Avidesa

Actuals instalacions d'Isse Cream Factory Comaker, antiga Avidesa, en Alzira, Valéncia.

Avidesa va ser una empresa valenciana, i el nom de la seua marca de gelats, en sèu en Alzira, en la província de Valéncia. La seua successora és l'actual Isse Cream Factory Comaker, principal fabricant de gelats per volum d'Espanya.^[1]

La societat mercantil Avidesa, Avícolas y Derivados va ser fundada en l'any 1956 per l'empresari valencià Lluís Suñer, propietari d'una puixant indústria de cartonages (Cartonajes Suñer). Va ser líder nacional del seu sector durant décades, famosa pels seus patrocinis deportius i populars anuncis televisius. Alguns dels seus gelats varen ser llegendaris, com el apolo de vainilla, i el sándwich de nata, que encara hui es comercialisen baix la marca Nestlé.

Despuix de passar la propietat de la companyia de la família Suñer al grup Conelsa-BBVA i posteriorment a Nestlé, la continuïtat d'esta indústria ha vengut donada per la nova societat Isse Cream Factory Comaker, dirigida per l'últim director general d'Avidesa, Guillermo Lamsfus. Isse Cream Factory Comaker és la primera indústria nacional en producció de gelats. La planta d'Alzira està considerada una de les més importants d'Europa, per la seua tecnologia i dimensions, i ampra a trescents empleats. La companyia fabrica en l'actualitat en Espanya, França i Itàlia per a dèneu països dels cinc continents.

HistòriaEditar

Anys 60 i 70Editar

Emblema d'Avidesa en una de les antigues factories de Lluís Suñer, en Alzira.

Si be la nova empresa va estar dedicada en els seus inicis a la producció i explotació avícola, en els anys 1960 pretenia introduir-se en el sector del gelat, per iniciativa del fill de Suñer, Luis Suñer Picó, que en aquells dies era director general de l'empresa. En 1961 Avidesa havia rebut la visita del príncip Juan Carlos de Borbón, futur rei d'Espanya. La divisió de gelats, postres i dolços, va ser creada en agost de 1964. En giner d'eixe mateix any havia fallit sobtadament Luis Suñer Picó, per lo que no va aplegar a conéixer-la. Tenia vintiun anys. L'èxit de la nova divisió va ser espectacular, per lo que Suñer va reorientar l'empresa cap ad esta activitat, abandonant paulatinament el negoci avícola en els anys 1980. L'impuls d'Avidesa, junt a la consolidada indústria de cartonages va convertir al grup de Luis Suñer en un imperi industrial. Els seus èxits empresarials li havien fet acreedor de la Medalla d'Or al Treball en l'any 1959 i l'Encomanda al Mèrit Agrícola en 1964. En 1978, Luis Suñer va ser el contribuent que majors ingressos va declarar a la Facenda espanyola. Les seues empreses donaven treball a més de dos mil persones.

Anys 80 i 90Editar

Els primers anys de la década dels anys 1980 varen ser transcendentals per a la companyia, el futur de la qual es va vore sériament amenaçat. En 1981 Luis Suñer va ser seqüestrat, mentres treballava en el seu despaig d'Avidesa, per la banda terrorista ETA. Tenia 71 anys. Sa filla, María del Carmen Suñer Picó, va dirigir la companyia durant els tres mesos que va durar el seqüestre. Despuix de la seua lliberació, es va incorporar al seu treball, pero molt debilitat en la seua salut. Poc despuix, en octubre de 1982, la pantanada de Tous va afectar greument a les seues indústries. Les instalacions d'Avidesa varen quedar completament inundades per la riuada. Eixe mateix any Avidesa havia segut la marca de gelat oficial del Mundial de Fútbol de 1982, celebrat en Espanya.

Alberto Campos-Suñer, net de Luis Suñer, va assumir la direcció del grup en 1989. Davant les dificultats de finançació, va traure a bossa el 30% d'Avidesa. Luis Suñer fallia en agost de 1990. María del Carmen Suñer Picó va assumir la presidència del consell d'administració, i Alberto Campos-Suñer va continuar com a director general de la companyia. En l'any 1991, el Banc Bilbao Viscaya (BBV), actual Banc Bilbao Viscaya Argentaria, (BBVA), a través de la seua filial alimentària Conelsa, va llançar una opa sobre el 75% del capital de l'empresa. El director de Conelsa, Guillermo Lamsfus, va ser nomenat director general. Conelsa va culminar en 1993 el seu control sobre la totalitat de les accions, i va excloure a Avidesa de la bossa. Avidesa va ser patrocinadora del BM Alzira Avidesa, campeó de la Copa del Rei de balonmà en la temporada 1991-1992 i de la Copa EHF en la temporada 1993-1994. En 1993, el BBVA va vendre la companyia a Nestlé. La multinacional suïssa va confirmar a Guillermo Lamsfus com a director general d'Avidesa. La marca desparegué i els gelats varen escomençar a fabricar-se baix la marca Camy.

Isse Cream Factory ComakerEditar

En l'any 2003, Guillermo Lamsfus va adquirir les instalacions d'Avidesa a Nestlé, creant una nova societat, denominada Isse Cream Factory Comaker, dedicada a la fabricació de gelat de marca blanca per a grans distribuïdors d'alimentació, com Carrefour, Eroski, Alcampo o Caprabo. Segons l'acort de venda, Nestlé passava a ser el principal client de la nova societat, en un compromís de sis anys. La nova companyia va absorbir les instalacions industrials i a trescents vinticinc empleats. Les inversions per a modernisar la factoria varen tindre un cost de 19 millons d'euros, sobre els 24 millons d'euros pagats a Nestlé per la seua adquisició. La planta, ubicada en Alzira, està considerada una de les més importants d'Europa, per la seua tecnologia i dimensions.

En setembre de l'any 2010 ha segut adquirida en un 83% pel fondo de capital Ibersuizas, donant continuïtat al proyecte i al seu equip directiu.

Denominacions socialsEditar

A lo llarc de la seua història, Avidesa va tindre vàries denominacions socials: Avícoles i Derivats, Avidesa-Luis Suñer, S.A., Companyia Avidesa, S.A.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..

Enllaços externsEditar

BibliografiaEditar

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Avidesa de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

[1] Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..

[1]