Cerro Dragó
Cerro Dragó és una localitat i jaciment petrolífer argentí ubicat entre les províncies de Chubut i Santa Creu, en les coordenades 45°43′0″ S 68°19'60"O, sobre la Ruta Nacional 26. La major part s'ubica del costat de Chubut, en el departament Escalante. Es tracta del major jaciment petroler en el país i el tercer en producció de gas. En una superfície que comprén 3.400 quilómetros quadrats i suma més de 70 anys aportant producció.[1] Posseïx més de 2.900 pous de perforació[2] i produïx 100.000 barrils de petròleu per dia, prop del 15% de la producció de cru d'Argentina.[3] Les activitats del jaciment proporcionaven treball a més de 8.000 persones.[4]
Des de 1997 és operat per Pa American Energy, que per mig de la seua explotació va conseguir posicionar-se com el principal exportador de cru en el país. Per a açò, PAE du invertits en Cerro Dragó 13.200 mil millons de dólars en els últims 20 anys.[5]
Geografia i producció
S'ubica a 505m s. n. m., en plena replanell patagónica i forma part de la conca del Golf Sant Jorge. Està situat a 70 km al suroest de Comodoro Rivadavia. D'allí s'extrau petròleu gas convencional. El jaciment comprén una superfície de més de 3.400 km² d'extensió, equivalent a 17 voltes la Capital Federal.
Formacions productives
La roca generadora que alimenta Cerro Dragó es va formar fa 125 millons d'anys durant el periodo cretácico. En eixe moment, la conca del Golf Sant Jorge estava coberta per un gran llac d'aigua dolça, en el fondo de la qual es va formar una capa grossa de restants de minerals, microorganismes, algues i fragments vegetals. Després, eixa capa es va afonar pel pes de nous sediment, es va compactar i va calfar provocant que en les “roques generadores” es formaren combustibles fòssils. Els moviments tectónicos varen provocar chicotetes fissures en les roques i els hidrocarburs es varen traslladar cap a zones de menor pressió. El petròleu i el gas, despuix de ser expulsats de la roca mare, migraren cap a roques porosas i permeables d'orige fluvial, conegudes com a “roques reservorio”. Estes roques varen permetre el pas dels decorreguts i varen originar l'abundància de petròleu i gas en Cerro Dragó.
Les formacions en producció són Comodoro Rivadavia, principalment petrolífera, i Mina El Carmen, que produïx petròleu i gas, abdós pertanyents al Grup Chubut.[6]
Història
La zona de Cerro Dragó es dedicava plenament a la ganaderia i producció lanar en els seus inicis. Posteriorment, la zona va cobrar gran rellevància quan es varen descobrir entre 1928 i 1936 els grans jaciments del cridat flanc nort, com Cañadón Perdut, Diadema Argentina, Escalante, Manantiales Behr, El Trébol, Pampa del Castell, El Tordillo, etc.[7]No obstant, el descobriment i desenroll de proyectes de petròleu i gas en l'àrea de Cerro Dragó es va conseguir a partir de l'any 1957.
El récort de producció de la conca es va produir en 1973 en una producció diària de 9.300 m³.[8]
A fins de 1990, Cerro Dragó ya era un jaciment madur per lo que va escomençar a amprar-se la tècnica de recuperació secundària. Esta és la segona etapa de producció d'hidrocarburs durant la qual un decorregut extern, com a aigua o gas, s'injecta en el jaciment per mig de pous d'injecció. El propòsit de la recuperació secundària és mantindre la pressió del jaciment, desplaçar els hidrocarburs cap al pou i aumentar la producció final. Per mig d'esta tècnica, l'àrea va quintuplicar el volum estimat reserves entre 1997 i 2004.
