Casamassima
Casamassima és un municipio d'Itàlia situat en la ciudad metropolitana de Bari, en Pulla. Té una població estimada, a fins de maig de 2024, de 19 165 habitants.[1]
Se li coneix com "Poble Blau" (Paese Azzurro)[2] i està afiliada a l'Associació de Pobles Autèntics d'Itàlia (Borghi Autentici d’Itàlia).[3]
Orígenes del nombre
La primera menció d'un general de la família Massimi com a presunt fundador de Casamassima es troba en un document de 1685. Un atre document d'autor anònim de 1738, trobat en els archius parroquials de l'Iglésia Matriu de Casamassima, fa la mateixa referència. Despuix d'eixa data, va començar a circular el rumor de que el "general de la família Massimi" era Quinto Fabio, malnomenat Massimo. No obstant, a excepció de la tradició local, no existix cap font lliterària o històrica contemporànea que acredite una fundació de Casamassima per Quint Fabio.[4]
Història
Desde la fundación hasta la Edad Media
Fundada en época romana, el més antic document oficial que concernix a Casamassima data de l'any 962. Es tracta d'un morgengabe, que, segons l'antiga tradició longobarda. precisava la part dels bens que el marit donaba a la seua esposa el dia següent a la primera nit de boda.
El document diu lo següent: En el 962, en Casamassima, Sikeprando i Eregarda, cònjuges, venen a Kalolohanne una part de vinya pel preu de cinc diners costantinos. La dòna cum consensu et voluntate del seu germà Garzanito i del parent Kolahure ven la quarta part de el seu morgincabio.
El document, conservat en l'archiu de la Catedral de San Sabino, en Bari, és una dels pocs rastres existents que atestigüe la presència de Casamassima com a comunitat ben organisada a finals del X.
Casamassima va viure durant sigles baix moltes senyories de Pulla, constantment en les adició de feus de llocs confrontants, com Conversan i Acquaviva de las Fuentes, per a despuix incrementar la seua importància. Testimoni d'este periodo és el castell present en el centre històric de Casamassima.
El poble antic és medieval, desenrollat a partir del VIII sigle entorn a una torre normanda que va ser ampliada despuix, transformant-se en un castell.
Ataque de Luigi el Grande
En 1347 Luigi I el Grande, rey de Hungría, a despuix de l'homicidi del germà Andrea (el 18 de setembre de 1345 en Aversa) consorte de la reina de Nápoles Giovanna I, va baixar a Nápoles en un fort eixèrcit. Giovanna I, a pesar del respal de Papa Clemente VI, de Nàpols va fugir a Provenza. En província de Bari el major defensor de la reina Giovanna va ser Pipino, comte palatino de Altamura, pero no l'eixèrcit hongarés, que va conquistar tots els territoris a on aplegava. Bari, Palo del colle, i Corato varen opondre una forta resistència a Luigi I mentres Rutigliano i Casamassima varen escomençar a organisar-se també per a opondre's.
Rutigliano, despuix d'una inicial resistència es rendió, i va ser atacat aixina que Casamassima. Esta, confiant en l'estructura enfortida del campanar, es va preparar a l'atac dels agressors. Es varen protegir les dònes, junts als chiquets, duent-les a l'iglésia major junts als utensilis i als objectes preciosos, i els hòmens es varen preparar per a la batalla. Luigi I va fer requisir tot el ganado que no havia segut dut entre els murs i va escomençar l'assalt. Les tropes adestrades varen tindre la millor sobre els defensors, matant, furtant i incendiant cada cosa. Despuix d'una inicial resistència també l'edifici de l'iglésia va vindre conquistat ("va ser el diable que, mestre quin ell és de totes les malignes va mamprendre, va sugerir a certs Lombardos expedir destacaments en el bosc de les afores per a arreplegar llenya, branques seques i rastoll i dur-los al poble amontanàndolos baix l'iglésia.").[5]
Les flames varen envoldre el campanar per dos dies i dos nits i les seues pedres, baix l'efecte de la calor, varen començar a desmonorarse. Tot es desmoronó transformant la zona en una montanya d'enrunes i d'hòmens.
