Cementeri de Ďáblice
El Cementeri de Ďáblice () és un cementeri en el districte municipal de Ďáblice, Praga.
El cementeri va ser inaugurat en 1914 i ací es troben més de 20,000 tombes registrades. Ademés de tombes individuals i familiars, hi ha al voltant de 70 fosses comunes que contenen els cossos de més de 14,000 persones en total. Des de 1943, checs eixecutats pels nazis o morts mentres lluitaven contra els nazis varen ser enterrats allí;[1] des de 1945, criminals nazis eixecutats i des de 1948 persones que varen ser eixecutades o varen morir en presons comunistes. En 2014, el cos de P. Josef Toufar va ser identificat i exhumat d'una de les fosses comunes en el curs del seu beatificació. Existix una intenció séria de declarar esta part del cementeri com monument nacional. Esta iniciativa es veu obstaculisada per l'objecció de que, ademés de mils de víctimes del nazisme i centenars de víctimes del comunisme, les fosses comunes també contenen mils de cossos o parts de cossos de persones desconegudes que varen morir en hospitals de Praga i posteriorment varen ser utilisades per a autòpsia patològiques o acadèmiques.[2][3]
Història
El gran cementeri va ser construït entre 1912 i 1914 en estil cubiste segons el proyecte de l'arquitecte Vlastislav Hofman.[lower-alpha 1][lower-alpha 2]
Per la necessitat de reemplaçar els cementeris existents dins de Praga i aliviar el cementeri central d'Olšany, en 1922 la Comissió Estatal de Regulació va propondre construir tres grans cementeris en les afores de Praga. Per als residents en la marge dreta del Vltava, en la part noreste de Praga, serviria este cementeri de Ďáblice; per a la partix surest de Praga es va planejar el cementeri en Chodovec i per a la marge esquerra del Vltava el cementeri en Ruzyně en Dlouhá Míle. En juliol de 1925, l'Oficina de Regulació Municipal, en conformidad con l'opinió de la Comissió Estatal de Regulació, va determinar, ademés de la seua ubicació, la superfície, que devia alcançar els 560,000 m².[4]
.jpg)
Sepelis
.gif)
Ací es troben més de vint mil tombes en fila registrades. En una tomba familiar està enterrat el poeta i traductor Kamil Bednář, la seua esposa Emilie Bednářová i la seua germana Ludmila Jiřincová.[5]
Ademés, des de 1943 es varen enterrar en fosses comunes restants de persones no identificades, suïcides, restants humans despuix d'autòpsia, etc. En tombes sense nom també estan enterrats varis criminals nazis eixecutats, com K. H. Frank. En la part central es troba el cementeri d'honor dels partisanos yugoslavo i italians de la Segona Guerra Mundial i les víctimes de l'Insurrecció de Praga.
En la partix nort del cementeri es troba el cementeri d'honor de les víctimes eixecutades i torturades del comunisme en els anys 50, establit en la década de 1990. Entre uns atres, ací està enterrada la mare dels germans Mašín i uns atres. En el mateix lloc varen ser enterrats també els combatents caiguts de la resistència antinazi, com Jan Kubiš, Jozef Gabčík o Václav Morávek.[2] Fins al 2014 va estar enterrat ací en una fossa comuna Josef Toufar, sacerdot catòlic torturat fins a la mort en 1950 baix custòdia (en 2014 va ser exhumat i el 12 de juliol de 2015 enterrat en la seua parròquia en Číhošť en Vysočina). Els salesianos tenen ací una tomba comuna. També està enterrada ací Anna Janatková. També enterrat en una fossa anònima en Ďáblice està el criminal de guerra nazi Karl Hermann Frank, enterrat despuix de la seua eixecució en 1946.
Curiositats
En l'any 1912, junt en el Cementeri de Ďáblice, es va planejar la construcció d'un nou cementeri municipal, el cementeri en Hostivař, pero este proyecte no es va realisar. En eixe mateix any, els Tramvies Elèctrics de la Ciutat Real de Praga varen escomençar a considerar la possibilitat de transportar fèretres en tramvies elèctrics.[6]
Notes
- ↑ Constructors de monuments: arquitectura moderna i mort Edwin Heathcote – 1999 "No molt llunt de la tomba de Kafka en Praga es troba el Cementeri de Ďáblice, dissenyat per Vlastislav Hofman. En els dibuixos originals d'Hofman (de 1912), una capella central es representa com una montanya prismàtica, flanquejada per un parell de columnes en referència a..."
- ↑ Praga: fi de siècle Petr Wittlich – 1992 "L'arquitectura gòtica va ser una font d'inspiració per als pabellons d'entrada, solament parcialment terminats, d'Hofman en el Cementeri de Ďáblice en Praga (1912)."
Referències
- ↑ Experts find wartime paratroopers' greu.
- ↑ 2,0 2,1 Pohřebiště v Ďáblicích by měho být prohlášeno národní památkou (in (cs)), Týdonen. cz.
- ↑ «Masové hroby politických vězňů a příslušníků II. a III. odboje» (en cs).
- ↑ VLČEK, Pavel i col. Umělecké památky Prahy. Velká Praha. Primera edició. Praga: Acadèmia, 2012-2017. 3 volums. ISBN 978-80-200-2107-6. Volum 1, A–L, p. 572.
- ↑ KOVAŘÍK, Petr: Procházky po pražských hřbitovech. Praga : Euromedia Group, 2017. ISBN 978-80-242-5830-0. p. 208
- ↑ La tramvía fúnebre en els carrers de Praga. Transportava soldats morts dels hospitals als cementeris. En: Amo Praga, David Černý. Autor Adam Bartas. [citat el 26 de giner de 2021]. Disponible en llínea.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cementerio de Ďáblice» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.