Iglésia dels Sants Abdon i Senent
Ermita de sant Roc, en Carpesa.

Carpesa és una pedania de la Ciutat de Valéncia, situada al nort de la ciutat, en plena comarca de L'Horta Nort.

GeografiaEditar

Carpesa llimita al nort en Alfara del Patriarca, a l'est en Vinalesa i Bonrepòs i Mirambell, a l'oest en Benifaraig i Borbotó i al sur en Poble Nou i Tavernes Blanques. El seu accident geogràfic principal és el Barranc del Carraixet.

HistòriaEditar

Durant l'época musulmana Carpesa era una alqueria. Jaume I la vengué al marqués de Villena, qui la otorgà a l'Orde del Temple. Ells feren en Carpesa un convent. En la desaparició dels senyorius es feu municipi independent. De la parròquia de Carpesa se separaren la vicaria de Borbotó, Mirambell i Bonrepós el qual tenia Cases de Bàrcena. Fon un municipi independent fins a l'any 1900, any en el qual fon declarada com pedania de la ciutat de Valéncia. Finalment en la primera mitat del sigle XX se separà de Poble Nou.

DemografiaEditar

Segons el cens del INE de l'any 2023, conta en una població, de 1.196 habitants.

Evolució demogràfica
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1986 2001 2005 2009 2023
790 752 1.165 932 1.044 1.196 1.298 1.417 1.362 1.258 1.245 1.293 1.196

TradicionsEditar

A pesar dels seus pocs habitants, Carpesa se caracterisa per mantindre vives diferents tradicions culturals a lo llarc de la seua història. Eixemple d'açò son les celebracions de festes populars com les Falles de Valéncia, Festes Patronals i l'existència d'associacions culturals, com l'Associació Cultural Taurina El Carpesà, l'Universitat Popular de Valéncia, la Llar dels Jubilats, la Banda de música de Tambors i Cornetes i el seu Club de Hockey.

PatrimoniEditar

Iglésia del sants Abdon i Senent: es construí en el sigle XIII quan Carpesa encara pertanyia a Montesa. Te una fachada de pedra i un alt campanar. L'interior és barroc i altament ornamentat. Primer estigué dedicada a Sant Pere pero en 1949 es canvià als Sants de la Pedra.

Ermita de Sant Roc: es troba a les afores del poble, al final del carrer del seu nom. Es construí en el sigle XIX pels veïns. Antigament albergava el cementeri.

EconomiaEditar

La gran majoria del seu terme és una gran horta valenciana, la seua indústria es basa en una centenària i important caldera i una fàbrica de figuretes. El poble conta en varis bars, una drogueria, dos forns, una tenda de mobles i un chicotet supermercat.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

Enllaços externsEditar

Commons