Àrees protegides de Kazakhstan
En Kazakhstan hi ha 109 àrees protegides, que ocupen uns 90.000 km², el 3.3% dels 2.719.828 km² del país. Hi ha també 1.250 km² d'àrea marina protegida, el 1% dels 119.085 km² que pertanyen al país. En este conjunt, hi ha 1 parc nacional (Kokxetau), 26 reserves naturals estatals, 64 zakaznik (un tipo d'àrea protegida de l'época de l'Unió Soviètica), 3 parcs naturals nacionals, 2 zones protegides estatals i 1 jardí botànic experimental.[1]
Parcs i reserves nacionals
- Parc nacional de Kokxetau, 1.821 km², en les terres altes del nort de Kazakhstan, zona de transició entre la taiga siberiana i les estepas meridionals, una illa de boscs, llac i montanyes rodejades de estepas. A 45 km a l'oest de la ciutat de Kokshetau. Cobrix una part boscosa a l'oest del llac Zerenda; una atra part de les planures de Melkosopochnik, en emergències de granit i esquisto, ademés d'un àrea recreativa junt al llac Shalkar, i unes atres de zones montanyoses en boscs protegits de pins. Abundància de cabirol siberiano.[2]
- Reserva natural de Naurzum, uns 3.077 km², dins del lloc de Saryarka, en les estepas del nort de Kazakhstan. Estepa, xara i semidesierto, en algun bosc de pi, abedull i àlber. Entre la fauna, rabosots, llops, gats cervals, cabirol siberiano, marmota de les estepas.
- Reserva natural de Korgaldzhin, uns 5.432 km² de estepas, llac i desert, forma part de la estepa nort de Kazakhstan, en Saryarka.
- Reserva natural de Aksu-Zhabagly, 1.319 km², montanyes occidentals del Talasskiy Alatau, a l'oest del Thien Shan, en la frontera en Kirguizistan. Entre 1.100 i 4.236 m d'altitut en el pico Sayram. Els rius Aksu i Baldyrbek fluïxen cap al Sir Daria. Boscs de ginebreres i praderies en els alvertents, sauces i abedulls en les valls. Es troba l'orso pardo del Himalaya, el lleopart de les neus (encara que és rar) puercoespines i marmotas.
- Reserva natural de Barsa-Kelmes, 300 km². En la mar de Aral, en l'illa de Barsa-Kelmes, 'el lloc de la no tornada', de 133 km².
- Reserva natural de Ustyurt, 2.230 km². Suroest, prop de Turkmenistan i Uzbekistan. Desert que inclou la montanya de Sherkala. Temperatures extremes, pluges escasses, llops, chacals i gaseles, furons i comadrejas.
- Reserva natural de Karatau, 343 km². En les montanyes Karatau, al nort del riu Sir Daria. Argalí, garduña i puerco espín de l'Índia.
Llocs Ramsar i atres zones avícoles
En Kazakhstan hi ha 10 llocs Ramsar que cobrixen un total de 31.885 km².[3] Per la seua banda, BirdLife International reconeix 127 IBAs (àrees d'importància per a les aus) que cobrixen un total de 154.147 km². Hi ha 438 espècies d'aus de les que 27 són espècies amenaçades. L'organisació encarregada de la protecció de les aus en el país és la ACBK (Association for the Conservation of Biodiversity in Kazakhstan).[4]
Els llocs Ramsar més destacables són:
- Lagos del baix Turgay i Irgiz, 3.480 km², 48°42′N 62°11′I, conjunt de chapulls al nordest del mar de Aral, en el nort de Kazakhstan. Forma part d'una reserva natural que inclou estepa, semidesierto, llac i chapulls afectada durant anys pel sobrepastoreo, l'agricultura i la peixca comercial. Es troba l'antílop saiga i més de 100 espècies d'aus.[5]
- Mar de Aral Nort i delta del riu Sir Daria, 3.300 km², 46°21′N 61°00′E. Inclou la baïa de Saryshyganak i les boques del riu Sir Daria, en diversos llac al nort de la depressió del Aral. Important per als esturiones. Zona de crío d'aus com el somormujo lavanco i la cigüeñuela comuna. Gràcies als esforços per a recuperar la mar de Aral, s'estan salvant les pesquería i els chapulls creixen.
- Delta del riu Ural i costa adjacent del mar Caspio, 1.115 km², 46°58′N 51°45′E. Vora nort de la mar Caspio, oest de Kazakhstan, chapulls costers i interiors d'aigua dolça. Hi ha 13 espècies amenaçades de la Llista Roja de la IUCN.