En 1609 el feu, abans de la família Acquaviva, va ser va adquirir per la família portuguesa d'orígens hebraicos Vaaz.[6]
En 1658 en Bari va tindre lloc una epidèmia de pesta, provablement propiciada pels mariners d'un barco aplegat al port, i en breu temps més allà de 20 mil habitants del lloc es varen contagiar i varen morir. El duc Odoardo Vaaz, en Casamassima, va ordenar la pintura de l'edifici en una orde, dels monuments i de les iglésies afegint el color blau a la calç viva, provablement sulfat de coure. La pesta va estar alluntada aixina del país i a continuació es va edificar una iglesita, dedicada a la Madonna de Costantinopoli, en signe d'agraïment i per a honrar un vot del duc.
En el 1667 vi cedit a la família napolitana dels De Aponte.[6]
El pueblo azul
A continuació a la veritat històrica que concernia l'epidèmia de pesta es varen superpondre llegendes, i una d'estes conte com el borgo antic va tornar tot blau només despuix d'haver superat el perill de l'infecció i per a honrar el vot fet per les senyores de Casamassima Michele Vaaz a la Madonna, que havia preservat el borgo de l'epidèmia mortal que s'estava difosa en tot el territori. Per gratitut el duc Vaaz hauria ordenat pintar l'edifici en calç viva afegint el color blau del mant de la Madonna, hui representada baix l'arc de via Santa Clara.[7]
Del XX siglo
En els anys 60 el pintor milanés Vittorio Viviani veent Casamassima va quedar tocat per la seua característica única i va escomençar a pintar utilisant el borguo com a ambientació per als seus llenços i va definir Casamassima "El Poble Blau". Les estratificació de calç blava sobre els edificis antics atesten el passat únic del poble, que a diferència dels típics centres habitats de la Pulla blanca mostra les tonalitats cromàtiques de la blava.[8]
En els anys huitanta, el municipi va tindre principalment vocació agrícola despuix va seguir un periodo de nova urbanisació i va escomençar la recuperació del centre històric.
Monuments i llocs d\'interés
Arquitecturas religiosas
Monasterio de Santa Clara
El monasteri és el més dominant edifici del centre històric i va estar fundat en el 1573 per Antonio Acquaviva d'Aragó en diners de la germana Donya Dorotea. Construït com a orfenat, un sigle despuix (1600) es transforma en Monasteri de les Clarises. En el curs dels anys ha sofrit vàries modificacions i transformacions: despuix de l'Unitat d'Itàlia va ser suprimit i usat, en el temps, com a presó, colege, cine-teatre i habitació. El prospecte sobre via Scesciola presenta un almohadillado a terra, un mirador de coronamiento en les agraïdes en ferro. En l'interior del claustre es poden observar dos costats en arcs sobre pilars tachonados i en el centre una cisterna elevada.
Iglesia Matriz de Santa Cruz
Edificada sobre una atra del sec. XII - XIII, té una estructura de paret en segments polits i regulars. Adossat a l'iglésia trobem el campanar en sellars de fita regular, de dos plans dividits de rebancs ornamentadas. El primer espai té parteluz en arcs girats sobre els capiteles, inclosos en un arc superior posat sobre estants. Al segons espai hi ha un balcó en parapete de tauler d'escacs perforat. Està constituït internament per tres àmplies naus en capelles, en les quals, entre les tantes obres de notable interés, són una font bautismal del 1200 i l'estàtua de Sant Rocco, protector de la ciutat.
Complejo de las Monacelle
Frut d'una adaptació d'un ex-palau pertanyent a una important família del lloc: la família De Bellis. L'últim propietari, Don Domenico Console, va adquirir el palau i ho va transformar en un orfenat a on es donava educació civil i religiosa a jóvens donzelles. En l'interior de l'orfenat va estar instaurat un Conservatori musical femení, un dels més importants de la província i molt apreciat pel Regne de Nàpols. Despuix de l'unitat d'Itàlia va ser reservat al quarter de policia, hotel i al colege elemental, comprometent l'original tela de l'immoble. S'usa com a establiment d'algunes oficines comunals i com una rica biblioteca en aules estudie, aules informàtiques, una sala dotada i una galeria d'art pertanyent a la Fundació Don Santes Montanaro, adicionalment a la presència de l'eco-museu del SAC Pecutezia.
