Arqueologia militar en l'Edat Mija

L'arqueologia militar de l'Edat Mija és la forma que tenim d'obtindre informació d'esta época i temàtica davant la falta de documentació escrita. Aixina, l'arqueologia recorrent a les excavacions, pot detallar l'ocupació i usos dels distints elements defensius de l'Edat Mija, especialment els anteriors al XIII, quan la documentació va ser escassa o inexistent.

Necessitat

En general es conserven pocs documents d'archive, comparats en els vestigis conservats, per a poder fer el història de la fortificació abans del fi de la Plena Edat Mija, XIII. Fins a eixe moment només es detallaven el cost i atres aspectes, que per a l'estudi de l'arqueòlec no eren de gran ajuda. Les fonts narratives tampoc poden suplir esta falta d'informació per part dels documents d'archiu, ya que rarament dites fonts nos permeten fer un estudi detallat de l'estructura de les fortificacions militars. La situació escomença a variar a partir del XIV, quan els documents de les diferents administracions es fan molt més precisos.

Els restants trobats en superfície, fòra de context, com en qualsevol estudi arqueològic, no permeten obtindre resultats fiables i contrastables, pero es conseguix un estudi fidedigne i verdader en l'excavació de vestigis en els seus estats successius.

És per tot açò que l'estudi de l'arquitectura militar de l'Edat Mija es basa, principalment, en l'estudi arqueològic dels restants conservats.

Construccions militars

Sobre aspectes arqueològics, es distinguix entre fortificacions de terra i fusta i fortificacions de pedra.

Fortificacions de terra i fusta

S'agrupen en tres categories:

Recints en empalizada

Es conserven pocs recints tancats despuix d'una empalizada, i a través d'excavacions s'ha aplegat a la conclusió de que en general les construccions d'esta índole eren chicotetes fortificacions que podien albergar una família. També consta que certs recints varen ser reutilisats d'antics poblats tribals. Tant si eren aprofitats o construïts de nou, se'ls podia adherir una capa de terra mesclada en palla, de manera que la construcció adquiria major solidea.

Motas

Les motas estan datades en els sigles XII al XIV, en dubtes de si varen poder ser anteriors en la major part d'Europa. S'entén com mota al terraplé de terra que llimitava el saetín d'un molí. Tenim referència a l'us d'esta construcció en el tapís de Bayeux. Dels normandos se sap que les usaven abans del XI per a instalar les seues residències fortificadas. Generalment estaven rodejades per un fos.

Muralles llongitudinals

Muralles construïdes en llínea recta en terra. Mai es tancava sobre sí mateixa. Per lo general, la seua funció per sí sola no era militar, sino que servien per a sostindre una estructura més gran complementària, o be, per a introduir en l'interior una capa de pedra, per a que aixina tinguera més consistència. Un atre objectiu important podria ser el de senyalar un llímit o una frontera.

Fortificacions de pedra

Les fortificacions de pedra són de major importància, ya que es conserven millor i generalment són de major tamany, cost i importància dins del context polític, social i econòmic de l'época. Les construccions més importants són els castells i les muralles.

Bibliografia

• (1977) Manual d'arqueologia medieval. De la prospecció a el història, Barcelona: Teide, pp. 496. ISBN 8430773673.
• Álvarez González, Sonia, Sardón de Taboada, Isabel.(oct. 2015). L'eix d'eixample durant l'Autarquia en Segòvia. La Pista Militar. en Art i Ciutat; oct2015, Issue 8, p115-140, 26p. ISSN: 22542930.