Asplenium serratum (tapiria, calahuala o calaguala) és una espècie botànica de falaguera pertanyent a la família de les aspleniàcees. És una epífita o litófita, que creix en troncs d'arbres, calcàrees erosionades[1] i rocosidades.[2]

Asplenium serratum
Soros
Vista de la planta
En el seu hàbitat
Full

Descripció

Són epífites o rupícoles; en rizoma de 3-5 o més cm, per lo general densament cobert per raïls alambrinas; escates 5-12 x 0.5-2.5 mm, estenent-se com escates ramificadas més curtes cap a la costella mija de la làmina sobre abdós superfícies, linear-aciculares, aplanadas o torçudes, clatradas, pardo obscur o negre, la base auriculada, els màrgens cortament i distantement denticulades; fulls 20-80(-115) x 3.5-14(-16) cm, obertament fasciculadas, monomorfas; pecíol 0-5(-12) cm x 2-6 mm, subterete en el costat adaxial més aplanado, generalment vert; làmina 20-110 x 3.5-14(-16) cm, simple, linear-oblanceolada, largament atenuada cap a la base, abruptament acuminada o aguda cap a l'àpiç, subcoriácea, vert-grisáceo en secar, llaugerament discolora o no, entera llevat profundament crenada en fulls fèrtils jovenils, els màrgens alguna cosa irregulars i subondulats, crenulats o serrat-crenulats, cartilaginosos, l'àpiç cuspidado o acicular; nérvulos simples o 1-bifurcados prop de la base, marcadament paralels, terminant en hidatodos inconspicuos prop dels màrgens; soros 5-50 mm, irregulars en llongitut pero regulars sobre els nérvulos, des de prop de la costella mija a escassament més de 2/3-3/4 de la distància als màrgens; indusio de 0.3-0.5 mm d'ample, hialino, verdoso, sancer, palés o rarament tornat cap a arrere en la madurea; espores pardo clar, bilaterals, la perispora arrugada.[3]

Distribució

És nativa d'Argentina (Iguazú),[4] Brasil, Perú, Equador, Colòmbia,[5] Belize,[6] Guyana Francesa;[7] Centroamérica, Guatemala,[8] Hondures,[9] República Dominicana; Carib, Cuba;[10] Mèxic, Estats Units (rara en centre i sur de Florida, a on està llistada com espècie amenaçada.[11][12]

Referències

  1. ↑ Flora de EE.UU.. «Asplenium serratum». Consultat el 25 de novembre de 2007.
  2. ↑ Florida Natural Areas Inventory. «Asplenium serratum». Archivat des d'el original, el 24 de maig de 2011. Consultat el 25 de novembre de 2007.
  3. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Trop
  4. ↑ SIB.GOV.AR Sp.
  5. ↑ http://www.siac.net.co/biota/bitstream/123456789/74/1/pterid%C3%B3fitos.pdf
  6. ↑ Asplenium serratum L
  7. ↑ Herbier de Guyane
  8. ↑ [enllaç trencat]
  9. ↑ Asplenium serratum, | Hondures Selvat
  10. ↑ https://web.archive.org/web/20071214015220/http://www.ecosis.cu/cenbio/biodiversidadcuba/flora/pterodofitos.pdf
  11. ↑ United States Department of Agriculture. «Asplenium serratum». Consultat el 25 de novembre de 2007.
  12. ↑ Florida Natural Areas Inventory. «Asplenium serratum». Archivat des d'el original, el 24 de maig de 2011. Consultat el 25 de novembre de 2007.

Bibliografia

  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Correja A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  3. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
  4. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & S. Knapp. (eds.) 1995. Psilotaceae a Salviniaceae. Fl. Mesoamer. 1: i–xxi, 1–470.
  5. Dodson, C. H. & A. H. Gentry. 1978. Flora of the Riu Palenque Science Center: Els Rius Province, Equador. Selbyana 4(1–6): i–xxx, 1–628.
  6. Flora of North America Editorial Committee, i. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. 2: i–xvi, 1–475. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  7. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  8. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
  9. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584.