El castre dels Moros () són les ruïnes d'un castre de l'Edat del Ferro situat en Soutelo Vert, un poble del municipi de Laza, en la província d'Orense (Espanya).[1]

Ubicació

Les ruïnes del castre es troba en Soutelo Vert, un poble de la parròquia de Castro de Laza en el municipi de Laza, en la província d'Orense (Espanya). Es troba prop de Carraxó, a l'atre costat de la carretera OU-113, en una ala de difícil accés de la vall del riu Támega, en les estribacions occidentals de la Serra de Meda, una prolongació de la Serra de Sant Mamede.[1]

El lloc actualment és un helechal en el lloc cridat «Castro dels Moros» (), prop de l'estàtua-menhir de Rebordiño.[2][3] Es tracta d'un pedra de granit de 1,88 m d'altura, 0,76 m esgambi i 0,40 m gruixa. Presenta una protuberància en la part superior que s'ha interpretat com un cap. A un terç de l'altura presenta dos escotaduras que busquen la forma antropomorfa de que es pot vore en atres estàtues-menhir d'este tipo.[3]

En la zona s'han trobat també fins a 78 petroglifos,[2] estant el «de les Ferradures» () en Soutelo Verda. El petroglifo dones Ferraduras està format per quatre o cinc cazoletas i un signe en forma de ferradura.[4]

Descripció

El Castro va ser una població fortificada de la cultura castreña que possiblement va estar poblada pels tamaganos, tribu celta que rep el seu nom del riu Támega. El poblat estava rodejat per un enorme fos que protegia el 80% del perímetro, de 10 metros d'ample i 7 metros de profunditat en alguns trams.[1] Del poblat no es conserven restants de muralla o construccions i ha segut molt alterat per les activitats forestals.[4]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Castro dos Mouros» (en gallec). Patrimoni Galego. Consultat el 6 de decembre de 2021.
  2. ↑ 2,0 2,1 «[1]», La Veu de Galícia. Consultat el 6 de giner de 2016 (en espanyol).
  3. ↑ 3,0 3,1 «Pedrafita de Rebordiño» (en gallec). Patrimoni Galego. Consultat el 6 de giner de 2015.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Catàlec de planejament arqueolóxico» (en gallec). Xunta de Galícia. Consultat el 6 de giner de 2015.


Referències