Calendari romà

El calendari romà va ser el primer sistema per a dividir el temps en l'Antiga Roma. Segons la tradició mítica, el calendari romà va ser creat per un dels seus dos primers reis, Rómulo.

Erro al crear miniatura:

Calendari romà

El primitiu calendari romà fixava la duració dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts en mesos llunars de 29 o 30 dies. El més era la fracció major i el dia la menor, encara que despuix es va dividir en hores.

Els romans consideraven que el dia s'iniciava a mijanit. En establir-se l'any li varen fixar una duració de 10 mesos (sistema decimal), pero més tart, per influència grega, es va passar a l'any de 12 mesos, en 368 dies i ¾ d'un atre, en mesos de 30 i 29 dies alternativament, i cada dos anys un any en 13 mesos, sistema que s'ajustava progressivament en suprimir-se o agregar-se dies. Aixina, es va establir un any que començava en primavera (en el més dedicat al deu de la guerra Mart, o siga, el més martius = 'març'). Després seguien el més que s'obri (aprilis = 'abril'), el del creiximent (maius = 'maig') i el del floriment (junius = juny). Després els mesos seguien per orde del quint al dècim: quintilis (juliol), sextilis (agost), septembris (setembre), octobris (octubre), novembris (novembre) i decembris (decembre); seguia el més d'obertura dels treballs agrícoles (januarius = giner) i el més de les purificació (februarius = febrer). Si s'afegia un atre més, este no tenia nom pero se li cridava mercedonius per estar consagrat a la paga.

En els progressius reajustaments es varen fixar mesos de 31 dies (març, maig, juliol i octubre), de 28 dies (febrer, que cada quatre anys tenia 29 dies) i de 29 dies (els demés) i es intercalaba un més de 27 dies cada dos anys. Aixina, el primer i el tercer any del cicle tenien 355 dies cada u; el segon any, 383 dies, i el quart any, 382 dies, és dir, en total 1 474 dies. Cada més es dividia en semanes d'entre 4 i 9 dies: la segona i la quarta semana del més eren de 8 dies, la tercera de 9 dies (llevat en febrer que eren 8 i en el intercalar que eren 7) i la primera semana era de 6 dies en els mesos de 31 i de 4 en els demés. L'anunci de la duració de la primera semana es dia anunci de les calendas. A les semanes de nou dies el nové dia es dia nonae o nonas i al primer dia de la tercera semana se li cridava idus (o ides). A cada periodo de cinc anys se li cridava lustre degut a que es feyen sacrificis (lustrum) l'any següent a la revisió del cense, que era cada quatre anys.

Este sistema es va utilisar fins al 46 a. C., any en el que Juliol César, que en eixe moment era dictador i Pontifex Maximus, va decretar una reforma en el calendari, assessorat pel grec Sosígenes d'Aleixandria, i va crear el cridat calendari juliano.