Aracillum

Aracillum va ser una ciutat càntabra fortificada, escenari de la tercera de les grans batalles de les guerres càntabres (any 26 a. C. segons la cronologia de E. Martino) entre l'Imperi romà i tribus indígenes càntabres. Estaria situada en territori de l'actual Cantàbria, en dos possibles emplaçaments: Aradillos, en les rodalies de Reinosa i la ciutat romana de Julióbriga; i el castre de l'Espina del Gallego, en la serra de l'Escut. Segons el historiografia romana va pertànyer als blendios.

Aracillum en els texts clàssics

En el relat de la guerra que fa Floro, i segons la traducció d'Eutimio Martino, es diu que «en tercer lloc el castre de Aracillum resistix en gran espente; no obstant, va ser pres» (Tertio Aracelium oppidum magna vaig vore repugnat; captum tamen). Per la seua banda, Orosio escriu que «despuix, el castre de Racilium, encara que va resistir en gran força i per llarc temps, al fi va ser pres i arrasat» (Racilium deinde oppidum magna vaig vore ac diu repugnans, postremo captum ac dirutum est).

Localisació

Existixen dos teories per a la localisació d'est castre. Curiosament Aracillum era casi l'única batalla en la que els principals investigadors varen estar d'acort en la seua localisació (hipòtesis tradicional), pero el descobriment de nous restants arqueològics en Cantàbria ha fet que una nova hipòtesis aparega.

• Hipòtesis tradicional: el castre de Aracillum estaria situat en el sur de Cantàbria, en la zona d'Aradillos (Campoo de Enmedio). Ya en 1768, en la seua obra La Cantàbria, el pare Enrique Flórez senyala «el lloc que hui criden Aradillos, poc desfigurado de Aracillo». També Aureliano Fernández-Guerra en el seu estudi Cantàbria identifica «la batalla de Aracillo o Atracillo, Aradillos, per cim de Reinosa». Coincidix Adolf Schulten, qui aposta per Aradillos, concretament per la montanya de 1200 metros que s'hi haja propenca al poble actual. Més recentment, E. Martino senyala el conjunt de calçades romanes i fossos (especialment els fossos de Riaño de Argacillo, que identifica com un atre topònim derivat de Aracillum, i La Molga) per a senyalar que «el replanell va servir de posició romana contra el cim del Raposo, que presenta ruïnes de murs», una volta superat pels romans el propi castre de Aracillum.

• Hipòtesis posterior: el descobriment d'un castre càntabre prerromano i de campaments romans d'altura en la L'Espina del Gallego (serra de l'Escut, Cantàbria) per Eduardo Peralta Labrador (doctor en Protohistòria i Arqueologia per La Sorbona), Federico Fernández i Roberto Ayllón ha propiciat l'aparició d'esta nova hipòtesis que identificaria dit castre en Aracillum. El castre es troba a uns 1000 metros d'altitut i està compost segons Peralta «per una gran fortalea [...], restants d'una acrópolis protegida per unes llínees de muralles, i imponents muralles de la citada fortalea». En les rodalies de la fortalea es trobarien quatre castros prerromanos més, aixina com a lo manco tres campaments romans. Ademés s'han trobat un denario romà del 42 a. C., un proyectil de catapulta, un pilum de legionari i atres peces. Peralta rebuja l'identificació de Aracillum en Aradillos perque Aradillos és un emplaçament «indefendible militarment», i propon l'Espina del Gallego en el seu lloc per coincidir «en les referències i fonts dels clàssics Floro i Orosio», perque esta zona «va ser la millor entrada natural cap a la costa [...], s'ubica front a la baïa de la capital càntabra, Portus Victoriae, a on va tindre que produir-se el desembarc dels reforços duts per la flota des d'Aquitània» i perque l'Espina del Gallego mostra les primeres proves arqueològiques «de les guerres càntabres de tot el nort de la cordillera Cantàbrica».

Bibliografia

Aureliano Fernández-Guerra, Cantàbria, Imprenta de Fortanet, Madrit, 1878. Enrique Flórez, La Cantàbria, 3ª edició, Madrit, 1877. Eutimio Martino, Roma Contra Càntabres i Astures. Nova Llectura de les Fonts, ed. Ix Terrae, Santander, 1982. ISBN 84-293-0630-7 Adolf Schulten, Els Càntabres i Astures i la seua Guerra en Roma, Madrit, 1943.