L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Acadèmia Galega da Língua Portuguesa

L'Acadèmia Galega da Língua Portuguesa (AGLP), en valencià Acadèmia Gallega de la Llengua Portuguesa, és una institució científica i cultural gallega[1] que atén als criteris històrics i científics pels que es rigen les llengües europees, havent segut reconeguda en l'estatus d'Observador Consultiu per la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa.[2] Actualment està presidida per Rudesindo Soutelo i es presenta com una continuació històrica de l'idea d'unitat en el gallec-portugués que han representat figures com Ernesto Guerra dona Calç, Ricardo Carballo Calero, Manuel Rodrigues Tel o Lindley Cintra, que en 1984 va incloure els dialectes de la llengua gallega com a part dels pertanyents al portugués[3] en la Gramàtica que va editar junt a Celso Cunha.[4]

Acadèmia Galega da Língua Portuguesa

Creada seguint la tradició de les acadèmies a pesar de ser una iniciativa de la societat civil, independent dels organismes polítics gallecs, l'Acadèmia Galega dona Língua Portuguesa es definix com una «institució científica i cultural al servici del poble gallec» que pretén «promoure l'estudi de la llengua de Galícia per a que el procés de la seua normalisació i naturalisació siga congruent en els usos presents en el conjunt de la lusofonía».[5]

Història

L'idea de crear una acadèmia de caràcter lusófono en Galícia va ser del professor Ricardo Carballo Calero, si be la proposta va ser defesa pel professor Montero Santalha en un artícul publicat en 1994 en la revista Temes de O Ensino baix el títul A Lusofonia i a Língua Portuguesa da Galiza: Dificuldades do present i tarefas per a o futur[6] i, més recentment, en una intervenció en Bragança, en octubre de 2006, durant el V Coloqui Anual de la Lusofonía, titulada Um novo projecto: a Acadèmia Galega dona Língua Portuguesa.[7]

En l'objectiu de fer efectiva esta proposta, naix l'1 de decembre de 2007 la Associação Pró-Acadèmia Galega da Língua Portuguesa em Compostela[8] integrada per persones de diferents àmbits de la defensa de la llengua i en el respal d'organisacions lusófones[9] com l'Associação d'Amizade Galiza-Portugal, l'Associaçom Galega da Língua, l'Associação Sócio-Pedagògica Galego-Portuguesa o el Movimento Defesa da Língua.

El 7 d'abril de 2008, la Pro-Acadèmia va participar[10] en l'Assamblea de la República de Portugal, concretament en la Conferència Internacional sobre l'Acort Ortogràfic de la Llengua Portuguesa per mig del seu President, Ângelo Cristóvão en un comunicat en referència a la posició gallega i el paper de la futura Acadèmia Gallega.[11][12] En este acte també el restant d'associacions lusófones gallegues varen ser representades a través del president d'AGAL, Alexandre Banhos.[13] Estes intervencions varen tindre una profunda repercussió en els mijos de comunicació.[14]

Va ser finalment constituïda el 20 de setembre de 2008[15] portant a terme la seua sessió inaugural el 6 d'octubre de 2008[16][17] contant en la participació i respal d'institucions com l'Acadèmia das Ciências de Lisboa, l'Acadèmia Brasileira de Lletres, l'Universidade Aberta, l'Universitat de Santiago de Compostela, la Associação Internacional de Lusitanistas i la Junta de Galícia, que varen enviar representants oficials. L'Acadèmia és un orgue estatutari de la Fundació Acadèmia Galega da Língua Portuguesa, fundació de competència estatal inscrita en el Ministeri de Cultura d'Espanya (Orde CUL/1075/2011, d'1 de març).

Composició de l'Acadèmia Galega da Língua Portuguesa

|}

  • Bethania de Pala (2023)

Activitat

L'Acadèmia Gallega colabora activament en el restant d'acadèmies de llengua portuguesa, especialment a través de la seua Comissió de Lexicografia que va elaborar un vocabulari de lèxic gallec per a ser incorporat en el pròxim Vocabulari Ortogràfic Comú que editarien les acadèmies brasilera i portuguesa en motiu del Acort ortogràfic de la llengua portuguesa de 1990. La Sessió Interacadémica realisada el 14 d'abril de 2009 en Lisboa baix la presidència de les tres acadèmies, va ser la primera cerimònia conjunta, presentant-se públicament el Lèxic da Galiza que seria integrat en el Vocabulari Comú.[18] Les més de 800 entrades del Lèxic da Galícia varen ser incorporades en el Vocabulário Ortogràfic da Língua Portuguesa [19] editat en octubre de 2009 per Porte Editora. En març de 2010 la AGLP va participar en la Conferència Internacional sobre el Futur de la Llengua Portuguesa en el Sistema Mundial, celebrada en Brasília, prèvia invitació del Ministeri de Relacions Exteriors de Brasil.[19]

La AGLP també publica una Colecció de Clàssics Gallecs en obres d'autors com Rosalía de Castro, Eduardo Pondal, Johán Vicente Viqueira o Armant Cotarelo Valledor,,[20] editant igualment de forma periòdica la seua Boletim da Acadèmia Galega dona Língua Portuguesa (ISSN 1888-8763)[21] aixina com atres publicacions científiques (Galiza: Língua i Sociedade, 2009, ISBN 84-88849-20-6).

El 20 de juliol de 2017, el Consell de Ministres de la CPLP (Comunitat de Països de Llengua Portuguesa), en la seua XXII Reunió Ordinària, celebrada en Brasília, va decidir otorgar la categoria d'Observador Consultiu a la Fundació Acadèmia Galega da Língua Portuguesa, convertint-se aixina en la primera entitat de la societat civil de Galícia en formar part oficialment d'este organisme.

Vore també

Referències

  1. ↑ AGLP
  2. ↑ [enllaç trencat]
  3. ↑ Nova Proposta de Classificação dos Dialectes Galego-Portuguesos [1] archivat en Wayback Machine., in Boletim de Filologia, Lisboa, Centre d'Estudos Filològics, 22, 1971, pp. 81-116 (no PDF, p. 7)
  4. ↑ CUNHA, Celso i CINTRA, Luís Filipe Lindley (1984). Nova Gramàtica do Português Contemporâneo. Lisboa: Ediçõés João Sá dona Costa, p. 10
  5. ↑ Memoràndum dona Comunidade de Països de Língua Portugueses [2] archivat en Wayback Machine. com motiu dona inauguração dona AGLP, 03/10/2008
  6. ↑ Nugues do Congresso Internacional de Língua, Cultura i Lliteratures Lusófonas (Homenagem ao Professor Ernesto Guerra dona Calç): Santiago, 15-17 de Setembro de 1994, Pontevedra - Braga: Irmandades dona Fala dona Galiza i Portugal, 1994, 452 pp. In Temes d'O Ensino de Linguística, Sociolinguística i Lliteratura, volume VII-IX, núms. 27-38 (1991-1994), pp. 137-149)
  7. ↑ Um novo projecto: a Acadèmia Galega da Língua Portuguesa in Galiza: Berço dona Lusofonia. Actes do V Coloqui Anual dona Lusofonia [3] archivat en Wayback Machine.. Helena i Chrys Chrystello (org). Arcs online (Ed). Bragança, 2-4 d'Outubro de 2006, p. 199
  8. ↑ Constitui-es em Compostela uma associação com o objecte d'impulsar a criação dona Acadèmia Galega da Língua Portuguesa no jornal Galícia-Hoxe [4] archivat en Wayback Machine., 06.12.2007
  9. ↑ Nasce a Associação Pro-AGLP no jornal Vieiros
  10. ↑ Alexandre Banhos i Ângelo Cristóvão tornaram-se nos dois primeiros galegos em falar oficialment na Assembleia da República portuguesa [5] archivat en Wayback Machine.
  11. ↑ Intervenção de Ângelo Cristóvão, Representant da Associação Cultural Pró Acadèmia Galega da Língua Portuguesa. Também disponível em Vídeo
  12. ↑ Entrevista a Ângelo Cristóvão en el periòdic La Voz de Galícia en motiu de la participació gallega en l'Assamblea de la República de Portugal, 13/04/2008
  13. ↑ Organizaçõés galegas convidades à Conferência Internacional sobre o Acordo Ortogràfic [6] archivat en Wayback Machine.
  14. ↑ Reportagens Presença galega no Parlament português na comunicaçom social [7] archivat en Wayback Machine.
  15. ↑ Unha nova acadèmia galega tenta a confluència co idioma portugués no jornal La Veu de Galícia, 07/10/2008
  16. ↑ [enllaç trencat] no jornal La Regió, 06/10/2008
  17. ↑ pt Jornal de Notícias no [8] archivat en Wayback Machine., 06/10/2008. Também disponível em Vídeo
  18. ↑ «AGLP participa em cerimónia interacadémica na ACL». http://academiagalega. org/. Archivat des d'el original, el 22 de maig de 2019. Consultat el 7 de giner de 2016.
  19. ↑ "A AGLP "obri as portes" da cultura galega no Brasil", Vieiros 27/03/2010
  20. ↑ Acadèmia Galega da Língua Portuguesa cria Coleção de Clássicos Galegos no Portal Galego da Língua [9] archivat en Wayback Machine., 02/01/2009
  21. ↑ N.º1 [10]; N.º 2 [11]

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Acadèmia_Galega_da_Língua_Portuguesa&oldid=1399354»