Basagain

El poblat de Basagain és un jaciment arqueològic ubicat en la localitat guipuscoana d'Anoeta en el País Vasc en Espanya. Es tracta d'un poblat fortificat de l'Edat del Ferro que té la categoria de "Conjunt monumental".

Basagain

El jaciment va ser descobert en l'any 1989 i es va escomençar a excavar en 1993 pels arqueòlecs Xabier Peñalver i Eloísa Uribarri de la Societat de Ciències Aranzadi. Despuix de vàries troballes d'interés, en l'any 2018 es va trobar una laja en un conjunt de llínees rectes que conformen una trama urbana considerada com "el primer pla urbà de la Prehistòria en Euskal Herria".

Descripció

El poblat fortificat de Basagain s'ubica en el tossal del mateix nom que s'eleva 295 metros sobre el nivell de la mar situada en la vall del riu Oria. Té una extensió de 2,8 hectàrees el perímetro de les quals està fortificat per mig d'un mur defensiu. En l'interior s'han trobat restants de vivendes construïdes de fusta i fanc, ferramentes i aperos fets en ferro (es va trobar un forn baix de fundició de ferro datat entre els sigles II i IV abans de Crist.) aixina com evidències del maneig de l'agricultura, ganaderia i comerç.

Entre les troballes destaquen els realisats en l'any 2018 en que es varen trobar decenes de fragments de lajas en incisions rectilíneas variades. Varen trobar una série d'esteles decorades, localisades de forma pràcticament alineada en lo que poguera correspondre en una entrada al recint fortificat. Alguns dels traços varen ser realisats a mà alçada mentres que per a uns atres es va utilisar algun tipo de soport guia a modo de regla. Les esteles apunten a una notable complexitat mental dels seus autors i no tenen finalitat coneguda. Una d'elles, una laja de pedra arenisca triásica de 36,5 per 29,5 centímetros en una gruixa d'entre 3,5 i quatre centímetros, està gravada en una de les seues cares en llínees paraleles realisades en el sentit llongitudinal de la peça. Als costats d'estes llínees hi ha bandes rectangulars separades entre sí en ocasions per franges. Estes bandes estan molt definides i ocupades per gravats travesseres rectilíneos en distints sentits i alguns dels espais estan marcats en un gravat en forma de "X". El hipòtesis que plantegen els arqueòlecs que realisen l'estudi del camp és que es tracte de

una planta d'una part del poblat de Basagain, definint un eix o carrer central transversalment i a abdós costats lo que pogueren ser vivendes clarament diferenciades entre sí.

Els traços guarden similitut en les estructures urbanes d'atres poblats similars com de L'Hoya en Laguardia (Àlaba) o el del Alt de la Creu de Corts en Navarra. Una atra hipòtesis és que

es tracta d'una representació de parceles diferenciades en les que s'hagen reflectit per mig de marques distintes, propietats, tipos de cultius o atres aspectes. .../... De ser una representació d'algun aspecte del poblat estaríem davant un cas únic fins a la data per a este periodo.