Antiguetat tardana

La Antiguetat tardana és el periodo de transició entre la Edat Antiga i la Edat Mija; les dos primeres divisions de la periodisació tradicional del temps històric que se solen aplicar a la Història de la civilisació occidental. Cronològicament cobriria el periodo que va des de la crisis del sigle III, que marca el començ de la descomposició de la Antiguetat clàssica, fins a la expansió musulmana i la constitució del Imperi carolingi (finals del sigle VIII), processos que varen representar l'assentament definitiu del món migeval.

Henri Pirenne (Mahoma i Carlomagne) pot considerar-se el creador del concepte, en posar de manifest lo essencial que per a la caracterisació definitiva de lo migeval varen significar dos grans acontenyiments: l'Imperi de Carlomagne i l'arribada del islam a Europa; i els processos que varen carrejar: la ruptura de l'unitat de la conca del Mediterràneu (en lo econòmic i en lo ideològic, una verdadera frontera de civilisacions) i el tancament en sí mateixa de Europa Occidental o Cristiandatllatina (prèviament separada de la Cristiandat oriental del Imperi bizantí), a on es duran a la seua culminació les formes econòmiques, socials, polítiques i ideològiques de lo que s'ha vingut en cridar feudalisme i que venien desenrollant-se des de l'inici d'este periodo, cinccents anys abans.