Belaiskom és la transcripció fonètica lliteral dels epigrames escrits en signario ibèric que apareixen en certes monedes Celtíberas, falcades de la primera época romana de Hispania, que la seua ceca va poder estar ubicada en una antiga ciutat denominada Konterbia Belaiska o ben Contrebia Belaisca, els restants arqueològics de la qual es troben en el lloc denominat Cabezo de les Mines en Botorrita, Saragossa (Espanya). No existix consens en la comunitat científica sobre l'atribució d'esta ceca a dita ciutat i les hipòtesis sobre la seua localisació són àmpliament discutides.

Possibles localisacions

Esta ceca pertany al grup dels belos, poble celtibérico del Valle de l'Ebre, el riu Xaló i el Jiloca,[1] encara que la seua localisació extacta és objecte de numeroses hipòtesis. M. Beltrán considera que les monedes de llegenda Belaiskom pertanyen a la mateixa ceca que les de Konterbakom Bel, que s'atribuïxen a Contrebia Belaisca.[2] En cas que fora una ceca independent, propenca a dita ciutat, les localisacions possibles són Osma (Soria, Espanya) i Osma del riu Alhama (Logronyo, La Rioja, Espanya).[3] Coincidint en esta última hipòtesis mencionada, Francisco Villar aporta un argument llingüístic que disociaría el significat de Belaiskom com etnónimo de Belaiska.[4]

Emissions

Es coneixen dos emissions de monedes d'esta ceca,[5] en la primera, de finals del II, falca unitats i mitats de bronze. Les primeres en l'anvers mostren un cap viril en dos delfins i el signe ibèric BE; en el revers el ginet en llança i la llegenda BELAI-SKOM. En els divisores, d'igual anvers, el revers presenta el cavall galopant en la llegenda de la ceca.[6] La segona emissió es data a principis del I i d'ella es documenten unitats de bronze de tipologia idèntica a l'emissió anterior, a excepció dels delfins de l'anvers: en estes poden aparéixer dos, un o cap.[7]

Referències

  1. ↑ Salines de Fredes, M., Els pobles prerromanos de la península Ibèrica, Akal S.A., Madrit, 2007, pp. 95-96
  2. ↑ Beltrán, M., Problemes entorn a la ciutat de Conterbia Belaisca, NUMISMA XXVI, 139-143, 1976, pp.71-84 Beltrán, M., Problemes entorn a la ciutat de Conterbia Belaisca, NUMISMA XXVI, 139-143, 1976, pp.71-84
  3. ↑ Villaronga, Corpus nummum hispaniae davant Augusti aetatem, Jose A. Herrero S.A., Valéncia, 1994, p.281
  4. ↑ Villar, F., Estudis de celtibérico i de toponímia prerromana, Edicions Universitat Salamanca, 1995, pp.138-139
  5. ↑ Villaronga, L., Numismàtica antiga de la Península Ibèrica, Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, Barcelona, 2004, p.172-173
  6. ↑ Villaronga, Corpus nummum hispaniae davant Augusti aetatem, Jose A. Herrero S.A., Valéncia, 1994, p.281, monedes nº 1 i 2
  7. ↑ Ibid., monedes nº 3-5

Vore també


Referències