Bosc dels cedres de Deu
Els Cedres de Deu o Arz ar-Rabb (en àrap أرز الربّ, lliteralment "Cedres del Senyor i Criador") són els supervivents dels immensos boscs de cedres que cobrien antigament les ales del monte Líban. La seua fusta va ser explotada pels assiris, els babilònics i els perses aixina com els fenicis. La fusta era especialment estimada pels egipcíacs per a la construcció naval. Salomó els va utilisar en la construcció del primer temple de Jerusalem i l'Imperi otomà també els va utilisar per a construir el seu sistema de ferrocarril.[1]

Història
En l'Antiguetat, Líban contenia grans boscs de cedre per lo que la seua image és el símbol del país sancer. Hui despuix de sigles de persistent tala el tamany dels boscs s'ha reduït i tan sol en les àrees montanyoses del país perduren grans boscs. Est és el cas del mont Makemel que domina el païsage del vall de Qadisha en a on a una altitut de més de 2000 metros es troben els cedres de Deu. Quatre d'ells han alcançat una altura de 35 metros en troncs que van des dels 12 fins als 14 metros de circumferència.[1] La preocupació pels cedres bíblics de Deu va dur a que en 1876 es construïra un mur de pedra, finançat per la regna Victoria de Gran Bretanya. Este mur protegix als brots jóvens de les cabres que s'alimenten d'ells.[1]
Estat actual
El bosc està rigorosament protegit. És possible la seua visita acompanyat d'un guia autorisat. Despuix d'una fase preliminar en la qual es va rebujar la terra de detrito, les plantes malaltes varen ser tractades i la terra fertilizada, es va iniciar un programa massiu de repoblament forestal pel comité dels amics del bosc del cedre en 1985. Els fruts d'este treball solament es podran apreciar en les pròximes décades pel llent creiximent del cedre.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Els Cedres.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bosc dels cedres de Deu.
- The Cedars (Al Arz) (anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bosque de los cedros de Dios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.