Per a el gènero homònim d'insectes blatodeos vore Archimandrita (insecte).

El títul archimandrita[1] (del grec antic ἀρχιμανδρίτης), usat principalment en l'Iglésia ortodoxa i les Iglésies orientals catòliques, aludia originalment a un abad superior al que un bisbe designava per a supervisar varis abads «ordinaris» (higúmenos) i monasteris, o a l'abad d'algun monasteri especialment gran i important. Quan la supervisió dels monasteris va passar a un atre oficial episcopal (el Gran Sacelario o sacristán), el títul es va convertir en purament honorari, sense relació en cap monasteri real, otorgant-se a clercs com a senyal de respecte o gratitut pels seus servicis (este honor solament es concedix a aquells sacerdots que han pres el vot del celibat —«monásticos»—, mentres els clercs casats poden rebre en el seu lloc el títul d'arcipreste).

El títul ha segut d'ús comú des del V, pero apareix per volta primera en una carta a Epifanio, anteposta a el seu Panarion (c. 375), si be la Història lausiaca de Paladi pot evidenciar el seu us comú en el IV aplicat a sant Pacomio.


Etimologia

El terme procedix del grec: el primer element de ἀρχι archi-, ‘superior’, o de archon, ‘governant’, i la segona raïl de μάνδρα madra, ‘tancada’ o ‘redil’, en alusió al monasteri (compare's l'ús de «rabera» per a referir-se a la congregació).

Erro al crear miniatura:
El patriarca Melkita Gregori III (centre) en alguns archimandritas, visitant el Santuari de La nostra Senyora de Caravaggio (Itàlia, 11 de setembre de 2008).


Us rus

L'Iglésia ortodoxa russa va adquirir el títul de «archimandrita» en el seu significat honorari. Inicialment, en alguns casos servia com un títul adicional: per eixemple, manuscrits de 1174 mencionen al Higúmeno Policarpo del Monasteri de les Cuevas de Kiev com «Higúmeno Archimandrita».

En 1784 Catalina II de Rússia secularizó les terres i els siervo dels monasteris de l'Iglésia ortodoxa russa que va classificar els monasteris en tres grups, concedint el títul de «archimandrita» solament als abad al front de monasteris de primera o segona classe.

Els deures d'un higúmeno (abad d'un monasteri de tercera classe) i un archimandrita no diferixen, pero durant els servicis religiosos el higúmeno vares vore un simple mant, mentres els archimandritas visten un mant decorat en texts sagrats i una mitra, i duen un bàcul pastoral (pateritsa).

L'Iglésia ortodoxa russa sol elegir als seus bisbes d'entre els qui són archimandritas.


Referències

Enllaços externs