Palacio Monacelle
Ex iglésia del 1800 en estil barroc, construïda per don Domenico Console i anexa al Conservatori de les Monacelle. Hui és un auditori molt assistit per a conferències, presentacions i concertes. Té un bellíssim campanar en cim a ceba.
Iglesia del Purgatorio
Edifici d'estil barroc, en un imponent campanar, edificat entre el 1722 i el 1758 en la central plaça Aldo Moro. Està elevat front a l'espai del carrer i presenta un ampli sagrat, és a una única nau en numeroses capelles en l'interior. Hostaja la Hermanidad del Purgatori i l'estàtua de la Madonna del Carmine, patrona de la ciutat.
Abadía de San Lorenzo
En tota la Pulla, durant els sigles X i XI varen sorgir algunes abadies de monges, una de les quals va anar de Sant Lorenzo en Casamassima. Dels documents que es conserven en l'archiu de la Basílica de Sant Nicola de Bari es diu que el menut convent va tindre orige abans del 984 d. C. com a centre benedictino. Desgraciadament hui queda només l'iglésia, ubicada a aproximadament 2500 metros de Casamassima, sobre la via per a Turi, en una característica.
Representa un apreciable eixemple d'arquitectura sagrada rural en fresca. La construcció té grossos sellars de fita i la cobertura està constituïda en un sostre a doble falda en taulells de terracota. La frontera principal presenta una menuda porta en llindars molejats sobre les quins descolla un portal del columnes en una caseta i un menut campanar a vela.
En la part atrassera sorgix un menut àbsit semicircular que crea una alternança rítmica de volums, en una atra més eixint sobre l'esquerra. La volta interior a tonel.
Arquitecturas civiles
Lleva Reloj
Du Rellonge, en Plaça Aldo Moro, és el principal accés al poble. Una volta estava constituïda per la part inferior denominada Porta dels Molini, perqué conduïa als molins del Duc.
En el 1841 va estar ampliada sobre proyecte de l'arquitecte Ángel Michele Peix en la construcció de la torre en el rellonge, sormontada per un temple de columnes dòriques. Baixe l'arc una fresca del XVIII de la Madonna del Recobre.
En la mateixa plaça es troben també l'iglésia del Purgatori, una de les iglésies més importants del poble junt en l'iglésia mare (que es troba en canvi en ple centre històric) i un monument a la Victòria. En el centre històric, adicionalment a la ya citada iglésia Mare, es troba el "castell" (en realitat un palau nobiliario), l'ex orfenat Addolorata (dit també Monacelle), l'ex convent de Santa Clara. Un atre lloc digne de nomena de Casamassima és el cementeri militar polac de Casamassima, visible des de la S.S.100 Bari-Taranto.
Palacio Amenduni
El palau es troba prop de via Castell i representa un dels més grans, magnífics i importants palaus del borgo antic de Casamassima. És un edifici del XVI, semblat a un fortalea, en un menut terrat que dona sobre via Castell i una més llarga sobre el fullet atrasser en un ampli jardí. El portal principal està coronat per un balcó (més específicament un mugnano) del VIII, sobre la clau de l'arc vos + el blasón de la família de nobles Amenduni
Palacio Ducale Vaaz
És una de les atractives més importants del poble, també testic dels "rastres de blau" sobre les fronteres, que conserva al dia de hui l'instalació originària. Edificat en el 1100, ha segut una antiga casa principal, residència dels feudatarios Vaaz, família hebrea d'orige portugués. Durant els anys 1800, varen residir els Acquaviva d'Aragó, els De Pont i els Caracciolo. L'accés està caracterisat per un preciós i refinat portal del VI, en el tradicional almohadillado a punta de diamant del XVI sigle d'inspiració espanyola.
