Balada
La balada[1] és una forma d'expressar la vora cortesano del final de l'Edat Mija en Europa, que apareix en el XIV.[2] La poesia és d'orde narratiu i curta.[3] En efecte, la balada té la particularitat de repetir un mateix vers, tornada, al final de cada tres estrofes. Està constituïda per octosílaps i les rimes estan creuades. Com a regla, la balada medieval escomença sempre en la paraula Príncip. Encara que no cal confondre la balada romàntica en la poesia.
A partir de la segona mitat del XX, es va desenrollar la balada romàntica, en especial les d'orige llatí, com a estil musical en identitat pròpia per a les persones que s'amen.[2]
La balada musical o lírica
En el XIX Frédéric Chopin va compondre quatre obres per a piano en este títul, evidentment inspirades en el gènero lliterari. En això va donar llum a un nou gènero: la balada.
Esta creació va ser feta en el periodo romàntic, a principis del XIX.
La balada romàntica
- Artícul principal → Balada romàntica (poesia).
En l'influència de l'anglosaxó, el sentit de la paraula s'allarga a un recital o una cançó que conta la vida d'una persona o alguns fets precisos. El recital és sempre épico (acostant-se a la gesta), normalment dramàtic i a voltes còmic. Si parla de l'amor entre dos persones l'identifiquem en el romançada.
La balada com a música popular
- Artícul principal → Balada romàntica.
S'origina en els Estats Units, despuix de la comercialisació dels discs en la década de 1920, quan decidixen cridar "ballad" als temes llents de temàtica romàntica; la seua aparició es deu a una cultura floreciente causada per les migracions d'Europa cap a Amèrica a causa de la Primera Guerra Mundial. Es definix com una melodia cantada acompanyada per una instrumentació ensoñadora i senzilla. El seu atractiu es deu a la seua influència de la música clàssica, i entre els primers gèneros populars que varen guanyar acceptació utilisant una orquesta simfònica primerament influirà solament en Europa, que presenta música idèntica, encara que Llatinoamèrica es tancarà als estils americans a causa de l'importància de la seua música pròpia. El sur europeu debuta en els anys 1960 i Espanya invadirà en l'estil en les seues produccions a Llatinoamèrica valent-se a voltes de cantants llatins que graven en sagells ibèrics; Itàlia i França traduiran la seua balades a varis idiomes fent-se internacionals.
Eixemples de balades
- Ballade dones dames du temps jadis de François Villon, posada en música per Georges Brassens.
- Les quatre balades per a piano (opus 23, 38, 47 i 52) de Frédéric Chopin.
Balades en el roc n' roll i el metal
- Artícul principal → Power ballad.
Tant en el gènero roc com en el metal les balades apareixen i es desenrollen entre les décades de 1950 i 1980. El cantant Elvis Presley va començar a incorporar balades romàntiques al seu repertori a mitan de la década de 1950, tant de la seua pròpia autoria, com Love em tendir, de la mateixa manera que interpretacions d'atres autors, com els recurrents compositors Jerry Leiber i Mike Stoller entre les que destaquen Loving you, que al mateix temps donava nom a una de el seu películes "Dò't" i inclús el tema Love em [4] fent us més freqüent de les mateixes durant la década de 1960 en el seu películes , a on va aplegar a incorporar balades inclús dins de l'estil de la música hawaiiana.
Per una atra part també en els anys 50 el cantant texano Buddy Holly i el mexicà nortamericà Richie Valens varen escriure algunes famoses balades com Words of love i Donna respectivament.
En el roc les balades es varen convertir en posterioritat en els principals grans èxits de solistes, algunes bandes i també en clàssics de la música popular. Cançons com I wish it would rain down de Phill Collins, Rocket man d'Elton John, November Rain de Guns N' Roses, Nobody's Fool de la banda nortamericana de glam metal Cinderella, Aerosmith en el tema Dream On o I Dò't Want to Miss a Thing, Skid Row en la cançó 18 and Life, i Led Zeppelin en Stairway to heaven entre moltes atres.
En el metal i en especial en el subgènero soft meta l per la seua banda, Metallica és un referent per les seues balades (en cançons com Fade To Black, Welcome Home (Sanitarium), One i Nothing Else Matters), de la mateixa manera que la banda alemana Scorpions (en temes com Still Loving You, Holiday, Wind of Change i Send Em an Angel) o Aerosmith en temes com I Dò't Want to Miss a Thing de la película Armagedón o Crazy per citar solament algunes.
Atres bandes, com Def Leppard, Bon Jovi o el grup suec Europe (en el tema Carrie) han compost célebres balades.
El grup nortamericà Five Finger Death Punch ha conseguit guanyar fama gràcies a les seues balades de metal
Vore també
- Balada és el títul d'una cançó de Jacques Brel.
- Balades és una recopilació de poemes de Johann Wolfgang Goethe publicat en 1787.
Referències
- ↑
- ↑ 2,0 2,1 «Definición de Balada» (en es-es). significado.com. Consultat el 2024-03-26.
- ↑ «Balada - EcuRed» (en es). www.ecured.cu. Consultat el 2024-03-26.
- ↑ «Search Results - - 55 Results» (en en). UNT Digital Library (2024-03-19). Consultat el 2024-03-26.
