Cartes Valencianes, edició de l'any 1778

La baralla espanyola consistix en un conjunt de 48 cartes per a jugar.[1]

Tradicionalment se dividix en quatre famílies, normalment nomenades pals, cada u numerat del 1 al 12, que són: oros, copes, espases i bastos (est orde coincidix en el còdic per a "pintar les cartes"). Les figures corresponen als números 10 "sota", 11 "cavall" i 12 "rei", respectivament. Per a certs jocs se dividixen en pals curts (oros i copes) i llarcs (bastos i espases).

Històricament se fabricaren versions a on la baralla no duya els números 8 i 9, per lo que solament proveïen 40 naips, açò no era infreqüent degut a que existien jocs molt populars que no els usaven. Actualment certes baralles inclouen ademés 2 comodins, per això poden ser de 40, 48 o de 50 naips depenent del joc. La baralla espanyola ademés és utilisada en els llocs històricament lligats a Espanya: Iberoamèrica, Guinea Equatorial i Filipines.

SimbologiaEditar

La simbologia dels pals és la següent:

  • L'or, representaria la noblea i la burguesia.
  • La copa, el clero.
  • L'espasa, als cavallers.
  • El bastos, al poble pla.

Jocs freqüents en EspanyaEditar

Entre els numerosos jocs de la baralla de cartes espanyola, podem citar:

  • Guinyot
  • Truc
  • Brisca
  • Cinquet
  • Tute
  • Mus
  • Ronda
  • Granera
  • Gilé, giley o quaranta i una
  • Chinchón
  • Julepe
  • Solitari

GaleriaEditar

 
Baralla espanyola completa (48 cartes)

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Corominas, Joan y Jose Antonio Pascual 1981 "Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico" Madrid: Gredos s.v. "naipe"
  • Chamorro Fernández, María Inés. Léxico del naipe del Siglo de Oro, 2005
  • Josep Brunet y Bellet. Lo joch de naibs, naips o cartas. 1886, página II

Enllaços externsEditar

Commons