Per a agost de 2014, s'havia recuperat el 80%. La producció de petròleu de Cerro Dragó era de 14.704 m³ diaris i la de gas, de 8,47 millons de m³.[9]
Des de 2017, Cerro Dragó aporta 20% de la producció de petròleu en el país i 16% del gas, posicionant a Chubut com una de les principals províncies petroleres. Conta en més de 4.400 pous productors en la conca i 731 injectors; 97 bateries per a la separació primària de decorreguts; 27 plantes inyectoras; 67 proyectes de secundària; 8 plantes compresoras, 7 de tractament de gas i 2 de petròleu.[5]
Pa American Energy va conseguir realisar 138 noves perforació en 2020 i s'estima que en el 2022, es perforaran 220 pous nous.[5]
Circuit de producció de petròleu
Els decorreguts extrets en el jaciment es deriven inicialment a unes 88 bateries, a on es realisa la separació primària entre aigua i gas. Després, gran part del líquit es dirigix a les Plantes d'Injecció d'Aigua Salada (PIAS), a on se separa el petròleu i es tracta l'aigua per a ser reinyectada per mig de més de 550 pous injectors. Finalment, el petròleu i l'aigua remanente es dirigixen a dos grans plantes de tractament per a posar el cru en condicions comercials: Valle Bell (que tracta dos terços del volum explotat) i Cerro Dragó (a càrrec del terç restant). Després, el petròleu és bombejat a la terminal de venda de Caleta Córdova mentres que el 100 % de l'aigua produïda és reinyectada al sistema.[10]
Producció de gas
Fins a fins dels noranta l'àrea no era considerada com a productora de gas. En 2000, Pa American Energy va escomençar l'explotació de gas i inicialment va instalar la primera planta de gas, denominada Rabosot I, en l'objectiu de que l'hidrocarbur abastira el sistema d'electrificació del jaciment. El jaciment està operat per Pa American Energy (PAE) des de 1997, que va renovar la concessió en 2007. És la primera volta que l'empresa, la capital de la qual accionario és compartit per Bridas (Grup Bulgheroni i la chinenca Cnooc) i la britànica BP, obri les portes del Cerro a la prensa. Ya en 2014, en dos plantes més, es venien 5,6 millons de m³ diaris de gas. Les plantes Rabosot I i II processaven 1,5 millons de m³ diaris cada una, mentres que Rabosot III processava 5,2 millons de m³ per dia.[10][11]
Història
Conflicte de 2012
El 21 de juny de 2012, un grup de 400 obrers i militants dissidents de l'UOCRA denominats "Els Dragons", varen realisar una folga en reclam d'un aument del 23% de salaris, varen prendre el jaciment i varen provocar destrosses múltiples. Entre estos, varen inundar en aigua la sala de control informàtic del pou, varen destrossar els tendits de fibra òptica i varen cremar prop de 40 camionetes.[12][13] En mig del conflicte, el governador chubutense va aplicar una multa millonària a l'empresa i va retirar la personería jurídica del gremi.[14] Per orde del governador i la jueza a càrrec de la causa, efectius d'infanteria, gendarmería i policia de la Província del Chubut, varen desestajar als manifestants i als grups que tallaven les rutes d'accés a Comodoro Rivadavia.[15] Dies despuix, l'empresa va reprendre el control del lloc i es varen iniciar les negociacions. Per a eixe llavors, ya s'havia evaluat la pèrdua de part de la producció.[16] Cap a agost de 2012, es va dictar una segona conciliació obligatòria. L'empresa va acceptar reincorporar part dels treballadors despedits (entre 100 i 200 persones). També, es varen rescindir contractes en dos contractistes i es va reprogramar el pla de perforació del jaciment, que entretant va quedar paralisat.[17][18][19] Cap a octubre els treballadors varen tornar manifestar-se en les rutes, una tercera conciliació obligatòria es va dictar a mitan de decembre, sense que a la seua culminació s'arribara a un acort entre les parts.[20][21] Sis dels treballadors que varen causar danys varen ser processats judicialment.[22]
Accident dels gendarmes
