Bronze de Lascuta
El Bronze de Lascuta és una placa de bronze proveïda d'una anella lateral, que medix 22,4 x 14 x 0,2 cm i conté el resum d'un decret pretorial en llatí. Va ser trobat en la localitat d'Alcalà dels Gazules (Càdis) en el sigle XIX.[1]
És un document d'una gran rellevància històrica per ser, fins a la data, el document en llatí més antic trobat en Espanya i en tota la península ibèrica. Està escrit en un llatí encara revestit de cert arcaisme, característic de l'inici del sigle II a. C.
Troballa i estudi
No existix consens sobre la data i el lloc en que va ser trobat el bronze de Lascuta. Tradicionalment s'ha considerat que es va trobar en 1866 o 1867 en el lloc conegut com a Taula del Esparragal, a on es trobaria l'antiga Torre de Lascuta (Turris Lascutana en llatí). No obstant, recentment el historiador Ismael Almagro va llançar el hipòtesis de que s'hauria trobat en 1863 a raïl de l'ampliació portada a terme en la Parròquia de Sant Jorge d'Alcalà dels Gazules, concretament en uns terrenys adjacents adquirits dit any sent retor Francisco de Paula Castro i Moreno, qui possiblement va vendre el bronze a l'ingenier polac Ladislas Lazeski, que a la seua volta, presumiblement, ho va vendre al Museu del Louvre de París.[2] No obstant, davant l'absència d'una prova fefaent d'esta última hipòtesis, deu prevaldre la notícia donada pel propi ingenier, qui va comunicar oficialment la notícia en París, i va detallar el lloc de les "menudes excavacions" en les que va aparéixer, prop d'una mina i d'un camp en ruïnes antigues, "a 6 km d'Alcalà dels Gazules".[3]
Siga com anara, el bronze va ser estudiat per varis autors des de 1867, i per Emil Hübner i Theodor Mommsen en el CIL II, 5041, en un excelent dibuix; durant el XX ho va anar per atres varis autors, entre ells Álvaro d'Ors o Charles Saumagne, J. López Castro i uns atres.[4]
Exposició
Actualment es troba en el Museu del Louvre, encara que en el saló de plens de l'Ajuntament d'Alcalà dels Gazules i en el Museu Arqueològic de Jerez de la Frontera s'exponen còpies.[5][6]
Vore també
Referències
- ↑ La peça, en un resum bibliogràfic exhaustiu, en Díaz Ariño, Epigrafia Llatina Republicana de Hispania (ELRH), Barcelona, 2008, nº U1, pp. 191-195.
- ↑ "Veritats i mentires entorn al Bronze de Lascuta" (I-III), octubre de 2014 (consultat el 9 d'octubre de 2016).
- ↑ L. Lazeski, "Unix tessère en bronze munie de sò anneau et portant unix inscription latine", Comptes rendus dones séances de l'Académie dones Inscriptions et Belles-Lettres (París), vol. 11/1, 1867, págs. 225-226. Sobre el lloc diu lliteralment, encara que en errata, "vaig situar à 6 kil. de Alcala de les Garules".
- ↑ Vegen-se autors i debat fins a 1989 en Hidalgo de la Vega, "El bronze de Lascuta: Un balanç historiográfico", Studia Historica. Història Antiga 7, 1989, págs. 59-66., i de forma més completa en la ya citada monografia de B. Díaz Ariño (2008).
- ↑ "El bronze de Lascuta: Una inscripció en el context de l'imperialisme romà del s. II a. C.". Va ser peça del més de giner de 2013 en el Museu Arqueològic Municipal de Jerez de la Frontera, en un acte organisat per l'Associació d'Amics del Museu, en un text firmat per J. Montero Vítores, del Centre d'Estudis Històrics Jerezano.
- ↑ «L'alcaldesa rep el ‘Bronze de Lascuta’ de mans d'Amics del Museu Arqueològic». Archivat des d'el original, el 1 de juny de 2016. Consultat el 25 de giner de 2013.
Bibliografia
- García Romero, Fco. A.- Vega Geán, A. (2022): “El bronze de Lascuta i el llatí de Paulo Emilio”, en La peça del més: 29 de giner de 2022, Museu Arqueològic Municipal de Jerez de la Frontera.º
- Pascual Sánchez, P. (2022): Inscripciones llatines en l'Hispania del s.II a.C.: comentari filològic del bronze de Lascuta (Càdis). Treball de fin de Grau en Filologia Clàssica, tutorizado per la Prof.ª Dr.ª S. I. Ramos Maldonado, Universitat de Càdis.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bronce de Lascuta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.