Palacio Monacelle
Situat en l'actua-les via Roma, ex Palau De Bellis. Es va adaptar a Convent Monacelle quan l'últim propietari lo donó a l'Orfenat del Addolorata. El nom "Monacelle" deriva de la vestimenta de les jóvens dònes desfavorides que ací varen ser acollides i hostajades per a llevar-les dels carrers.
Arco de las Sombras
Segons una llegenda antiga l'arc era lloc de fantasmes, que transitaven ininterrompudament en seu interior. Tal rebost deriva del fet que, quan encara no existia el públic allumenament i es transitava en autorcha i les veles, observant l'arc de llunt, les ombres de les figures d'els qui transitaven donava l'impressió de la presència de fantasmes. L'arc de les ombres és hui un dels únics monuments encara coberts de blau.
Arco Madonna de Costantinopoli
Baixe l'arc en via Santa Clara apareix la fresca del XVII de la Madonna de Costantinopoli, en que el seu mantello s'havia inspirat el Duc Vaaz per a pintar el borgo de blau, com vot per haver salvaguardat el poble de la pesta junt a l'antic barri Scesciola.
Rione Scesciola
Particular barri, del glamuroso nom àrap "Shawash’ala" (llaberint) i a on el blau comença a filtrar dels murs en les seues estratificació. És un barri de menudes cases llauradores caracterisades per un solar (sottano), un local elevat (soprano) i accessible per una escala exterior en fita, dita "vignale". Als costats de l'única finestra trobem els estants voladizos per a sostindre una plancha de fusta per a secar figues i atres productes.
Vía Paliodoro y Chiasso Bongustai
Via Paliodoro i Chiasso Bongustai són les vistes més fotografiades de el "Poble Blau". Via Paliodoro és el carrer més blau del poble. Conta en numeroses cases llauradores en gran part restructuradas i adornades en flors i objectes de la tradició. Numeroses plaques indiquen un reconeiximent a la millor recuperació per part de la Pro Loco. Baixant per a la característica via Sacrament, nos trobem en Chiasso Bongustai: un "chiasso" entre els més sugestius, en el qual es trobava l'antic forn del Duc. Hui està tot pintat de celest i tal coloració fa el lloc particularment atractiu.
Casa del poeta Nazariantz
Hrand Nazariantz va ser un poeta armeno que va viure en Casamassima.
Arquitecturas militares
En les afores de la carretera estatal 100 s'eleva el cementeri militar polac, lloc de sepeli de 429 soldats polacos caiguts en la Segunda Guerra Mundial o fallits en l'interior del més gran complex sanitari polac de tot el sur, que el 2.º Cos Militar va establir en el centre de Casamassima.
Áreas naturales
Bosque de Marcedd
El bosc de Marcedd (o bosc de Marcello) és l'àrea verda més gran del poble; és ric d'elements paisagístics i de recorreguts naturalistes i cicloturísticos únics.[9] Es troba a aproximadament tres quilómetros al surest del centre habitat, en les proximitats de la granja Uaciduzzo-Palla Ardida i en la alveo de Lama San Giorgio.
L'àrea antigament era el llit d'un riu que partia del mont Sannace en Gioia del Colle i està caracterisada per la presència de vegetació baixa i rada, en grups d'essències per a lo més arbustivas: el lentisco, la fillirea i la calicotome spinosa, els quals s'associen el roble coccifera, el olivastro, el osiride, el espárrago, el té sicilià, el cisto de Montpellier i el perastro. Rarament és possible trobar dels eixemplars de fragno i roverella.
Molt més rics d'especial són els recorreguts sub esteparios del bosc i caracterisats per la presència de gramíneas, anuals i permanents, de diverses espècies. Entre les gramíneas es troba la stipa austroitalica, especialment considerada prioritària de la Directiva Hàbitat de l'Unió Europea. El bosc de Marcedd deriva en un proyecte per a la realisació d'una reserva natural regional.
