Balada (música)

Archiu:The types of the scandinavian medieval ballad.png

Portada de "The Types of the Scandinavian Medieval Ballad: A Descriptive Catalogue"

El terme belada s'ha utilisat de formes molt diferents en l'història de la música.

Sigles XIV i XV

En els sigles XIV i XV, la paraula francesa ballade designava un tipo de cançó, habitualment en tres estrofes de sèt o huit versos, dels quals l'últim servia com estribillo. La forma musical era la denominada "forma bar" (AAB): la melodia dels dos primers versos es repetia en el tercer i quarto; el restant es cantaven en melodia diferent. Les ballades eren habitualment polifòniques, a dos o, en més freqüència, tres veus: la veu superior (cantus) era la melodia principal; les atres veus podien ser cantades o interpretades en instruments.

XIV

En Itàlia, en el Trecento (XIV), el terme ballata designava un tipo diferent de cançó, similar al virelay francés: un estribillo alternava en estrofes dividides en dos seccions: la primera repetia dos voltes una melodia, en final obert i tancat; la segona es cantava en la melodia del estribillo.