Alfarería en Astúries

L'alfarería en Astúries (Espanya) comprén el conjunt de alfares rurals de producció ceràmica existents en la zona asturiana de la rebanc Cantàbric a lo llarc de la seua història, caracterisats per les seues tècniques primitives i la seua endemisme, destacant la ceràmica negra bruñida. Els seus centres més importants i encara actius varen ser Flames del Mouro, Miranda i Far, a ells es podria afegir Sant Miguel de Ceceda, la llabor del qual alfarera va desaparéixer al començament del sigle xx.

Erro al crear miniatura:

Tonel (o ‘penada’) de la série de alfarería negra de Flames del Mouro, en el concejo de Cangas del Narcea.

Documentació històrica

Els restants arqueològics més antics relacionats en l'ofici de l'alfarería en Astúries es remonten al Neolític, en escassos materials del periodo romà i posteriors periodos històric-culturals de la zona septentrional de la península ibèrica. La tradició alfarera queda documentada en l'Archiu Notarial d'Oviedo, ya mediat el sigle xvii. La seua indústria, que aplegaria a donar treball a 154 alfares segons el cens del marqués de l'Ensenar en 1797, quedaria reduït a a penes tres focs a l'inici del sigle xxi.

Alfarería negra no vidriada

L'obra sense vidriar, la més primitiva en l'àmbit de l'alfarería asturiana en general, va produir des de data tan antiga com de difícil datació peces de ceràmica negra per al fòc com cazuelas en cobertera, cridades gorcs, en una o dos torres (horisontals o verticals situades en la part baixa de la vasija), olles o potes i atres models mixts. Per al aigua, la llet (queseras i botías), mel o sidra; per a l'aigua destaca el ‘barbón’, cànter mijà proveït d'un colador o garbell en el seu coll, i tres torres, la més alta d'elles molt curvada; també per a aigua està la ‘penada’, cànter que segons pareix duya en el seu interior «una bolita de fanc per a evitar la formació de líquenes».

Bibliografia

• Bust Zapico, Miguel (2015). «Ceràmica de producció local en Astúries entre els sigles XVI i XVII, procedent de l'excavació de la Casa Carbajal Solís (Oviedo, Astúries) &x5B;Pottery of local production in Astúries between the XVI and XVII centuries, from the archaeological excavation of Carbajal Solis´House (Oviedo, Astúries)&x5D;». Bolletí de Lletres del Real Institut d'Estudis Asturians 69 (185-186). doi:10.5281/zenodo.4433693
• Bust Zapico, Miguel (2019). «Els influixos estilístics europeus en les produccions de ceràmica asturiana de l'Edat Moderna». Liño 25 (25): 9-22. ISSN 2341-1139. doi:10.17811/li.25.2018.9-22.

• Bust Zapico, Miguel (2021). Sistematisació arqueològica de les produccions de ceràmica esmaltada i vidriada de Far de Limanes (Astúries, Espanya) des del sigle XVI a el XVIII, Jaén: Editorial Universitat de Jaén. ISBN 978-84-9159-383-6, doi:10.5281/ZENODO.10822523
• Equipe Adobe (2018). Ajuntament d'Avilés/Fundació Municipal de Cultura; Universitat d'Oviedo; Centre de Coneiximent/Principat d'Astúries (ed.). L'Astúries alfarera (en ES), Avilés: CMAE. «Dècimes Jornades de Alfarería»
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFFeito1985">Feito (1985). Itto. de la Joventut i Promoció Comunitària (ed.). Ceràmica tradicional asturiana (en ES), Madrit: Editora Nacional, p. 295. ISBN 84-276-0716-4.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGonzález-Hontoria1998">González-Hontoria (1998). Les artesania d'Espanya. I: Zona septentrional (Galícia, Astúries, Cantàbria. País Vasc i Navarra) (en ES), Serbal. ISBN 84-7628-218-4.
• Seseña. Cacharrería popular, 1997 edició, Madrit: Aliança Editorial, pp. 152-155. ISBN 84-206-4255-X.
• (1975) Guia dels alfares d'Espanya, Madrit, Editora Nacional.
• (2005) Museu de ceràmica nacional. Peces de alfarería de tota Espanya, Albacete, Museu de Ceràmica Nacional. Chinchilla de Montearagón. ISBN 84-609-5626-1.