Ager Romanus
El Ager Romanus (“camp romà” en castellà), en l'Antiga Roma, designava el territori rural entorn a la ciutat de Roma. No va rebre modificació durant llarc temps, permaneixent aixina de propietat civil (dominium ex jure Quiritium). Alguns autors també han aplicat este concepte a les terres conquistades, prou lluntanes de la ciutat, pero mai a les situades fòra d'Itàlia.

_Zes_etsproeven_(serietitel),_RP-P-BI-7207.jpg)
Política i històricament, el Ager Romanus es va incloure dins de l'àrea d'influència del govern municipal de Roma. Al sur llimita en els monts Prenestinos, els monts Albanos i les planures pontinas, a l'oest en la mar Tirré, al nort en els tossals que rodegen el llac de Bracciano i a l'est pels monts Tiburtinos.
El Ager Romanus i el territori de Roma
Segons Varrón, l'Ager Romanus incloïa tot el terreny que havia segut dividit per Rómulo entre les tres tribus primitives. No obstant, originalment hauria existit una atra divisió local: els sèt tossals indicades per Varrón —cridades Septimontium— haurien format l'Ager Romanus, dividit més tart per Servio Tuli entre les tribus locals. La ciutat, a la seua volta, també va ser dividida tempranament en quatre regions cridades: Suburrana, Exquilina, Coltina i Palatina. el Capitoli no apareixia en esta divisió per algun motiu que s'ignora; l'Aventí encara estava deshabitat i el Velabro era una zona pantanosa. Estes regions contenien l'antic Septimontium al que se li hauria sumat el Viminal i el Quirinal, pero encara no comprenia la zona dels barris. Entre estes divisions administratives es trobava la diferència entre les tres tribus primitives, Ramnes, Tities i Luceres.
Cada tribu tenia el seu propi territori, no solament en la ciutat, sino també en el camp. El territori de cada una es subdividía en dèu cúries. Cada territori assignat a una cúria es dividia en pagi, que provablement pertanyia a décades o contuberniums i gents.
La propietat del Ager Romanus
Segons Dionisio de Halicarnaso, el Ager Romanus estava originalment repartit en tres parts:
- Ager regius: asignado al manteniment de la monarquia i al cult públic.
- Ager publicus: que servia per a pastura.
- Ager privatus: compuesto per lots distribuïts entre les famílies patricias.
Este últim procés va ser per a la primera tribu, dividit en dèu lots distribuïts entre les dèu cúria. Cada lot contenia 200 jugera de terra cultivable i es denominava centuria (ager centuriatus), ya que es distribuïa entre cent caps de família, en lo que cada u tindria dos arpents.
Ha resultat difícil datar la data d'una verdadera organisació de la propietat individual. S'ha pensat que l'Estat es reservava el domini directe sobre el conjunt del territori, i no hauria concedit als particulars més que un dret de fruïment. Pero lo més provable és que es tractara d'una comunitat familiar, que afectara la propietat al cult als ancestres, deixant únicament l'ús a la família, baix la direcció del cap. Este sistema, que està més d'acort en el sistema social que s'ha mantingut en l'Indo des de fa més de quatre mil anys, pugues deure's a l'orige indoeuropeu dels romans i a la continuació de les seues costums. Dionisio de Halicarnaso, sugerix en els seus escrits que la propietat va ser repartida per gens i els beneficis repartits entre els individus.
El sistema de divisió adoptat per a la tribu primitiva dels Ramnes, atribuït a Rómulo, es va repetir en les atres dos tribus, ya siga perque varen ser anexats en el seu propi territori o perque varen obtindre un territori format per terres conquistades. En tots els casos, el ager va experimentar la mateixa divisió en tres grans parts. S'han trobat rastres d'açò en un periodo molt posterior, i en la fundació de colónies, com una tradició a seguir.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ager Romanus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.