El 26 de juny de 2012, va ocórrer un accident sobre la Ruta Nacional 3 a l'altura de Port Llops, en el qual un colectiu que traslladava a gendarmes que havien participat en Cerro Dragó, va envestir un camió. L'accident, va deixar un saldo de 12 morts i 48 ferits.[23] El fet va produir una forta commoció en l'opinió pública. Es va decretar duel provincial per tres dies en Chubut i un dia de duel nacional. La presidenta Cristina Fernández de Kirchner va homenajar als gendarmes fallits, va realisar dures crítiques cap al governador Buzzi i va anunciar que en avant el personal de Gendarmería no acodiria més davant situacions de conflicte en les províncies.[24]
Conseqüències
L'incident va deixar aminorar els enviaments de gas natural al gasoducte que va fins a Bariloche, el desproveïment casi es produïx dos dies despuix d'anunciar-se que el grup hi havia violentado la usina que produïx l'energia elèctrica que alimenta als aparats de bombeig del gasoducte; açò va succeir en plena época hivernal. Personal de la SCPL no va poder accedir a l'estació de bombeig del vell aqüeducte ya que va rebre danys sobre la camioneta que els traslladava. La conseqüència va ser que es va interrompre el bombeig de l'antic aqüeducte que requerix control permanent per a funcionar i pese a que està en operació el nou aqüeducte la ciutat casi es va quedar sense aigua.[25] No obstant, la falta de producció va determinar que en la finalitat d'assegurar l'abastiment a les cases de famílies que registren una major demanda per la fredor, el Ministeri de Planificació i l'Ent Regulador del Gas varen dispondre una reducció de 25 millons de metros cúbics en el recapte de combustible al sector industrial. La mida dure alguns dies i va representar casi el 55% de la demanda diària de les indústries de tot el país.[26]
La paralisació va dur perdudes per a la producció que va terminar provocant que la província del Chubut fora autorisada a emetre deute per un total de 250 millons de pesos.[27] La major perduda la va sofrir l'estat argentí que va perdre 10.000.000 de pesos diaris en conceptes de drets d'exportació. La municipalitat de Comodoro Rivadavia , que percep el 40% d'eixe total de coparticipació petrolera que otorga la província, va perdre $270 mil per dia.[28] Atres municipis depenents de l'activitat petrolera varen anunciar la seua dificultat per a afrontar pagaments.
L'empresa a càrrec de l'explotació va informar que els danys varen ser quantiosos i que lo més significatiu va ser la destrucció d'oficines, la usina elèctrica que fa funcionar les bombes i els danys en 43 vehículs llaugers.[29] Mentres que les contractistes que donaven servicis petrolers, Skanska i Contreras, varen ser desvinculades dels seus respectius contractes; ya que PAE les va acusar de no complir en els contractes de treball, lo que hauria ocasionat les mides violentes que va prendre el grup. Entre abdós ampraven a 700 integrants dels Dragons. El governador Martín Buzzi va manifestar la seua indignació per la decisió de la petrolera.[29]
Davant l'impacte econòmic que va generar el conflicte, dirigents del Front per a la Victòria provincial varen senyalar que el exgobernador Mario Dones Neves podria ser responsable d'un intent de desestabilisació del govern del seu ex aliat, que s'havia unit al kirchnerisme.[30]
En 2014, es va descobrir un cas de presuntes coimas que involucra al Govern de Chubut, a l'empresa Pa American Energy i al ministre de planificació, Juliol De Vido.[31] Les coimas, d'al voltant de 300.000.000 dólars nortamericans, s'haurien pagat en 2007, quan el Govern de Chubut, encapçalat per Mario Dones Neves, va ampliar la concessió del Cerro Dragó a l'empresa argentina Pa American Energy, pertanyent a la família Bulgheroni. En la negociació, De Vido hauria actuat com un dels principals interlocutors.[32] En abril de 2016, la canceller Susana Malcorra va donar curs a la petició del juge Canicoba Corral per a que Estats Units faça aplegar nova informació a la justícia sobre la declaració d'un "arrepenedit".[33]
Referències
- ↑ «PAE planifica un ambiciós pla per a Cerro Dragó».
- ↑ «Cerro Dragó des d'adins». Observatori Petroler Sur (30 de setembre de 2013). Archivat des de l'original, el 6 de juny de 2014.
- ↑ «Treballadors ocupen el major jaciment petroler del país».
- ↑ Cerro Dragó. Energia per al desenroll argentí.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «La recuperació secundària marca el camí en Cerro Dragó».
- ↑ Cerro Dragó. Energia per al desenroll argentí.
