Port Llops (Chubut)

Port Llops és una localitat despoblada del departament Biedma, en l'extrem noreste de la província del Chubut, nordest de la Patagonia argentina, sobre el golf Sant Matías del mar Argentina en l'oceà Atlàntic. Es troba localisada just al sur de la desembocadura de la riera Sjenka, i del llímit interprovincial entre Chubut i la província de Riu Negre.

Història

Port Llops va mantindre activitat inicial des dels primers anys de la década de 1910. Posteriorment, va ser fundada oficialment en 1916. Va ser una localitat pròspera, puix per allí circulava el transport terrestre cap a les localitats de la Patagonia costera. Per al descans dels viagers, contava en el «Hotel Port Llops», construït en chapa i fusta, el qual va sofrir un incendi pero va ser reinaugurado. Posseïa també jujat de pau, comissaria, estació del Automòvil Club Argentí, escola, correu i un cementeri. Este últim es troba alluntat en direcció noreste i abans d'aplegar a l'oceà, en mig d'una vegetació achaparrada, estan els seus restants que es troben en total estat deplorable per la cruor del clima que ho assota; ademés de no posseir protecció alguna.

Tot l'any tenia moviment puix els ómnibus es detenien allí, en ser l'únic parador en la ruta que unia Sant Antonio Oest en Port Madryn. També, per la mar arribaven al seu moll de fusta barcaces per a transportar cap a Sant Antonio Oest les bals de llana que generaven les estàncies ovejeras d'una àmplia regió. Per allí passava cada any els grans premis de Turisme Carretera. Va alcançar el seu màxim esplendor en les décades de 1940 i 1950. Els seus atractius naturals li otorgaven una qualitat extra quan el turisme patagónico - coster s'incrementara.

El paper crucial que tenia el poblat per als viagers es confirma en la visita dels diputats que varen ser l'investigar el contrabando d'autos en beneficis impositius al sur del paralel 42 que eren enviats al nort del país per mig de soborns en Riera Verda.

No obstant, el que es decidira pavimentar la Ruta Nacional 3 no pel traçat coster sino per un que correguera 20 km cap a l'interior, va significar la mort per a la localitat. En l'any 1958 es va iniciar la nova ruta pavimentada que va alluntar per a sempre de Port Llops al moviment vehicular definitivament en 1959. Açò va ser un colp mortal per a la localitat que als pocs anys, el poble va perdre els seus 40 habitants. No obstant, el seu vell hotel va resistir un temps més per a finalment quedar abandonat.Abans d'abandonar l'hotel del poble els seus amos varen intentar el desesperat últim intent de salvar el negoci construint el parador El Empalme a 20 quilómetros de l'ubicació del poblat en l'intersecció de la nova traça de la ruta Nacional 3 i la ruta Provincial 60 d'accés al poble. Encara que en un principi aspirava ser un gran hotel va terminar sent un parador per a abastir a viagers i camioners en menjars casers. En el parador no hi ha senyal telefònica, internet, ni aigua potable. La napa és salobre i la poca aigua bona aplega en bidons des de Serra Gran, l'electricitat és per generador i el gas s'abastix per garrafones. Hui és l'últim lloc que conserva 3 habitants i l'únic lloc que guarda vestigis de la memòria de lo que va anar Port Llops.

L'últim sospir de vida de Port Llops ho va tindre l'última opció per a estajar-se, que va anar el seu càmping. No obstant, des de 2013 està en estat d'abandó. A pesar d'açò el lloc abandonat és usat per a càmping agrest, degut a que no existix ni aigua potable ni servici algun.

La localitat actualment permaneix deshabitada. Els vestigis més destacats que marquen que el lloc va ser un poble són edificacions supervivents és l'hotel parador en ruïnes, utilisat a voltes com a refugi de peixcadors que freqüenten la localitat; mentres que encara és visible el seu cementeri que està totalment vandalizado sense senyals i fins a en tombes profanades.

A pesar d'estar totalment despoblada la localitat les visites seguixen sent constant per la seua vasta plaja i les seues riquees naturals. En 2023 acampadors, que estaven en voltants de lo que va anar el poble, varen realisar un torrat que es va terminar causant un gran incendi. Les flames varen arrasar en al voltant de 10.000 hectàrees poblades per coirones, que junt al vent i la seua composició química varen destruir la vegetació que rodeja al poble. El fòc va iniciar en voltants de l'estància La Colmena i es va propagar per 2 dies. La magnitut del sinistre va fer treballar en el lloc la Brigada d'Intervenció de la SsPCGR que va arribar des de la cordillera, Bombers Voluntaris de Port Madryn, Rawson, Gaiman i Dolavon, màquines de Vialidad Provincial i l'empresa Aluar.

Infraestructura

En els anys 1930 Port Llops va aplegar a tindre:

• Jujat de pau
• Comissaria
• Escola pública
• Almagasén
• Hotel
• Càmping
• Oficina de correus i telégraf