- Sistema llacustre Kulykol-Taldykol, 83 km², 51°23′N 61°52′E.[6] Lagos esteparis que es salinizan en época seca. Grulla siberiana. abunden el cisne blanc, el ánade real i la cerceta carretona. En el riu Ural es troben esturiones, i ademés 76 espècies de peixos, 20 de reptil, 292 d'aus i 48 de mamífers.[7]
- Sistema llacustre Zharsor-Urkash, 412 km², 51°19′N 62°44′E. Grup de llac rodejats de estepas en la depressió de Sypsynagash , en el noroest de Kazakhstan. S'estén a lo llarc de 160 km entre el replanell de Zauralye i la conca del riu Turgay. El llac Zharsor té 600 ha i el llac Urkash, 1.150 ha. Destaca per la presència de grulla siberiana, ademés d'atres grullas, oques i correlimos.[8]
- Sistema del llac Naurzum, 1.397 km², 51°29′N 64°18′E. Forma partix de la reserva natural de Naurzum i esta a la seua volta de Saryarka, estepas i llac de les terres altes del nort de Kazakhstan que formen part del patrimoni de la humanitat. Hi ha uns 26 llac a on anidan la grulla siberiana i atres 23 espècies amenaçades, com el ánsar chic i la barnacla cuellirroja. Abunden cisnes i ànets, unes 158 espècies i per ací passen centenars de mils d'aus migratòries.[9]
- Sistema llacustre Koibagar-Tyuntyugur, 580 km², 52°39′N 65°45′E. Nort del país, en una zona molt cultivada en carrizals, aigües obertes i zones inundables, important per als Anseriformes, dels que es troben fins a 500.000 en autumne. Hi ha 13 espècies incloses en la Llista Roja de la IUCN, com la grulla siberiana i l'avefría sociable. Els llac s'usen per a la pesquería.
- Lagos Korgaldzhin i Tengiz, 2.605 km², 50°25′N 69°15′E. Forma partix de la reserva natural de Korgaldzhin, i esta de la Saryarka, en les terres altes del nort. Illes rodejades de juncs, en grans colónies de flamenc roig i de pelícano ceñudo, aixina com les majors concentracions de malvasía cabeciblanca.[10]
- Delta del riu Ilí i sur del llac Baljash, 9.766 km², 45°36′N 74°44′E. Delta interior en un llac d'Àsia Central que manté 10 tipos de chapulls entre llac d'aigua dolça, rius, rieres, rieres, en més de 400 espècies de plantes de desert i prop de 350 espècies de fauna, en espècies amenaçades com la gasela persa, el turón búlgar, la malvasía cabeciblanca, la barnacla cuellirroja i el esturión Acipenser nudiventris o el pelícano ceñudo. Amenaçada pel embassament de Kapchagay en el riu Ilí.
- Sistema llacustre Alakol-Sasykkol, 9.146 km², 46°16′N 81°32′E. El llac Alakol, 2650 km², endorreic, i el llac Sasykkol o llac podrido, 600 km², en el surest de Kazakhstan, a casi 200 km a l'est del llac Baljash, alimentats per més de 500 rius, són l'hàbitat de 342 espècies d'aus, rodejats d'un paisage montanyós en cinc tipos de vegetació: desert, praderia, bosc, praderia aquàtica i xara. Els grans llac són importants per a la peixca local.
Vore també
Referències
- ↑ «Kazakhstan, Europe» (en anglés). Protected planet. Consultat el 26 de juliol de 2018.
- ↑ «Kokshetau State National Nature Park» (en anglés). Orexca.com. Consultat el 26 de juliol de 2018.
- ↑ «Kazakhstan». Ramsar. Consultat el 26 de juliol de 2018.
- ↑ «Kazakhstan». BirdLife International. Consultat el 26 de juliol de 2018.
- ↑ «Kazakhstan: Government Expands Protection Of Steppes». RadioFreeEurope. Consultat el 27 de juliol de 2018.
- ↑ «Kulykol-Taldykol Lake System». IUCN, CMS. Consultat el 26 de juliol de 2018.
- ↑ «Ural River Delta and adjacent Caspian Siga coast». Ramsar. Consultat el 27 de juliol de 2018.
- ↑ «Zharsor-Urkash Lake System». IUCN-CMS. Consultat el 26 de juliol de 2018.
- ↑ «Naurzum Lake System». Ramsar. Consultat el 27 de juliol de 2018.
- ↑ «Kourgaldzhin and Tengiz Lakes» (en anglés). Ramsar. Consultat el 27 de juliol de 2018.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Áreas protegidas de Kazajistán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.