Sociedad
Evolució demogràfica
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 | 2024 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 6071 | 6601 | 7296 | 8489 | 10 113 | 9863 | 8811 | 9186 | 10 480 | 10 760 | 10 706 | 12 047 | 14 054 | 16 734 | 19 165 |
Etnias y minorías extranjeras
Els estrangers residents en Casamassima a 31 de decembre de 2019 eren 729, lo que equival al 2,03% de la població total. Les comunitats més grans són:[10]
Tradiciones y folclore
Pentolaccia casamassimese
En el 1977 durant una festa carnaurler una pentolaccia va ser la protagonista de la manifestació i de la subsegüent edició un grup d'artistes va fer nàixer la primera associació casamassimese de carristi i d'artistes del paper vaig tacar: l'associació O Car. La Pentolaccia va començar i és coneguda a nivell regional gràcies als carros alegóricos, a les exhibicions de coleges de dansa, grups disfrassats i hostes especials en la primera fi de semana de Quaresma. La manifestació va ser insignita del 2012 en la Medalla de l'Alt Patronat del Presidente de la República Italiana i en 2016 forma partix dels Carnestoltes Històrics del Ministeri per als bens i les activitats culturals.
Corteo Histórico Corrado IV de Svevia
L'acontenyiment s'eixercix normalment en el segon dumenge d'octubre evoca un episodi històric realment donat lloc en l'abril del 1252, documentat per un pergamí original conservat en l'Archiu Històric de la Biblioteca de Bari. Corrado IV de Svevia, fill i hereu llegítim de l'Emperador Federico II de Svevia, va travessar la terra de Casamassima i va restituir el feu a Roberto de Casamaxima, al pare del qual Giovanni havia segut suprimit per Federico II. A l'evocació històrica prenen part quatrecentes personages en vestits medievals que estan acompanyats per artistes de carrer, abanderats, artistes, ballarines, tragafuegos, cavallers, malabaristes i teatreros. L'acontenyiment s'eixercix baix els auguris de la Presidència de la República, dels Consolats Honoraris de Bari de la República Federal d'Alemània i del Regne del Bèlgica, marcandose per dos medalles del Presidente de la República Italiana.
Cultura
Bibliotecas
Biblioteca comunal, situada en l'interior del Palau Monacelle, oferix aproximadament 10 000 volums, entre els quals més de 300 llibres antics i d'alt valor. A la biblioteca comunal s'unix la secció separada de l'Archiu Històric Comunal, instaurada en el 1983, en la que es conserven documents del 1808 en avant i està baix la protecció de la Soprintendenza archivistica i bibliografica de la regió de Pulla.
Biblioteca interfacultades de l'universitat LUM - Lliure Universitat Mediterrànea, situada en l'interior de l'homònima universitat, dispon d'aproximadament 11.000 monografies, 160 periòdics en format imprés i 30 en format electrònic, 15 bancs dates i revistes online, fondo librario de 1000 texts.
Colegios
Dos círculs didàctics, dos coleges secundaris de primer grau i una institució superior dedidada al poeta armeno Hrand Nazariantz.
Universidad
En el Baricentre està ubicada la sèu central de l'universitat LUM - Lliure Universitat Mediterrànea
Teatro
Casamassima presumia d'un espai cultural digne de ser conegut, l'ex Cine Teatre Augusto, abatut per a construir noves habitacions. Les obres i les revisions teatrals estan organisades per la local associació teatral "ACCA (Associació Cultural Casamassimese Pulla)" i dutes a l'escena, junt al Laboratori Urbà "Tallers OVNIS", situat en via Amendola en l'interior de l'ex-pretura.
