Cetiña
Cetiña[1][2] (en serbocroata: Цетиње / Cetinje, Plantilla:IPA-sh) és la sèu del govern de Montenegro. Segons el cens realisat en el 2011, té una població de 14 093, que equival a més del 80 % de la població de la seua municipalitat.[3] És una de les dos ciutats que posseïx l'estatus de capital de Montenegro junt en Podgorica, segons l'Artícul 5 de la Constitució d'eixe país promulgada el 25 d'octubre del 2007, la qual la definix com a Antiga Capital Real. Va ser l'única capital del país fins a 1918, aixina mateix és hui en dia la capital del municipi homònim i la residència del president de Montenegro.[4]
Història
La ciutat va ser establida en 1482 quan Iván Tsernóyevich, l'últim senyor del poderós estat migeval de Zeta, va construir un castell per a ell mateixa baix Orlov Krs i també va construir el monasteri per a la residència de la diòcesis metropolitana de Zeta. Va fer açò primerament perque estava convençut de que podia protegir fàcilment al seu estat dels conquistadors mercé l'ubicació inaccessible del lloc. Com un niu de llibertat, Cetiña va resistir per sigles als numerosos atacs de les grans forces i mai va ser conquistat. També es va convertir en un tesor per a la vida religiosa dels montenegrinos en este periodo.
En 1494, tan sol quaranta anys despuix de l'invenció de l'imprenta per Johannes Gutenberg, Đurađ Crnojević va fundar la famosa imprenta de Cetiña.
En 1860, moment de l'adveniment de l'últim monarca independent montenegrino, Nicolás I, la localitat era minúscula: la formaven un monasteri, la modesta residència del príncip i trentaquatre cases.[5] La població va créixer ràpidament a finals del XIX i principis del XX, pero en 1908 Cetiña a penes contava en cinc mil habitants i era una de les més chicotetes capitals europees del moment.[5]
Turisme
En Cetiña, els montenegrinos varen crear i varen preservar els seus tesors culturals «en una mà» i en l'atra varen portar les armes. El museu de la ciutat conta en la colecció millor conservada i realisada d'armes en els Balcans, i la colecció representa la supremacia alcançada en la mà d'obra. Encara que no hi ha regidors, ducs, guarda esquenes de príncips, embaixadors o cònsuls caminant en els carrers de Cetiña, aquelles són testics de la gloriosa història de Montenegro. Per a sentir a lo manco partix d'esta glòria es deu baixar des de Orlov Krs fins a Mal Guvno, àrea entre dos monuments principals, el Monasteri i el Palau Museu (Biljarda) de Pedro II de Montenegro.
Demografia
Segons l'últim cens realisat en tot el país en l'any 2011 en la ciutat habiten un total de 13 911 persones per lo que és l'única localitat del seu municipi que supera els mil habitants. Sobre la composició ètnica es referix la gran majoria és la formada pels montenegrinos que representen entorn al 70 % de la població, la principal minoria en la localitat és la sèrbia que representa entorn a un 25 % de la població total.
| Evolució demogràfica de Cetiña. | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1948 | 1953 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2003 | 2011 | ||||||||||||
| 9038 | 9102 | 9359 | 11 876 | 14 088 | 15 946 | 15 137 | 13 911 | ||||||||||||
Transport
La ciutat es troba ben comunicada per mig d'autopistes en ciutats com Budva o Podgorica que es troben abdós a uns 40 km de distància, ademés existix també una carretera que l'unix en Kotor i que pese a ser secundària és molt utilisada per les impressionants vistes de les Boques de Kotor que oferix.
En lo que a transport aéreu es referix la localitat es troba a uns 50 km del Aeroport de Tivat que conta en destins regulars a ciutats com Zuric o Belgrat i gran cantitat de vols chàrter durant l'época estival. També es troba a uns 50 km del Aeroport de Podgorica que dispon de vols als principals destins europeus durant tot l'any.
Deport
En la localitat de la mateixa manera que en el restant del municipi i de tot el país el deport més popular i més practicat és el fútbol en el que destaca el Fudbalski Klub Lovćen que milita en la Primera Divisió de Montenegro que és la màxima categoria d'este deport en el país.
Ciutats agermanades
Mali Iđoš, Sèrbia.- Vranje, Sèrbia.
Novo Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina.- Velika Kladuša, Bòsnia i Hercegovina.
Rijeka, Croàcia.
Shkodër, Albània.- [[Image:
|border|20px|Itàlia]] Gaeta, Itàlia. 
Veliko Tarnovo, Bulgària.
Sinaia, Romania.
Nauplia, Grècia.- Erro al crear miniatura: Járkov, Ucrània.
Gaziantep, Turquia.
Machagai, Argentina.- Erro al crear miniatura: Núremberg, Alemània. (Relacions de Confraternidad)[6]
Referències
- ↑ «Manual d'estil de la llengua espanyola», José Martínez de Sousa, Edicions Trea, 2001, pàgina 601.
- ↑ ABC, 9 d'octubre de 1912, pàgina 6.
- ↑ «Cense de Montenegro de 2011» (en anglés). Consultat el 13 de novembre de 2012.
- ↑ 4,0 4,1 «L'Embaixador Jaime Alberto Cabal Sanclemente va presentar les seues cartes credencials en Montenegro».
- ↑ 5,0 5,1 Treadway, 1983, p. 2.
- ↑ Amt für Internationale Beziehungen: Informationen zu donen Auslandsbeziehungen der Stadt Nürnberg, pág. 131, Nürnberg 2014
Bibliografia
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cetiña» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.