- ↑ Hechem, Jorge J.(2015-03).«Cent anys de models geològics en la conca del golf Sant Jorge».Revista de l'Associació Geològica Argentina.72(1): 1–11.ISSN 0004-4822.Consultat el 2024-07-17.
- ↑ «Cerro Dragó: cóm és el jaciment més gran de l'Argentina per dins».
- ↑ «Els números de Cerro Dragó i cóm sostindre el mercat hidrocarburífero en Chubut». Diari Jornada (Chubut) (17 de març de 2013).
- ↑ 10,0 10,1 Balboa, Carlos. «Cerro Dragó: Quins són les claus del major jaciment petroler del país», Revista Petroquímica, Petròleu, Gas, Química & Energia, 2 de juliol de 2014.
- ↑ López Angriman, Alejandro. «Cerro Dragó: Exploració en àrees madures», Petrotecnia, Abril de 2010.
- ↑ Gabriel Sued (28 de juny de 2012). «La violència només va deixar ruïnes en Cerro Dragó». La Nació.
- ↑ Carlos Pagni (26 de juny de 2012). «El misteriós atac dels Dragons». La Nació.
- ↑ Ana Tronfi (30 de juny de 2012). «Ofensiva de Buzzi contra l'empresa i Els Dragons». La Nació.
- ↑ Ana Tronfi (3 de juliol de 2012). «L'Infanteria intenta desestajar als Dragons de les rutes». La Nació.
- ↑ Carlos Guajardo (28 de juny de 2012). «Seguix parat Cerro Dragó i Chubut diu que pert $4 millons al dia en regalías». Clarín. Archivat des de l'original, el 7 de juliol de 2012.
- ↑ Ana Tronfi (8 d'agost de 2012). «Convoquen a una nova conciliació obligatòria pel conflicte dels Dragons». La Nació.
- ↑ «Pa American paralisa la producció del jaciment més gran del país». La Nació (22 d'agost de 2012).
- ↑ «Chubut: PAE li va rescindir el contracte a dos empreses que ampraven als Dragons». TN - Tot Notícies (4 de juliol de 2012).
- ↑ Ana Tronfi (20 de giner de 2013). «Torna la tensió a Cerro Dragó». La Nació. Archivat des de l'original, el 23 de giner de 2013. Consultat el 28 de març de 2013.
- ↑ Andrés Sanguinetti (6 d'agost de 2014). «Pa American Energy invertirà o$s 1500 millons per a produir més petròleu». El Croniste.
- ↑ «Varen processar a atres sis obrers per les destrosses en Cerro Dragó». La Veu de l'Interior (21 d'agost de 2012).
- ↑ «Chubut: a lo manco 12 els morts en un choc en gendarmes que retornaven del conflicte en el Cerro Dragó». La Nació (26 de juny de 2012).
- ↑ «Cristina: "Si estaven buscant un mort, ya ho varen trobar"». La Nació (26 de juny de 2012).
- ↑ «Perilla l'abastiment d'aigua i gas per les destrosses causades pels “Dragons”». El Patagónico (23 de juny de 2012).
- ↑ Antonio Rossi (5 de juliol de 2012). «Pel conflicte i la fredor, tornen els corts en el gas». Clarín. Archivat des de l'original, el 12 de juliol de 2012.
- ↑ Mariela Arias (20 de setembre de 2012). «El Govern gira fondos a Buzzi i li'ls nega a Peralta». La Nació.
- ↑ «Pèrdues millonàries pel conflicte en Cerro Dragó». El Tribuno (28 de juny de 2012).
- ↑ 29,0 29,1 Carlos Guajardo (5 de juliol de 2012). «Desplacen a les contractistes i s'agrava la crisis en Chubut». Clarín. Archivat des de l'original, el 20 de juliol de 2012.
- ↑ «Per al governador de Chubut, hi ha una mà negra darrere dels Dragons». Infobae (28 de juny de 2012).
- ↑ «Cerro Dragó». Consultat el 3-10.
- ↑ «Cerro Dragó història». Consultat el 3-10.
- ↑ «Cerro Dragó arrepenedit». Consultat el 3-10.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerro Dragón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.