Cine
En Casamassima han segut rodada películes, séries i curtmetrages:
- El signe de rabosot (1963)
- Uerra (2009), curtmetrage premiat com "millor curtmetrage internacional"
- Pietro Mennea - La flecha del Sud (2015), fiction Rai 1
- En la película La banda dels honests, Totò (que interpreta el porter del palau, Antonio Buonocore) cita en un cameo la ciutat de Casamassima, quan en posa les bosses de correu en els buçons dels veïns diu entre sí i sí :"Altobelli... Casamassima". El ester egg s'explica aixina: Renato Altobelli, el proyector d'un cine de Bari i a continuació fotógraf del poble de Casamassima, era un gran amic de Totò, el qual havia decidit citar-ho d'esta original manera
- Lliberes d'elegir (2018), série Rai 1
- Rics de Fantasia (2018), película
- Latrin Lover (2019), serie web en Ninni De Lauro i Piero Bagnardi
Acontenyiments
Casamassima té dos patronazgos: Nuestra Señora del Monte Carmelo, la festa de la qual se celebra l'últim dumenge de juliol, i san Roque, la festivitat de la qual se celebra el segon dumenge de setembre. L'estàtua del sant es du en processó en un ric mantón d'argent donada pels habitanted de Casamasima emigrats i cobert de joyes d'or, donados d'any en any pels devots per gràcia requerida o rebuda. Coincidint la festa en els dies inicials de l'any escolar, hi ha un dit que recita: "A sant Rocco deixa la bola i agarres la castanya", referit a com es dega deixar els jocs (simbolisats per la bola), per a posar-se la castanya (típic dels devantals escolars del XX sigle).
Una atra tradició local és aquella de les pupe de la quarantana (sèt nines: Anna, Pagà, Rebecca, Susanna, Lázaro, Palmera i Pasqua). Estes estan expostes a l'inici de la Quaresma, cada dumenge de Cuaresma, es lleva una fins a Pascua.
Infraestructura y transporte
Es pot aplegar fàcilment al centre de la ciutat a través de les principals rutes Bari-Taranto, a saber:
- SS 100 de Gioia del Colle
- SS 172 dels Trulli
Ferrocarriles
El poble està comunicat al restant de la Pulla per mig de la llínea ferroviària dels Ferrocarriles del Sudeste.
L'Estació de Casamassima està situada sobre la "Bari-Putignano (via Casamassima)" dels Ferrocarriles del Sudeste i unix el poble en la capital de Regió i atres veïns en trens cada hora.
Autobús
Està també en un servici autobusos dels mateixos Ferrocarrils del Surest, dels autobusos Miccolis, autobusos Mastrorocco i Dissabte Viages.
Ademés està comunicada també en ciutats europees per mig de les autobusos Marí i en les demés regions en les autobusos Marozzi i GBS.
Administració
A continuació es presenta un quadro relatiu a les administracions que s'han succeït en este municipi.
Hermanamientos
Deportes
El principal equip futbolístic del poble (A. S. D. Casamassima) ha militat sempre en campeonats de nivell aficionat.
Referències
- ↑ «Población residente al 31 de mayo de 2024». Instituto Nacional de Estadística (ISTAT). Consultat el 10 de agosto de 2024.
- ↑ «In Puglia c'è una città blu come quelle di India e Marocco: un'architetta svela il filo che le lega» (en it). la Repubblica. Consultat el 2021-06-25.
- ↑ «Casamassima» (en it). Associazione Borghi Autentici d'Italia. Consultat el 2021-06-25.
- ↑ «Casamassima, de sus orígenes a nuestros días». Municipio de Casamassima. Consultat el 11 de agosto de 2024.
- ↑ .
- ↑ 6,0 6,1 «Vaaz, famiglia» (en it). Consultat el 2021-06-25.
- ↑ (en it), Levante.
- ↑ «Paese azzurro – Borgo antico» (en it). Consultat el 2021-06-25.
- ↑ «NaturalMete - itinerari cicloturistici nel sud-est barese» (en it). Archivat des d'el original, el 2020-08-05. Consultat el 2021-06-25.
- ↑ «Residenti stranieri: popolazione residente e bilancio demografico al 31 dicembre 2019» (en it). Consultat el 2021-06-25.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Casamassima» de Wikipedia en italià publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Casamassima.
Bibliografía
- Levante (ed.). .