|---|---|---|
|
Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre | ||
| Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia | ||
|
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort | ||
|
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia | ||