La Abadia de Cong, també coneguda com a Real Abadia de Cong, és un lloc històric ubicat en Cong, Comtat de Maig, en la província irlandesa de Connacht. Les ruïnes de l'antiga abadia agustina daten en la seua majoria del XIII i es consideren uns dels millors eixemples d'arquitectura eclesiàstica migeval d'Irlanda.

Història

Al començament del VII, la tradició diu que Sant Feichin va construir una iglésia en este emplezament.[1] Un edifici posterior va ser destruït per un incendi en 1114 i uns vint anys despuix, aproximadament, Turlough Mor O'Connor, el Rei suprem d'Irlanda, va refundar l'abadia.[2] Saquejadors provinents de Munster varen destruir el monasteri en 1137, pero O'Connor ho va reconstruir novament.[3] L'abadia va ser refundada com un assentament agustino en 1138, constituint un dels primers assentaments agustins al sur d'Armagh, que s'havia fundat en 1126. [4]

En 1198, el seu fill, Ruaidrí Ua Conchobair (Rory O'Connor), l'últim Gran Rei d'Irlanda, va dotar a l'abadia en noves edificacions i va viure allí els últims 15 anys de la seua vida fins al seu decés.[5] Es diu que va ser enterrat breument en l'abadia abans de ser traslladat a Clonmacnoise.[2]

L'Abadia de Cong també va estar estretament associada en la família O'Duffy entre a lo manco 1097 a 1501.[3] Els Anals dels Quatre Mestres registren que en 1150, Muireadhach Ua Dubhthaigh, arquebisbe de Connacht, va morir en Cong als 75 anys.[6] El seu nom està inscrit en la Creu de Cong.[7]

En 1307 l'abadia va ser reconstruïda i consagrada a Santa María.[4] Posteriorment, l'Abadia de Cong va ser suprimida en algun moment despuix de 1542 sent abandonada i caent en un estat ruïnós.[3]

L'últim abat (nominal) va ser el pare Patrick Prendergast, retor de Cong des de 1795 fins al seu decés en 1829. Va ser el custodie de la Creu de Cong. Despuix de la seua mort, la creu va ser adquirida per James MacCullagh per a la Real Acadèmia Irlandesa.[3]

En 1855, Benjamin Guinness va iniciar la primera restauració de l'Abadia, despuix d'haver adquirit tres anys abans el propenc castell d'Ashford.[2]

Arquitectura

Els restants de l'Abadia de Cong presenten alguns dels millors eixemples d'arquitectura i mamposteria gòtica en Irlanda.[2] L'iglésia actual, i possiblement el claustre fragmentari a on els monges treballaven i resaven, pertanyen a la reconstrucció de principis del XIII.[3] La porta nort de l'iglésia, i les elaborades portes que s'òbrin al claustre des de l'ala este del monasteri, poden ser anteriors a l'atac de William de Burgh. La porta en dos belles finestres a cada costat forma part de l'antiga sala capitular, que era la sala des d'a on es gestionaven els assunts diaris i a on la comunitat solia reunir-se. L'escultura en l'abadia, que és una de les més belles d'Irlanda, sugerix vínculs en els estils francesos de l'época.cita requerida

En els terrenys de l'abadia s'alçava també una cabanya de peixcadors per als monges, provablement construïda en el XV o XVI en una illa del riu Cong que conduïx al propenc Lough Corrib. La casa està construïda sobre una plataforma de pedres damunt d'un chicotet arc per baix del com fluïx el riu. En el sol hi ha una trapa, possiblement per a almagasenar el peix fresc. Segons la tradició local, la cabanya estaria conectada en la cuina del monasteri per mig d'un cable per a informar al cuiner de l'arribada del peix fresc.[3]

Vore també

  • Llista d'abadies i priorats en Irlanda (Comtat de Maig)

Referències

  1. ↑ Meehan, Cary (2004). Sacred Ireland, Somerset: Gothic Image Publications, p. 649. ISBN 0 906362 43 1.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Cong Abbey». Cong Tourism. Consultat el 22 May 2013.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Irish Tourist Association Survey of 1945: Cong Abbey». Maig County Library. Consultat el 22 May 2013.
  4. ↑ 4,0 4,1 Robert, Scott (2017). Around and About Cong, Cong: Kinlough Press, pp. 11.
  5. ↑ Sir W. Wilde Lough Corrib, p. 181.
  6. ↑ «Annals of the Four Masters at Corpus of Electronic Texts (CELT)». UCC. Consultat el 2014-04-22.
  7. ↑ Stokes, Margaret. Early Christian Art in Ireland. Part 1. London: Chapman and Hall Limited, 1887–1894