Alberto Ruiz i Royo va ser un polític republicà espanyol. Líder del moviment insurreccional logronyés contra els Borbons en la Revolució Gloriosa de 1868 i president de la Diputació Provincial de Logronyo en l'I República.​ Va dirigir partides antimonárquiques, que varen ser derrotades per les tropes isabelines en les penyes de Islallana (La Rioja).

Va participar en el Pacte Federal Castellà en representació de la província de Logronyo (1869), en els republicans logronyesos José Sáenz de Santamaría i Tirso Crespo.

Diputat electe pel districte de Torrecilla en Cameros en les eleccions de 10 de maig de 1873 en 3.774 vots obtinguts d'un total 3.785 votants i 11.014 electors. Poc abans, en febrer de 1873, havia segut nomenat alcalde de Logronyo.​

Eliminada la República, en els anys de la Restauració, serà un dels líders republicans històrics de la seua província, junt en Juan Manuel Zapatero i Carlos Amusco.​

ReferènciesEditar

  • Republicanos; Segunda República en La Rioja, [1]
  • Alcaldes democráticos de Logroño, [2]