Ceràmica romana
Ceràmica romana és el conjunt de produccions de molt diverses procedències, categories tècniques i zones de comercialisació o difusió. Des de produccions locals frut d'artesans anònims que sortixen una demanda molt pròxima, fabricades en tècniques i formes de la tradició local, fins a luxoses i sofisticades vaixelles en influències helenístiques i orientals eixides de afamados tallers altament especialisats que firmen els seus productes i els difonen pels més apartats racons de l'orbe romà. Este fenomen comprén un dilatat espai cronològic, que comprén des d'época republicana, en produccions com les campanienses, hereues directes de les ceràmiques átiques i etruscas, que es remonten al IV, fins al fi de l'Imperi en manufactura que prolonguen la seua tradició a lo llarc de tota la tardoantiguetat fins a les albors de l'Edat Mija, és dir més de 1000 anys de història.
A este àmbit espai temporal s'unix una ingent varietat funcional i formal: ceràmiques comunes de taula, cuina i rebost, d'almagasenage i transport, ánfores, lucernas, commemoratives, ceràmiques de tocador o vaixelles fines i de lux com la terra sigillata, -sense oblidar els més modests materials ceràmics de construcció, que varen donar soport a una política d'edificació sense paralel en el món antic-, configuren un immens llegat material i cultural, de substancial valor per a arqueòlecs, ceramòlecs i estudiosos de l'Antiguetat en general.
Tal diversitat tècnica, formal, funcional, geogràfica i cronològica va acompanyada d'una gran varietat decorativa que comprén casi totes les tècniques conegudes: pintura, incisió, escissió, bruñido, estampillado, burilado, barbotina o relleu aplicat i potser la més difosa de totes, el molejat, que dona lloc a la primera producció en massa de l'Història, la terra sigillata. Alguns d'estos productes varen aplegar a alcançar tal grau de perfecció que hui es consideren verdaderes obres d'art.
Des del seu naiximent fins a la seua mort cada habitant romà precisava ceràmiques de tot tipo per a totes les activitats de la vida diària, de manera directa o indirecta. La seua presència en la vida quotidiana era tan constant com el plàstic en la nostra. Tan vast mercat va conduir a una ingent i permanent demanda provocant que l'activitat alfarera aplegara a ser la major indústria manufacturera de l'época. Inclús les legions romanes disponien dels seus propis tallers, lo que va supondre també una gran pluralitat de produccions militars.
Esta diversitat i consegüent abundància representa per a arqueòlecs i historiadors un extraordinari repte d'investigació al mateix temps que una ferramenta de singular valor per a la datació dels jaciments, l'estudi de les corrents comercials en cada periodo i lloc i inclús per a analisar la penetració de les influències romanes entre aquells pobles, que be per mig del comerç o la conquista varen prendre contacte en Roma. En el camp de la ceràmica comuna romana del Mediterràneu Occidental, és referent la tesis doctoral de l'arqueòloga Mercedes Vegas, publicada en 1973.[1]
-
Ánfora de terracota
-
Ceràmica vidriada, s.I adC-s.I
-
Llàntia d'oli
-
Gorc en motius geomètrics, s. VII adC
-
Morter de terracota
-
Copa romana
Tipos de ceràmica romana
Terra sigillata
- Itálica (TSI)
- Gálica (TSG)
- Sudgálica
- Centre de la Galia
- Este de la Galia
- Galica Tardana
Hispànica (TSH) Hispànica tardana (TSHT) Hispànica lluenta (TSHB) Clara o Africana
- Africana A
- Africana A/D
- Africana C
- Africana D
- Africana I
Clara B i Lucente
- Sigillata Orienta
Atres sigillatas Ceràmica comuna imitació de sigillata
- Ceràmica corintia
- Ceràmica focense
- Ceràmica pintada
- Ceràmica de parets fines
- Ceràmica vidriada
- Ceràmica engobada
- Ceràmica comuna
De taula De cuina i rebost
Ceràmica africana de cuina
Ceràmiques d'almagasenage i transport
- Ánforas
Lucernas Materials ceràmics i construcció
Referències
- ↑ «Mercedes Vegas Minguell» (en és). ArqueologAs. Consultat el 2022-10-03.
Bibliografia
- BELTRÁN LLORIS, Miguel: Guia de la ceràmica romana, Saragossa, 1990.
- VV.AA.: Enciclopèdia dell'art antica classica i orientale. Atlante delle Forme Ceramiche II, Ceramica Fine Romana nel Bacino Mediterraneo (Tarde Ellenismo i Cosí Impere) Roma, 1985.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerámica romana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.